Foto: Silvia Contreras
“Quan vaig marcar el gol contra el Sant Just no sabia ni com festejar-lo! Era el primer que anotava com a amateur i no m’ho creia… Els companys em recomanen que miri celebracions a YouTube per a inspirar-me, però encara no ho he fet”, reconeix Andrés Varese (San Juan, Argentina, 1996), jugador de la UA Horta.
Andrés, tinc una idea, a veure què et sembla… I si celebres els gols fent l’avió? Ets enginyer aeronàutic…
Bona idea! Potser també li preguntaré al nostre golejador, Sergi Monsó, què he de fer per no quedar malament si en marco més. [Riem].
Ara vius el gol d’una altra forma?
Soc central i migcampista defensiu, però a la UA Horta estic jugant més de migcampista ofensiu. Porto dos gols: el primer, en la victòria per 4-1 contra el FC Atlètic Sant Just, i el segon, en la derrota contra la UE Tona (3-4). L’àrbitre, però, es va equivocar i l’hi va apuntar a Carles Güell. Ell és el dorsal 8 i jo, el 6. És una llàstima que m’hagi passat això… Amb més punteria, en podria sumar cinc o sis. De debò… No havia marcat un gol des que era juvenil!
És el premi a la teva persistència. Has hagut de superar molts entrebancs…
L’abril del 2019, quan era jugador de la UE Sant Ildefons, em van operar del lligament creuat anterior i els dos meniscos del genoll esquerre. El curs següent vaig començar recuperant-me a la UE Vilassar de Mar i quan portava tres partits jugant a l’equip B va arribar la covid i el confinament. La temporada 2020-2021, en teoria ja recuperat, però sense ritme durant massa temps, vaig sentir molèsties al genoll els primers mesos, fins que, el febrer de 2021, em vaig haver d’operar un altre cop dels mateixos meniscos. Abans havia jugat alguns partits, sempre de suplent.
Ja estàs bé del tot?
Estic molt content perquè el genoll està responent molt bé. Fa uns mesos que no em fa mal. La sensació és increïble.
Ara t’estàs tornant a sentir futbolista segurament.
Exacte! Ja no recordava la sensació d’acabar un entrenament o un partit sense molèsties, de completar els 90 minuts i no haver de demanar el canvi perquè no puc continuar. Mai, ni en els pitjors moments, em vaig plantejar la retirada.
“Estic molt content perquè el genoll està responent; fa temps que no em fa mal”
Com intentaves continuar sentint-te part del grup?
De cap manera em volia perdre la rutina de l’equip. Continuava entrenant-me, molts cops ho feia al gimnàs amb el fisioterapeuta, i l’única diferència era que el cap de setmana no em canviava i no jugava els partits. Estava lesionat i, és clar, havia d’asseure’m entre el públic.
Havies d’animar des de la grada o la banqueta com si estiguessis bé per dins.
El grup necessita el teu missatge positiu i sempre tinc un somriure i alguna broma, fomento la unió i animo quan les coses no surten. Has de sumar en tot moment. Però a vegades pateixes molt perquè no pots ajudar com t’agradaria. No pots saltar a la gespa i et sents com si estiguessis apartat del grup. Som humans i és normal que ho pensis. L’equip, però, sempre va ser molt generós amb mi.
Com et vas sentir quan vas tornar als terrenys de joc?
Hi ha hagut molts intents. Durant el primer partit no em sentia bé. Vaig començar a recuperar sensacions al tercer i va arribar la pandèmia… Al Torneig d’Històrics del Futbol Català, ja com a jugador de la UA Horta, vaig jugar el primer partit competitiu en dos anys i sentint-me bé. Per fi no em va molestar el genoll.
La passió pels avions et ve des de petit?
Quan era un marrec estimava l’enginyeria, els motors, l’arquitectura, la física, les matemàtiques… Amb el temps, em va interessar l’enginyeria aeronàutica i, estudiant el grau, l’interès encara va augmentar. En un futur m’agradaria treballar-hi. El meu camí professional s’ha desviat una mica perquè també vaig fer un màster en big data.
Es nota que la UA Horta és un equip molt treballat.
La feina és excel·lent i al camp fem coses molt bé. Els errors, però, ens penalitzen. Les nostres derrotes són per un gol de diferència i després d’haver pogut guanyar o, almenys, empatar. Si estem al nostre millor nivell i concentrats, podem guanyar a qualsevol equip. Necessitem massa ocasions per a marcar i el rival ho aconsegueix amb molt poques. Hem de començar millorant en defensa.
Ja saps què et toca, Andrés… Marcar més gols!
[Riem]. Tant de debò! I potser sí que en celebraré algun fent l’avió…
Adam Fontes sembla un tècnic molt humà i empàtic que sap comunicar i ensenyar.
Tal qual. No és habitual que un entrenador es preocupi tant pel benestar dels jugadors, el cos tècnic, els encarregats del material, el president… L’Adam té molta culpa que el vestuari sigui una pinya i tots estem encantats amb ell. Hi confiem.
