Adam Fontes i Paco Cardona

Adam Fontes, l’entrenador, i Paco Carmona, el president de la UA Horta. Foto: UA Horta

“Si et soc sincer”, enceta Adam Fontes (Roses, 1977), “el repte m’omplia, però també em feia molt de respecte. No és fàcil muntar en un mes un equip des de zero”. Hi va haver una personeta present durant les nou hores diàries que el nou entrenador de la UA Horta dedicava a construir la plantilla, el petit Bruno.

“La meva dona treballava fins a la cinc de la tarda, que és quan jo marxava cinc hores a fer d’entrenador de classes de pàdel. Els meus pares i els seus viuen lluny, així que quasi vaig fer l’equip amb el nen als braços”, continua Fontes.

En una llibreta va començar a apuntar un llistat de noms que, en funció dels dies, creixia o augmentava, fins a concretar els 22 jugadors finals. “Hem reunit un molt bon grup de persones i de futbolistes”, celebra.

Té un to serè, pedagògic i apassionat. Del seu pare, el Toni Fontes, exjugador de la UE Figueres i pescador, l’Adam va heretar un amor sense fre per al futbol. “A casa sempre hi ha hagut partits a la tele i ell em va portar a molts camps des de petit, em va fer d’entrenador…”, reconeix l’entrenador de la UA Horta. Pare i fill s’admiren i són molt pacients.

Ser sincer

L’entrevistat defensa que l’entrenador ha de tenir molta paciència perquè el grup l’entengui i les coses funcionin, i que mai pot perdre la calma ni l’esperança. Si ho fa, el jugador ho notarà i tot serà més difícil. “Soc força directe i m’agrada que ho siguin amb mi. Sent sincer des del principi t’estalvies molts problemes”, enraona el rosinc.

Fontes està encantat amb la confiança que ha rebut a la UA Horta, un club que defineix com “històric, centenari, ben organitzat, format per persones generoses i amb una important massa social”.

Les excuses li provoquen al·lèrgia i no entendria la vida sense el compromís de créixer ni la necessitat de fer autocrítica. “De moment ens està costant jugar bé. L’ascens a Tercera és un objectiu il·lusionant i que va molt car sempre, encara més aquest any perquè només pujarà un dels 14 equips”, afegeix. “L’únic camí és competir cada partit al màxim i amb un grup on cada jugador se senti important”, adverteix.

Molta gent li diu a Fontes que, vivint a Girona, Horta li queda molt lluny. “Lluny? Sempre m’hi trobo cares alegres i jugadors molt motivats que es deixen l’ànima. Torno a casa molt cansat i content. El temps em passa volant!”, confessa, satisfet el tècnic hortenc.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram