Foto: Francisco J. Rodríguez
Parlem amb Raquel Albiol pocs dies després de la seva presentació com a candidata d’ERC a l’alcaldia de Cornellà. Un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que va estar marcat per un discurs més social que nacional. “La importància no és una bandera”, sosté Albiol.
Durant el seu discurs de presentació com a candidata no va parar de repetir que ha arribat l’hora de “l’esquerra transformadora”. Va fer una intervenció amb un marcat to social i amb poques apel·lacions a la independència. “No som nacionalistes, som republicans”, va resumir Joan Tardà. Parlar menys d’independència pot ajudar a fer créixer ERC en una ciutat com Cornellà?
A ERC som independentistes i no ens n’amaguem. Però per a nosaltres la importància no és una bandera, ja que la independència és una solució perquè la ciutadania pugui viure millor. El que volem són polítiques d’esquerres pensades a favor dels ciutadans. D’aquí que els nostres discursos, i no només ara, tinguin un to social.
També es van presentar com una formació que vol atraure gent de tots els orígens.
Com a partit, volem assemblar-nos al màxim a la població, no que la població s’assembli a nosaltres. És un orgull que Cornellà tingui aquesta riquesa social i cultural, amb gent vinguda d’arreu. Som un sol poble. Aquesta multiculturalitat és un valor, i volem representar-los a tots i a totes.
Quines són les seves expectatives electorals?
Anem a totes. Evidentment, aspiro a ser l’alcaldessa, però som conscients que els socialistes fa més de 30 anys que tenen majories absolutes. Volem trencar aquesta majoria, però no ens posem cap límit.
Creu que el PSC pot perdre la majoria absoluta?
És complex fer-ne valoracions. En l’àmbit nacional, tant socialistes com ERC estem molt forts. Però la nostra intenció és trencar la majoria absoluta del PSC.
“L’espai de Ribera Salines hauria de ser el jardí de Cornellà”
Ho veu factible?
Sí. Si no, no ens hi posaríem.
“L’Ajuntament no és vostè, alcalde”, va dir en la seva presentació com a candidata. Per què?
Té a veure amb una manera de ser de l’alcalde i amb una afirmació que ha reiterat en diferents ocasions. No ho dic a la babalà, perquè en més d’una ocasió l’alcalde ha fet servir l’expressió “l’Ajuntament soc jo”. I considerem que l’Ajuntament no és només l’alcalde, sinó totes les persones que formem part de Cornellà. Aquesta apropiació de l’Ajuntament no pertoca, i segurament té a veure amb tants anys governant amb majories absolutes. S’acaben creient que el consistori és seu, i no ho és.
Pensem en l’endemà de les eleccions municipals del maig. Estarien disposats a arribar a acords amb els comuns i l’espai de Podem per impulsar un canvi al govern municipal?
No ens tanquem a res, perquè tenim molt clar que volem transformar l’Ajuntament i les maneres de governar a la ciutat de Cornellà. Per tant, qui estigui disposat a acceptar aquest canvi de model, per a nosaltres endavant.
Al seu acte de presentació va criticar el projecte urbanístic de Ribera-Salines, que l’alcalde Balmón descriu com un “ecobarri”. Com el descriuria vostè?
Ens consta que han parlat d’una transformació del projecte inicial, que és del 2009, i que potser ja no es plantejarien 2.500 habitatges, sinó menys. Hem demanat que es traslladi la informació als ciutadans i als grups municipals, per saber quina és la proposta de l’equip de govern. Però no en sabem res, més enllà de declaracions a la premsa o d’alguns comentaris. Sigui com sigui, no pot ser un ecobarri en el moment que t’estàs carregant l’última zona natural del municipi i hi estàs posant més totxo, amb tots els problemes ambientals que això comporta.
Balmón al·lega que la ciutat necessita habitatges.
