Cristina Silva

Cristina Silva travessant la meta. Foto: BCN Esports

L’últim dia del 2014, Cristina Silva (Barcelona, 1987) va córrer la seva primera cursa, la dels Nassos, amb un temps de 44 minuts i 32 segons, i sent la 107a dona classificada. “Amb 25 anys vaig començar a sortir a córrer per passar-m’ho bé i fer una mica d’esport. Quan vaig conèixer més gent, ja em vaig marcar objectius”, confessa Silva al canal de Youtube de Robert Arias. “Ara veig l’esport d’una altra manera perquè tinc reptes, un pla de treball, un entrenador…”. I guanya.

Aquest any s’ha imposat, per exemple, a la Cursa Moritz o la Mitja de Granollers. La seva última victòria va ser el passat 18 de setembre a la 44a Cursa de la Mercè amb 35:10 (en homes el vencedor va ser Artur Bossy, amb 30:01). La seva millor marca és de 33:27.

A poc a poc, Silva ha anat creixent en un món fascinant. Un dels seus primers reptes va ser baixar dels 40 minuts en els 10 quilòmetres, i, més endavant, rebaixar les tres hores a la marató, on ara atresora 2h55:54. Metòdica, disciplinada i ordenada, la barcelonina guarda en una carpeta tots els dorsals amb què ha competit. Estan classificats per any.

Un dels primers reptes de la barcelonina va ser baixar dels 40 minuts en els 10 quilòmetres

El de la Mercè és un dels seus triomfs més valuosos perquè va ser molt contundent: Silva va travessar la meta 50 segons abans que la segona, Elisa Melilli (36:00). Va arribar obrint els braços de bat a bat i agafant la cinta sense deixar de somriure. “Tornar a gaudir amb alegria. Doncs no estem tan malament després d’un estiu intens. Ara toca continuar pencant perquè ve una temporada mogudeta”, escrivia la barcelonina al seu Instagram.

Silva treballa de sis del matí a les dues de la tarda com a biotecnòloga, al laboratori, i després, en funció del dia, fa pista al Camp d’atletisme Antonio Amorós, a Santa Coloma de Gramenet, o corre 10 quilòmetres a un ritme de 45 minuts.

“La programació varia en funció de si són jornades de càrrega o descàrrega, dels objectius…”, precisa aquesta enamorada del mar. Només ha tingut un entrenador, Carlos Herrera, fundador del Club Ironwill Solideo, i amb qui sent que encaixa a la perfecció. “Comptar amb un tècnic t’ajuda a evitar lesions, no sobreentrenar-te… Cada un té el seu mètode, i en Carlos i jo ens entenem. No disposo d’un nutricionista, però sí que vaig al fisio almenys cada tres setmanes”, exposa.

Grans seguidors

Els seus grans seguidors són els seus pares, sobretot sa mare, que no es perd cap cursa. “M’agrada competir i a vegades em dic ‘Vinga, m’apunto a aquesta cursa’, i quan arriba el dia em pregunto… ‘Cristina, a veure, per què t’hi has apuntat? Quina mandra fa matinar, eh!'”, confessa, divertida, Silva, un exemple de superació i d’amor a l’esport. Pura inspiració.