Foto: Cala
La trajectòria com a jugadora d’Andrea Sánchez (Barcelona, 1996) va començar i va acabar gairebé al mateix moment. “Amb quatre anys vaig entrar a l’escoleta del Bàsquet Femení Sant Adrià i vaig durar tres dies”, recorda, divertida, la fisioterapeuta del conjunt adrianenc. Contagia passió, vitalitat i alegria.
Mai m’havien explicat un cas com el teu! [Riem]. Què va passar perquè et cansessis tan de pressa del bàsquet?
El pare recorda que jo anava en direcció contrària a la pilota. Potser vaig començar massa aviat, no em cridava tant l’atenció i no portava bé que em manessin fer coses que no em sortien. Sempre he estat lligada al bàsquet pel meu germà, les amigues… Si tornés a néixer, m’hi apuntaria segur.
Has tornat a jugar a bàsquet?
De petita, a l’estiu amb mon germà. No podia igualar el seu ritme! Des d’aleshores no he llençat mai més a cistella, tot i que parlant amb tu m’estan entrant ganes de fer-ho… Vull saber com soc de dolenta! Si m’animo, et dedicaré el tir! [Riem].
Serà un honor, Andrea! Qui et va entrenar aquells tres dies?
César Aneas. Quan ens vam retrobar, molts anys després i aquí al club, m’ho va dir: “Has estat jugadora meva!”. [Riem].
No hi ha ningú que tingui més informació en un equip que una fisioterapeuta.
Són les jugadores les que s’obren i t’expliquen què els preocupa. Suposo que la llitera i la situació afavoreixen que sigui així. També que soc una fisioterapeuta a qui li encanta parlar, però, sobretot, escoltar.
Què és el que més valores del teu ofici?
La relació amb cada pacient i la seva gratitud. Al centre on treballo ho faig amb persones de totes les edats i, al club, amb jugadores. Sempre intento ser la més empàtica possible. Quan hi ha lesions, tractes amb les pors de la persona, a qui has d’animar, fer-li propostes, acompanyar… Viure i veure el seu procés de recuperació no té preu.
“Amb 4 anys vaig entrar a l’escoleta del Bàsquet Femení Sant Adrià i vaig durar tres dies”
La jugadora més agraïda a qui has tractat és Mariona Teixidó?
Si no ho és, poc li falta. La Teixi no em demanava gaire que la tractés, encara que ho necessités pel seu ritme de vida. Amb ella pots parlar sobre qualsevol cosa, sempre et pregunta com estàs i és molt divertida. Hem rigut molt. També m’ho vaig passar pipa amb Bojana Kovacevic. Ara ho faig amb Ariadna Talaverón.
Amb quines jugadores has tingut converses més profundes?
Deva Bermejo, Laia Lamana, Berta Dalmau, Txell Alarcón i Lucía Moreno. M’emociona recordar-les perquè les trobo molt a faltar. Durant la temporada s’estableix un vincle molt bonic amb l’equip, i a la banqueta gaudeixo, pateixo, ric… Ah, el regal d’amic invisible de la Lucía va ser increïble!
Què et va regalar?
Em va dibuixar fent-li un tractament. T’ho explico i se’m posa de gallina. Era la seva manera d’agrair-me aquells moments! La Lucía és molt gran!
I té un gran món interior! Per cert, què et va ensenyar Miqui Calderón?
Per començar, a tractar de pressa, perquè potser la jugadora ha de sortir a pista ja. La velocitat a la fisioteràpia esportiva és molt diferent. Quan et gradues, surts insegura i amb certa por perquè et falta pràctica i experiència, i el Miqui va ser un gran tutor en els meus inicis en el primer equip. Em va donar moltes pautes i consells, i sempre li estaré molt agraïda.
Ara la guia ets tu…
Si et soc sincera: mai m’ho hauria imaginat. Intento donar-los dades, fer-los preguntes i propostes… No soc d’ordres. Soc de frases com “podries provar això”. I mai, però mai, els explico res davant el pacient. Qui està aprenent té molts coneixements, només necessita temps i confiança.
Tens una gran mà dreta al club: Sheila Maetzu, jugadora del sènior de Lliga Femenina 2.
M’ajuda moltíssim amb la pedrera del Bàsquet Femení Sant Adrià i se n’encarrega. No tinc prou temps. De tant en tant hi aparec. M’encanta la vitalitat de les nenes, les seves ganes de jugar i de recuperar-se com més aviat millor. Són pura passió.
Com és el primer equip?
Una pinya increïble: les jugadores s’estimen i s’ajuden molt, i et faciliten la feina una barbaritat. Queden menys de tres mesos per al final de la temporada i sembla que hagi començat tot fa quatre setmanes!
