Pere Navarro: “Estem transformant la Zona Franca perquè sigui més amable per als ciutadans”

Pere Navarro Morera (Terrassa, 1959) és el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dedicat majoritàriament a la política. Va ser alcalde de Terrassa, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), diputat al Parlament i candidat del PSC a la presidència de la Generalitat (2012). Fa quatre anys va assumir el repte de pilotar el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. En plena pandèmia va veure com s’alçava DFactory, el bressol de la indústria 4.0 a Catalunya. Des de la gestió, però sense perdre la visió àmplia que va adquirir durant la seva etapa política, Navarro vol que l’equipament sigui un revulsiu perquè Barcelona i la seva àrea metropolitana deixin de viure d’esquena a la Zona Franca.

Fa quatre anys que és delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Aquest mandat ha tingut alguna semblança amb les legislatures que va viure en política?
Sobretot amb l’etapa que vaig ser alcalde, perquè al capdavant del Consorci de la Zona Franca també fas d’alcalde d’un patrimoni públic, que té rellevància per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La prioritat és mantenir l’equilibri econòmic i, sobretot, liderar la promoció econòmica i la creació d’oportunitats. Així que com a alcalde també tenia aquesta prioritat per a la ciutat i la seva gent. I jo em sento plenament identificat en els espais i òrgans de gestió.

Què simbolitza que un espai com la Zona Franca, que va ser la llavor de la indústria de l’automoció els anys seixanta, sigui avui el de la nova economia, 60 anys després?
No són escenaris ni realitats tan diferents. Aleshores, a la Zona Franca s’hi van instal·lar Seat i Motor Ibérica –l’actual Nissan–, una indústria que genera molta innovació i molts llocs de treball. I aquest polígon va ser la locomotora industrial de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. 60 anys després, fem el mateix des del punt de vista de la fabricació, de la innovació i de la creació de llocs de treball a través de la indústria 4.0. Així és com hem retornat als orígens.

“El món local és el primer que ha d’empènyer per crear noves oportunitats per als ciutadans”

Per què?
Durant uns anys, el Consorci de la Zona Franca havia tingut un paper més immobiliari, d’administrar i llogar els espais que integren el nostre patrimoni. Ara bé, l’ADN del consorci té a veure amb la promoció econòmica. I no ho fem sols, sinó acompanyats d’altres administracions públiques i del sector privat. És un lloc que genera noves oportunitats i les hem d’aprofitar.

Ho exemplifica clarament DFactory, un projecte que es va començar a construir en plena pandèmia. Com es va gestar?
DFactory és un edifici covid. Tirar endavant el projecte de DFactory va ser una decisió valenta, però no arriscada. Teníem constància que hi havia la necessitat de posar en marxa un espai que aglutinés la indústria 4.0, perquè Barcelona és una ciutat d’atracció de talent. No trobareu cap altre edifici al món que simbolitzi la indústria 4.0 com aquest.

L’equipament ha tingut un cost de 70 milions d’euros.
Ha estat una inversió que ens permet continuar fent girar la roda de la promoció econòmica, i que no va comptar amb diners públics. La inversió es recuperarà retroalimentant-nos en nosaltres mateixos, perquè la resposta de les empreses que en formen part ha estat molt positiva.

Per què les empreses del sector volen fer-se un lloc a DFactory?
Per la singularitat de l’edifici i, al mateix temps, pel fet d’estar en contacte amb la resta d’empreses que en formen part. I aquesta singularitat té a veure amb l’èxit posterior. Hi ha emprenedors que van començar a DFactory amb una taula i una cadira i que ara han llogat espais més grans, per la idoneïtat dels productes que desenvolupen i, alhora, pel valor afegit que es genera en aquest equipament.

Quina ocupació té avui DFactory?
L’ocupació actual és del 40% i la previsió és que a finals d’aquest any l’equipament tingui gairebé una ocupació plena. Però hem de tenir en compte els efectes externs, com ara la pandèmia o els conflictes bèl·lics, que poden condicionar aquesta previsió.

DFactory està cotitzant a l’alça entre els actors que formen part del sector?
A mesura que s’ha anat coneixent, més empreses volen ser-hi. No puc avançar-vos cap de les marques amb qui estem negociant la seva incorporació a l’equipament després de l’estiu perquè hi ha un contracte de confidencialitat.

“Em sento radicalment a favor de l’ampliació de l’aeroport”

DFactory i la indústria 4.0 van intrínsecament lligats.
El requisit per ser-hi és que es desenvolupin projectes relacionats amb la indústria 4.0. Amb DFactory volem que la indústria 4.0 s’estengui i s’impregni a tota la Zona Franca i a l’àrea industrial de Barcelona. Perquè no només generarem una nova economia, sinó que crearem nous llocs de treball. I per la seva ubicació estratègica, DFactory és un equipament que ha d’estar al servei de l’aeroport. Com diu la directora del consorci, DFactory és la sala VIP de l’aeroport de Barcelona. Per a les empreses que són a l’edifici, és un espai molt còmode per treballar i fer reunions, perquè no els cal ni accedir a la ciutat.

Ara que cita l’aeroport, vostè és favorable a la seva ampliació?
M’hi sento radicalment a favor, sí. Soc biòleg de formació i puc assegurar que la regió metropolitana de Barcelona és un dels espais més protegits del món. Estem envoltats de parcs naturals. La taca verda és impressionant. L’ampliació de l’aeroport afecta un espai [la Ricarda] que no sabíem ni que existia. Hem d’aconseguir que, al mateix temps que defensem la natura i el seu espai, les nostres infraestructures siguin competitives.

