Exposició centenari UE Sants

Un racó de l’exposició del centenari de la UE Sants. Foto: Toni Delgado

“Durant un mes i mig el meu telèfon ha estat la continuació de les meves orelles. M’hi he passat moltes hores trucant i intentant localitzar exjugadors i persones que han fet molt pel club. Era indescriptible sentir les seves veus d’alegria perquè veien que els recordàvem. Hi ha molta gent que ha posat el seu granet de sorra per arribar a aquesta efemèride i volem que la gaudeixin també”, descriu Montse Dot, expresidenta de la UE Sants. Em fa de guia a l’exposició del centenari de l’entitat que es pot visitar fins dissabte al Centre Cívic Cotxeres de Sants.

A Dot li dol que Enric Torra no hagi pogut gaudir dels 100 anys del club de la seva vida. Mort l’any 2015, Torra va ser delegat del primer equip durant 54 temporades, president durant tres anys, l’autor del llibre del 75è aniversari… “L’Enric no tenia descendència i estava molts pels seus nebots i nebodes. De fet, una ha passat per aquí fa un moment. Ell ha estat qui millor ha guardat i cuidat la memòria del club”, afegeix Dot.

Torra era metòdic i constant amb el seu amor per la UE Sants, amb el seu compromís per conservar material i records del club, i retallava la informació que trobava als diaris i revistes, sobretot quan l’entitat tenia molt més espai als mitjans. Segur que se sentiria orgullós de com està muntada l’exposició del centenari. Hi és present molt del material que va anar recopilant Torra, que havia somiat molt amb com viuria el 26 d’abril de 2022, just ahir, el dia que es complia l’efemèride del naixement del club.

L’exposició toca la fibra a qui viu la UE Sants, però també a qui potser li queda més lluny o l’acaba de descobrir. És un viatge apassionant ple d’anècdotes, com la gira per Alemanya de 1925, amb un balanç de tres victòries i dos empats, o el conflicte amb el València FC, que com que no volia pagar traspàs pel porter Jesús Pedret, l’havia fet jugar amb el nom d’Olegario. La UE Sants va denunciar el cas a la Federació i va rebre una quantitat. A l’exposició podem llegir les cartes que es van enviar els dos clubs.

Qualsevol persona veu que és un club supervivent que durant tota la seva existència ha lluitat a contracorrent i que no ha tingut, com destaca Dot, “un camp on jugar amb la tranquil·litat de saber que és casa seva”. Hi ha, per exemple, diferents records de l’últim dia que es va jugar al camp del carrer Galileu, el 23 de febrer de 1964 contra el Girona FC, i enderrocat per fer-hi l’avinguda de Madrid, samarretes de diferents èpoques i la pilota amb la qual la UE Sants va guanyar el Campionat de Catalunya juvenil el curs 1960-1961. Hi ha també un reportatge audiovisual que es pot veure al mòbil gràcies a un QR. I, és clar, moltes fotografies i detalls de diferents seccions que ha tingut el club (rugbi, handbol, boxa, lluita lliure, ciclisme…). Ara en té d’atletisme i de futbol.

El primer equip femení acaba de celebrar l’ascens de categoria i el masculí es jugarà aquest diumenge la permanència a la Tercera Divisió RFEF sense dependre d’ell mateix. El conjunt de Tito Lossio ha de guanyar a casa l’FC Vilafranca i esperar que la UE Figueres no superi la UE Sant Andreu i que l’EC Granollers perdi contra el CF Pobla Mafumet. Seria el millor regal d’aniversari.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram