Daniela Salvat, jugadora del CFS Eixample. Foto: David Naveira
“Quan vaig arribar a casa, em vaig posar a plorar. Per què m’havia sentit tan bé en l’entrenament? Què passaria amb l’Aina Torrents i la Mireia Tremps?”, recorda Daniela Salvat (Barcelona, 2004). No sabia on ficar-se perquè tenia dues emocions incompatibles: havia estat molt a gust en una prova informal amb el CFS Eixample, i no s’imaginava jugant sense les seves grans amigues a l’AE Penya Esplugues.
Mesos després, Salvat està encantada d’haver decidit fitxar pel conjunt eixamplenc. “Realment necessitava un canvi d’aires. El problema era que sempre he tingut por als canvis”, confessa. Malgrat que li costi canviar fins i tot de sabatilles de futbol sala, transmet molta valentia i seguretat. Es nota molt que s’ha treballat per dins i s’ha deixat ajudar.
Fins als 14 anys, la barcelonina havia jugat lliure i alegre. Se sentia molt afortunada, però potser no era del tot conscient dels seus progressos. Ni dels focus. “De sobte, vaig descobrir què era la pressió i me la vaig posar jo mateixa. Pensava tant a la pista que vaig perdre naturalitat i ja no feia coses que fins llavors m’havien sortit soles”, reconeix. Les companyes, els entrenadors i les entrenadores la van acompanyar en el camí per recuperar la confiança. “En Jordi Barrero, el seleccionador català, m’ha ajudat molt psicològicament, i els meus pares, el Jordi Salvat i la Mària Suárez, m’escolten molt i sempre intenten que vegi el costat positiu de les coses”, amplia.
Gaudir molt més
Amb el temps, l’experiència i l’actitud, Salvat ha aconseguit gaudir molt més dels partits. Ha transformat la por i els nervis en energia positiva. “Ara, des que començo a tocar la pilota en l’escalfament, em sento molt tranquil·la. Controlo els nervis i flueixo. M’emociona explicar-t’ho perquè no ha estat gens fàcil arribar fins aquí”, concedeix.
Desprèn caràcter i carisma, i sembla molt sincera, directa i senzilla. No pensa mai que és la petita d’un CFS Eixample en què ningú mira el DNI. Al grup totes es cuiden molt. “La Carlota Cobo ha estat el meu gran descobriment de l’any perquè és un suport constant dins i fora de la pista. Ens ho expliquem tot!”, celebra la barcelonina, que cada dia assisteix a una classe magistral de Tati Torres: “Et mostra i et fa reflexionar sobre els teus errors i encerts. M’està fent créixer una barbaritat en lectura de joc”.
Sempre està comptant els dies que falten per al pròxim matx. Serà dissabte quan rebin el CE Futsal Grup Mataró, que “té bones finalitzadores i jugadores amb un xut molt potent des de lluny, i són perilloses al contraatac”. “Ens va fer molta ràbia perdre allà després d’un mal partit. A més, som millors com a equip”, defensa Salvat.
Sincera per naturalesa i per necessitat, sempre es mostra agraïda amb qui li ho ha donat tot. Parla meravelles de l’Escola Carlit, on va començar a jugar a futbol sala amb Cinto Garcia com a entrenador, o del seu primer club, el CE Vincit. “El tenia a dos minuts en bici o patinet i hi havia les meves amigues. L’AE Penya Esplugues em va transmetre que allà creixeria molt, i així va ser. El segon any vam guanyar la Lliga, la Copa i el campionat d’Espanya”, recorda.
‘Gol’, de Cali & El Dandee
Abans d’un partit sol escoltar la cançó Gol, de Cali & El Dandee. Una lletra entusiasta que la motiva encara més i li regala energia extra. O, simplement, li fa treure la que té dins. El seu emoji favorit és un coet. “Tens raó, quan estigui malament, pensaré que soc un coet i que, com a tal, he d’enlairar-me!”, s’acomiada, feliç, Salvat. Conversar amb ella és un regal.
