Pau Gonzàlez: “L’Eixample no està bruta, però pot estar més neta”

El nou regidor de l’Eixample ens rep al capdamunt de l’Ajuntament de Barcelona. Literalment. Al terrat de l’edifici consistorial de la plaça de Sant Jaume, Pau Gonzàlez es mostra proper i distès. Com si no sentís pressió per liderar el districte central de la ciutat amb només 34 anys –admetent que és un repte, això sí–, el relleu de Jordi Martí al capdavant de l’Eixample desgrana el discurs de Barcelona en Comú fil per randa. No defuig l’autocrítica quan cal, però defensa la gestió del govern en tot moment. I després de cinc regidors en sis anys, diu que ell sí que es veu acabant aquest mandat a l’Eixample. L’anhelada estabilitat.

L’alcaldessa Ada Colau el defineix com “un activista dels barris i compromès amb el teixit associatiu”. En què es traduirà això per als veïns i veïnes de l’Eixample?
El fet de venir dels barris, d’haver participat en associacions de veïns, en entitats de gestió cívica, en colles de cultura popular… crec que fa que l’Ajuntament entengui millor el que aquestes colles i aquesta gent que està construint barri dia a dia fan. Poder estar més a prop seu i, al final, tenir molt clar que la sortida de les situacions complicades, com la que hem viscut amb la pandèmia, sempre ve de la cosa pública i amb l’acompanyament dels veïns i veïnes que s’impliquen a fer barri i que acaben fent una xarxa de seguretat per a la resta de la comunitat.

“Aquest any notarem una millora substancial de la neteja”

Altres el critiquen per la seva joventut i “falta de rodatge”, diuen, i fins i tot ha hagut de llegir algun titular de premsa titllant-lo de “becari”. Se sent preparat per a aquest repte?
Jo crec que ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona és un repte per al qual ningú està preparat, i encara menys en una candidatura com la nostra, que venim del carrer. En tot cas, jo em sento preparat per fer la feina, però segur que seguiré aprenent dia a dia i espero anar millorant. I que segons quins mitjans, que jo no titllaria de periodisme, utilitzin el concepte de becari en sentit pejoratiu o critiquin la joventut d’una persona a l’hora d’assumir un repte, diu més d’ells que de mi [somriu].

S’ho pren bé, vaja.
Tot això entra dins de la lògica de la crítica a la qual, per desgràcia, estem instal·lats: aprofitar qualsevol cosa per criticar el del costat. Jo espero que se’m valori d’aquí a dos anys, quan acabi el mandat, per la feina que hagi fet o per la que hagi deixat de fer. No per si soc més o menys jove o per si tinc més o menys experiència.

“El Porta a Porta s’ha demostrat un bon mètode de recollida”

Suposem que es veu completant el mandat. Ho diem perquè vostè és el cinquè regidor de l’Eixample en sis anys. Això denota falta d’interès?
Jo vinc per quedar-me, evidentment. És cert que estem en una època que, com deia Joan Subirats, hi ha dinamisme institucional. Hem viscut moments molt difícils durant els últims anys, i això segur que en té part de l’explicació. Però és evident que el govern actual fa una aposta per l’Eixample: vol reconquerir el districte per als veïns i veïnes. Millorant l’urbanisme, el transport, els equipaments… I, al final, això és el que demostra que hi ha una voluntat clara de posar tots els barris al centre de l’acció municipal, també els de l’Eixample.

Per què quan s’han de fer moviments de regidories sempre s’acaben fent en determinats districtes, com l’Eixample, les Corts o Sarrià-Sant Gervasi, per exemple? Més enllà de les circumstàncies sobrevingudes, també són decisions polítiques, no?
Jo els puc parlar del cas que a mi m’ocupa. I en aquest cas, el canvi ve produït per la jubilació de Joan Subirats. Com que la persona idònia per substituir-lo en les seves responsabilitats municipals era Jordi Martí, de retruc ell va haver de deixar l’Eixample per poder-les assumir. Per això jo he passat a ser regidor de l’Eixample. Si Jordi Martí hagués estat al capdavant d’un altre districte, jo ara segurament seria regidor d’un altre lloc. Aquí el que primava és com substituíem una peça fonamental del govern municipal com era Joan Subirats.

Vostè és veí d’Horta-Guinardó i va treballar en aquell districte. Coneix bé l’Eixample?
Jo tinc tot l’interès de conèixer-la a fons. I, dit això, crec que és impossible ser de Barcelona i no conèixer l’Eixample. Així com altres barris són més desconeguts pels mateixos barcelonins, en el cas de l’Eixample està clar que no és així. Segur que el meu nivell de coneixement és més baix ara que el que tindré d’aquí a dos anys, però puc garantir que el meu compromís és total. A més, l’equip que m’acompanya és el que ja hi havia abans. Està consolidat i coneix bé els reptes del districte.

