David Escudé, al centre, durant la Marató de Barcelona, celebrada el passat 8 de maig. Foto: BCN Esports
La llibreta d’en Sergio Heredia podria ser la d’un gran detectiu perquè mai saps què hi està apuntant: si les reflexions de qui entrevista, un gest, una mirada, un silenci… O alguna frase pronunciada abans d’haver-la obert. Dies abans de la Marató de Barcelona, el periodista esportiu de La Vanguardia li va proposar a David Escudé, regidor del Districte de Sant Martí i d’Esports de l’Ajuntament, una entrevista moguda: sortir a córrer.
Heredia, que mai deixarà de ser atleta, té molta punteria emocional. “Busco les 3h30m. La meva millor marca fins ara és de 3h40m. Crec que l’objectiu no està al meu abast, però no ressalti massa aquesta dada, no em posi pressió”, li va demanar el regidor. L’entrevistador, però, no li va fer gaire cas: “Ho sento, senyor Escudé, l’he desobeït”.
Un fet històric
A l’hora de la veritat, Escudé no es va posar nerviós: el passat 8 de maig va completar els 42,195km en 3h31m42 (temps oficial). El temps real, és a dir, des que va travessar la línia de sortida fins que va arribar va ser de 3h31m28s. Satisfet i amb prou aire, el barceloní va enraonar amb Sergi Cebrián a beteve durant la retransmissió en directe de la prova: “Estic molt content. M’he passat només un minut i escaig del meu objectiu i he anat clavant els parcials que volia. Hi ha hagut molts punts de la ciutat on la gent s’ha deixat l’ànima animant”. També, és clar, estava molt orgullós de ser el primer regidor en actiu en fer la Marató de Barcelona.
Durant el recorregut també va tenir calma i energia com per anar pensant en possibles millores per a les pròximes edicions: “Els punts d’avituallament o l’animació han estat genials. Cap queixa”. Per a Escudé córrer és una passió i una necessitat. Dedica l’hora de dinar a entrenar-se cada dia. No ho veu com un sacrifici, sinó com una inversió de vida. Ja ha participat en cinc maratons i qui sap si en el futur ho farà amb la seva filla Nora, amb qui surt a córrer a vegades. Va ser el seu pare, en Jordi, qui li va regalar per sempre aquesta passió i amb qui encara comparteix molts quilòmetres. “Em va ensenyar com es feia. Em deia que anés per sensacions. ‘No miris el rellotge o no podràs córrer quan siguis vell’, m’advertia'”, li va explicar a Heredia, que ho va apuntar a la seva llibreta de detectiu.