Com?
A través de la tecnologia. L’avenç està provocant grans canvis en el transport aeri, i d’aquí a molt poc temps hi haurà avions més sostenibles. I quan això sigui una realitat hem d’estar preparats per tenir la infraestructura apropiada. Si no, perdrem oportunitats. I no ho dic només pensant en el turisme. Disposar d’un bon aeroport significa, també, que la ciutat compta amb una bona activitat econòmica.

Parlant d’activitat econòmica, aquesta tardor està prevista la tercera edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), que tindrà lloc a DFactory. Quin recorregut ha de tenir dins del sector?
La BNEW es va impulsar durant el confinament amb la intenció que fos una finestra d’optimisme després de setmanes tancats a casa. En l’edició d’aquest any guanyarem presencialitat en funció de l’onada de la pandèmia, però mantindrem el format híbrid, perquè el format digital ens permet ser globals. L’any passat s’hi van inscriure 15.000 professionals de 145 països, una dada que converteix Barcelona en la capital mundial de la nova economia. Per això, el recorregut de la BNEW va per llarg.

En línies generals, quin impacte econòmic i social pot tenir DFactory?
Des del punt de vista econòmic, DFactory generarà 500 llocs de treball directes i 5.000 d’indirectes. I estem parlant de llocs de treball que seran de llarg recorregut, perquè és un sector que està creixent i que té molta demanda. I DFactory també tindrà un impacte social, prestigiant la Zona Franca.

“DFactory generarà 500 llocs de treball directes i 5.000 d’indirectes”

I per als barcelonins, què ha de ser DFactory?
Un referent. Per als barcelonins, la Zona Franca és un espai que sembla que no existeixi, però, en canvi, és el lloc més productiu de Barcelona. Cada dia milers de barcelonins treballen a la Zona Franca, al port o a Mercabarna. Per això volem posar en relleu que la Zona Franca també és Barcelona. I per això ja estem transformant-la perquè sigui un espai més urbà i més amable per als ciutadans.

De quina manera?
Hem impulsat el carril bici, la connexió amb el metro ha millorat amb l’arribada de la Línia 10 i s’hi estan plantant més arbres. Perquè és un espai amb moltes possibilitats per congregar-hi activitats esportives i culturals, especialment els caps de setmana. Hem d’aconseguir que els barcelonins i l’àrea metropolitana se’l sentin seu.

Com pot revertir en altres indrets de l’àrea metropolitana DFactory?
Perquè avui les fronteres ja no existeixen des d’una mirada econòmica. Els límits dels termes municipals han saltat pels aires. La Barcelona real és la regió metropolitana, és a dir, l’arc format per 167 municipis i 4 milions i mig d’habitants. El que passa a DFactory incideix en tota la regió metropolitana. Però no només volem ser un referent a la regió metropolitana, sinó a Catalunya, a Espanya i a la Mediterrània. Hi posarem tota l’energia per aconseguir-ho.

De tots els desenvolupaments que es duen a terme a DFactory, ja sigui en robòtica, IA, internet de les coses o ciberseguretat, quins podran aplicar-se de manera més immediata en la vida de les persones que viuen a la regió metropolitana?
Hi ha tecnologies amb les quals ja convivim i que ens interpel·len directament. I si aquesta tecnologia es desenvolupa a DFactory, vol dir que serem els primers a rebre-la de forma immediata com a ciutadans, tenint en compte la proximitat.

En els darrers temps, molts municipis han creat hubs o espais dedicats a l’economia digital. Hi ha espai per a tantes iniciatives d’aquesta mena?
Sí, i estaria preocupat si no fos així. És bo, perquè el món municipal és el primer que ha d’empènyer per crear noves oportunitats per als ciutadans. I avui les noves oportunitats estan lligades al món digital. Que apareguin aquests espais és molt productiu per al territori.

Sempre s’ha dit que a Catalunya hi manquen enginyers. De fet, el 2017 es parlava que en els pròxims anys el país necessitaria 30.000 nous professionals. No creu que el model de crear pols d’atracció tecnològica quan no tenim suficients professionals ens condemna a dependre del talent estranger? No hem començat la casa per la teulada?
El més important és començar la casa i fer-ho per algun lloc. S’ha de fer un gran esforç perquè les carreres tècniques puguin tenir més èxit entre els joves. I parlo també de la Formació Professional (FP). Però no sempre fan falta enginyers, sinó també perfils professionals molt sofisticats i que tampoc són al mercat. En aquest sentit, el sector educatiu s’ha de posar les piles.

“La Zona Franca sembla que no existeixi, però és el lloc més productiu de Barcelona”

Què té, doncs, Barcelona per acabar liderant el sector de la indústria 4.0 del sud d’Europa?
Ho té tot. Barcelona té tots els ingredients per tenir èxit, més enllà del clima i de la gastronomia. Tenim talent i centres educatius i sanitaris de referència mundial i, a més, som la capital de la Mediterrània i una referència a l’Amèrica Llatina. Malgrat les dificultats, crisis i polèmiques, la ciutat sempre tira endavant. I quan vas pel món te n’adones. En la majoria de rànquings mundials, Barcelona és capdavantera. Només falta que ens ho creiem.

DFactory contribueix a desacomplexar-se en l’etern debat del model de ciutat?
És important que les ciutats tinguin clar el rumb i la direcció cap a on han d’anar. Ara bé, després encara és més rellevant fer tot el possible perquè passin coses. I això és el que fem i el que fan els que formen part de DFactory. Si en lloc de construir l’edifici tinguéssim una maqueta, seria molt bonica, però ja està. Els polítics han de provocar que passin les coses. I poden equivocar-se, però s’ha d’actuar. Qui no camina no ensopega. Es tracta de caminar i, sobretot, d’aprendre de la iniciativa privada, que sempre ha de fer que passin les coses per continuar avançant.