Foto: David Camacho
Amb 18 anys, en el seu primer any al sènior del CB Igualada, Clara Bargalló (Capellades, 1991) tenia poca presència a la pista. “Em sentia frustrada perquè no podia ajudar tant com jo volia. Ho passava molt malament”, recorda la jugadora del Nou Bàsquet Olesa, de Primera Catalana, en aquesta entrevista.
Suposo que era lògic que et sentissis així, tot i que era la teva primera experiència amb les grans.
A vegades m’empipava tant que ho hauria deixat córrer. La resposta a casa sempre era semblant: “És possible que l’esforç que estiguis fent valgui la pena. Quan siguis millor, jugaràs més. No et queixis. Treballa”.
Hi ha paraules que només desxifrem amb el temps.
Els pares tenien tanta raó… Això només ho veus amb els anys! M’estaven ensenyant a ser constant i a centrar-me únicament en allò que depèn de mi. Sempre els estaré agraïda pels valors que m’han regalat i pels sacrificis que van fer portant-me d’un lloc a un altre perquè jugués a bàsquet. No sé quantes temporades em queden. Em limito a gaudir del moment, i aquest any l’equip és molt competitiu i té molt de potencial.
Us esperàveu acumular cinc derrotes en 14 partits?
La veritat és que no. Tenim jugadores que venen de Copa Catalunya. Crec que ens va fer molt de mal començar el curs amb derrota després d’una pretemporada excel·lent. Hem perdut matxs molt importants i no ens podem permetre més errades. Volem acabar la primera fase entre les quatre primeres per continuar somiant amb l’ascens. La victòria del passat 6 de febrer contra el Club Bàsquet Samà, les líders, ens ha donat una energia extra. També és cert que som un equip amb moltes jugadores noves.
Què és el que més valores en un equip?
El bon ambient i que hi hagi més vida fora de la pista. Som un grup molt jove i amb jugadores de la casa que tenen un bon present i futur. És gratificant que el Nou Bàsquet Olesa cuidi tant la seva pedrera i qualsevol detall. Som un equip molt obert en què les noves se senten a gust i s’adapten de pressa. Anem a sopar i ens ho passem bé. El bàsquet és vital, igual que el component humà. En aquest sentit, sempre he tingut molta sort. El bàsquet em continua donant moltes alegries.
“És gratificant que el Nou Bàsquet Olesa cuidi la seva pedrera i qualsevol detall”
Com són les persones que formen el Nou Bàsquet Olesa?
Gent de bàsquet. Persones pròximes que hi posen molt cor. La junta directiva, començant pel president, és accessible i t’ajuda i s’ofereix quan pots tenir algun problema.
El diumenge 20 de febrer rebreu el Reus Deportiu.
No ens podem refiar de cap rival. Ens servirà per agafar confiança i continuar conèixent-nos per encarar el tram final de temporada, decisiva i exigent. Ah, i espero continuar amb la ratxa.
Quina ratxa?
No he tingut mai una lesió greu, només algun petit contratemps, de dues o tres setmanes. Toco fusta… Fa dos anys em feia una mica mal el tendó i quan era cadet vaig tenir un esquinç. I poca cosa més.
Com et sents a la pista aquesta temporada?
Bé, tot i que he tingut cursos millors. Som 13 jugadores i només 12 poden anar convocades. No s’ha donat el cas encara d’haver de descartar algú, perquè hi havia alguna lesionada.
No recordo un equip on estiguin tan repartits els minuts: 9 jugadores heu participat entre 224 i 298 minuts.
Suposo que és complicat gestionar un grup en els entrenaments i els partits. El cos tècnic està aconseguint que tothom se senti part de l’equip i útil. Si jugues poc i guanyes, et pot semblar perfecte. Però si perds i passa el mateix, potser te’n vas a casa una mica més empipada. No amb algú. En general.
Estàs recordant aquelles converses amb els pares…
Sí! Amb 18 anys potser tornava de Valls sense haver jugat cap minut i els deia: “No vull jugar més”. O a vegades pensava que no tenia ganes d’anar a entrenar. A casa sempre em van fer veure que queixar-se està de més. El camí és persistir i insistir. Estimar allò que fas. Això sí que ho pots controlar.
Totes sou una mica líders?
Quan he estat millor en un equip és quan no hi havia una líder, perquè un dia pot destacar una jugadora, i un altre, una altra. Ara és el cas: no tenim una jugadora imprescindible sense la qual no puguem guanyar. Totes podem ser decisives.
