Álvaro Granados. Foto: CN Atlètic-Barceloneta
L’inici de molts i moltes esportistes en la seva disciplina sol ser molt curiós. Álvaro Granados (Terrassa, 1998) només s’havia plantejat jugar a futbol com el seu germà gran o fer bàsquet. El que tenia clar era que no volia ficar-se a la piscina… “Com que els meus pares estaven molt cremats amb l’ambient del futbol, em van dir que m’apuntarien a natació tant sí com no. Al principi va ser dur, perquè gairebé no sabia ni nedar”, recorda Granados a La Voz de Galicia. La seva mare no va cedir. “Fill, faràs natació”, li va repetir. “Gràcies a ella, he descobert el meu esport. La meva passió”, agraeix el jugador del CN Atlètic-Barceloneta.
“Mai he notat cap pressió de ningú per haver de marcar gols. Només la tinc per defensar. La defensa és més important que l’atac”, confessa l’egarenc a l’Anuari del Waterpolo Català. Mai vol quedar-se amb la incertesa de saber què hauria passat si no s’hagués arriscat, i ho fa dins i fora de la piscina.
Álvaro Granados sap gestionar les emocions i té la capacitat de relativitzar les coses
L’estiu de 2017, amb 18 anys, va decidir marxar del seu club de formació, el CN Terrassa. Per una banda, no volia desaprofitar l’oportunitat de jugar al CN Atlètic-Barceloneta, l’equip més competiu. Per una altra, se sentia culpable i un traïdor per marxar de casa. Amb l’edat i l’experiència, la seva mirada és diferent: “Ara veig que som jugadors professionals, treballadors, i hem de buscar el millor per a la nostra carrera. Esportivament, crec que venir aquí ha significat un salt molt gran”. Peça clau, Granados ha estat el màxim golejador de l’equip mariner a la Lliga regular de Divisió d’Honor amb 39 dianes, 10 d’elles de penal. Cap jugador va marcar més gols en el primer partit de les semifinals: en va fer cinc contra el… CN Terrassa.
Granados té els peus a terra i la gran virtut de gestionar les emocions i relativitzar els encerts i els errors. “El waterpolo és la meva passió i el meu ofici, però mai has d’oblidar que és un esport i no el centre de la teva vida”, li explica a Inés López a Waterpolista.com. Malgrat el seu caràcter, com tothom, també pateix i té dubtes. “Està clar que no tots els moments són bons i a vegades et replanteges si val la pena continuar o no. Afortunadament, n’hi ha pocs de difícils. La majoria són bons i els recordaré sempre”, afegeix Granados, sempre atent als detalls. Sempre centrat a aprendre i millorar. No deixa de fer-ho al seu equip i a la selecció. A Tòquio 2020 va debutar en uns Jocs Olímpics, i ho va fer acompanyat del que potser és més que un amic, és un ídol: Felipe Perrone. El seu gran referent.
