Dani Roure, capità del CB Roser. Foto: Antoni Roure
“És important recordar les dades i detalls d’una història, i també intentar reviure-la amb les emocions que li pertoquen”, reflexiona Dani Roure (Barcelona, 1988), capità del CB Roser. Té una memòria privilegiada en tots els sentits i no costa gaire imaginar-se l’alumnat molt atent durant les seves classes com a tutor de sisè de Primària a l’Escola Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet. “La clau per motivar i generar interès i inquietuds és transmetre passió pel que expliques”, exposa.
El seu entorn li sol dir que és nostàlgic. Ell no ho nega, més aviat ho demostra en alguns moments de la conversa. Sempre ha agraït les ofertes que ha rebut d’altres clubs, però mai s’ha mogut del CB Roser, on és feliç i està còmode des que hi va entrar amb 7 anys. Al maig en farà 34. “Amb la meva fidelitat retorno la confiança que m’ha donat l’entitat”, exposa. En tot aquest temps només una temporada es va plantejar un canvi d’aires. Tampoc ho va comentar amb gaires persones i es va acabar quedant. “Aquell curs havíem mantingut la categoria, però trobava que hi faltaven més vincles en el grup, més factor humà”, se sincera Roure. “El factor humà és vital”, afegeix l’aler pivot.
Infantesa
Li canvia el to i abaixa la veu de l’emoció quan descriu què sent pel CB Roser. “És una barreja d’emocions. Hi he crescut. Penso en la meva infantesa, les amistats, els amors i desamors, el bàsquet… Està clar que estimo el club”, descriu. És l’entitat de la seva vida. El seu pare, Antoni Roure, en va ser membre de la junta directiva.
El capità diu que no té ídols. És més d’admirar i aprendre de referents com el seu germà, en Toni Roure, a qui descriu com un capità que exercia més el lideratge a pista, assumint tirs i responsabilitats, que no pas amb les paraules. “Ens portem 10 anys de diferència i sempre he volgut continuar els seus passos”, reconeix l’entrevistat. El seu germà gran es va retirar amb 40 anys. “Jo no ho deixaré mentre em noti bé físicament, l’entrenador confiï en mi i, sobretot, gaudeixi del bàsquet”, afegeix. Per a Dani Roure, l’esport és compartir en el sentit més ampli de la paraula. Fins i tot creu que la capitania, en el fons, és un paper de tot el grup.
El CB Roser necessitarà conservar la solidesa a casa, on només ha perdut un partit contra el Baloncesto El Olivar (71-72), si vol superar dissabte 29 de gener el CB Valls. “És un equip força compensat en totes les posicions i contra el que, en la primera volta, ens vam despistar en el tram final”, lamenta. El conjunt de Joan Hereza haurà d’optimitzar les seves millors virtuts. “Som un equip molt generós que defensa molt bé i amb talent ofensiu. Un bloc persistent i consistent que aprofita la química i la comunió entre joves i veterans. El grup és molt sa”, assegura, orgullós, Roure.