Evidentment, però hi ha molts altres espais a la ciutat on ja s’està construint o que està previst que s’hi construeixi. Nosaltres hem proposat altres espais per disposar d’habitatge, com ara locals comercials de zones que ja no són comercials, àrees industrials que ja no tenen activitat, pisos de la Sareb, de fons voltors… D’opcions n’hi ha. L’ARE Ribera-Salines ni és social, ni és sostenible ni soluciona el problema habitacional, com ens volen vendre des de l’equip de govern. Perquè tots aquests pisos la gent de Cornellà no els podrà pagar.
“La nostra intenció és trencar la majoria absoluta del PSC, però anem a totes”
El setembre, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va allargar la mà a la plataforma contrària a aquest pla urbanístic per evitar perdre “cap més metre quadrat” de zona natural. Els ARE, però, són figures urbanístiques que crea la Generalitat per promoure habitatge. No és contradictori tot plegat?
Un ARE ha d’anar de la mà de la proposta del municipi, més l’acompanyament de la Generalitat. Per què? Perquè en el moment que demanes una quantitat d’habitatges, necessites que es facin equipaments, com escoles o ambulatoris, que en aquest cas és la Generalitat qui els ha de fer. Però la Generalitat no pot aturar un acord mentre el municipi no decideixi fer-se enrere. Pot semblar contradictori, però si el municipi continua defensant el projecte, un compromís adquirit per la Generalitat no es pot desfer.
Imaginem per un moment que l’ARE Ribera-Salines és aparcat. Quina és la seva alternativa? Què faria en aquella zona?
Primer de tot, dignificar-la. Hi ha hagut una voluntat per part de l’equip de govern perquè aquesta zona estigui degradada i poder-hi fer pisos. Ens podríem plantejar incloure-la dins del Parc Agrari. No en forma part, però hi ha activitat agrícola, amb la importància que té el quilòmetre zero i la necessitat d’abastir la metròpoli. S’hi podrien plantejar espais de lleure o algun equipament per als veïns. Hauria de ser el jardí de la gent de Cornellà. Caldria compaginar l’activitat agrícola amb l’ús i el gaudi de la gent.
Recentment han sortit les dades anuals de renda que publica l’INE, i que tornen a mostrar desequilibris entre la zona nord de Sant Ildefons i Gavarra i la resta de la ciutat. Què proposa per contribuir a revertir aquestes desigualtats?
Com a Ajuntament es poden dignificar els barris. És cert que s’ha iniciat un treball de cohesió, però s’hauria d’haver fet fa temps, així com impulsar altres mesures per a la no estigmatització de les persones que viuen a Sant Ildefons. Hauríem de poder aconseguir que Cornellà no tingués una concentració de persones en risc d’exclusió en uns barris concrets. També cal fer acompanyament; escoltar la ciutadania per saber les seves necessitats.
El transport públic també és una necessitat per als ciutadans. Cornellà, en línies generals, està ben connectada amb Barcelona, però a l’hora d’enllaçar amb ciutats veïnes de la comarca la cosa es complica. És una assignatura pendent la mobilitat intracomarcal al Baix Llobregat?
Hi ha una problemàtica a l’hora d’anar des de Cornellà cap a altres poblacions de la comarca, sí. Això no pot ser. L’AMB hauria de fer molt més. S’ha de treballar com millorar la mobilitat interna, més enllà dels problemes dels busos d’Avanza. Ara hi ha la notícia que es reactiva el Metro del Delta. Ens alegrem que es tornin a posar les piles.
Per acabar, el mes passat es van arxivar les causes contra els últims investigats a l’Ajuntament pel cas Consell Esportiu de l’Hospitalet. Tenint en compte tot plegat, no creu que l’operatiu policial va ser un pèl exagerat?
Vam considerar que era exagerat des del primer moment. Sempre hem defensat la presumpció d’innocència dels investigats i ens alegrem moltíssim que s’hagi demostrat que no hi havia causa.