El primer de tots aquests reptes és seguir amb la transformació urbanística i de mobilitat?
Sí. No pot ser que tinguem uns barris on la gent que hi viu pateix un excés de contaminació, on els infants que estudien a les seves escoles tenen més dificultats cognitives per la pol·lució, on tenim nivells de soroll que no són acceptables… Per tant, és clar que una de les prioritats és seguir aprofundint en aquesta transformació del districte, per tornar a posar el veí i el vianant al centre i reequilibrar l’espai públic.

“Ser regidor de l’Ajuntament és un repte per al qual ningú està preparat”

Quan es va presentar la Superilla Barcelona, Eixample Respira va manifestar la seva “decepció i preocupació” perquè el pla se centra en “vies que ja tenen un grau de pacificació notable i no incideix en les autopistes urbanes”. Comparteix aquestes crítiques?
El que cal tenir clar és que tot això és el principi d’un pla molt més ambiciós. Hi ha entitats que ens diuen que anem massa lents, altres ens diuen que anem massa ràpid… Sigui com sigui, el que hem intentat sempre és establir espais de decisió col·legiada.

Els càlculs municipals són fer la Superilla Barcelona i la unió del tramvia amb diners dels fons europeus. Què passaria amb els dos projectes si finalment aquests diners no arribessin?
El compromís de l’Ajuntament amb aquests dos projectes és indiscutible. Si arriba finançament europeu, podrem avançar més, de manera més ràpida o alliberar recursos propis per a altres actuacions. Però, si no, l’Ajuntament haurà de tirar-ho endavant d’una altra manera.

L’OMS acaba d’abaixar els nivells tolerables de contaminació i acabem de conèixer que el consistori ajorna noves restriccions a la circulació de vehicles. No semblen bones notícies per a l’Eixample…
Sense perdre en cap cas de vista l’objectiu de rebaixar els nivells de contaminació, la pandèmia ha obligat a repensar alguns ritmes. No només en aquest àmbit, sinó també en altres actuacions municipals. El que hem fet és ser resilients en una situació de dificultat sobrevinguda i mirar d’ajustar una mica els calendaris, però sense –insisteixo– perdre de vista l’objectiu.

“Espero que se’m valori per la feina feta, no per si soc més o menys jove”

La pandèmia també ha comportat més espai per a les terrasses de bars i restaurants. És sostenible la situació actual de carrers com Enric Granados, Parlament o el passeig de Sant Joan?
Depèn. En un context d’emergència sí, perquè si no l’alternativa era el tancament de molts bars i restaurants. Calia ser generosos en l’ús de l’espai públic. Ara toca consolidar l’opció de fer servir les calçades per a terrasses, perquè això també ens pot servir per alliberar espai per als vianants, i disminuir-ne el nombre actual en zones com Enric Granados. Perquè també esperem que es puguin normalitzar els aforaments i l’ús dels interiors dels locals, i una cosa farà viable l’altra.

La benzina del sector de la restauració, almenys fins abans de la pandèmia, era en gran part el turisme. Preguntat sobre si decreixement turístic sí o no, l’anterior regidor Jordi Martí responia que, “com que el tenim tan baix, ara hem de créixer”. Afegia, això sí, que “hem d’anar cap a un turisme menys depredador”. Com ho veu vostè?
Si m’ho pregunten avui, és veritat que la situació és totalment diferent que la de fa dos anys. Estem en un moment que, com que no hem recuperat els nivells de turisme de fa dos anys, potser sí que hi ha algun marge per créixer. Ara bé, el que no seria lògic seria recuperar el model en què la ciutat s’aboca gairebé únicament en el turisme com a gran manà. Penso que és evident que el 2019 estàvem en una situació gairebé de saturació i que hi havia barris que començaven a perdre l’essència en ares d’anar ampliant el fast food turístic.

Un altre sector que també es beneficiava del turisme és el del comerç. Com el veu actualment a l’Eixample?
Passa per un moment difícil. Precisament aquests dies estem fent una ronda de trobades amb diverses entitats de comerciants per veure com podem seguir ajudant-los a superar aquesta crisi. La recuperació del comerç és clau per conservar l’essència de la ciutat.

Una altra qüestió que sempre genera titulars ­–i preocupació ciutadana– és la neteja municipal. Creu que l’Eixample està neta o bruta?
No està bruta, però pot estar més neta. I per això ara farem un extra d’actuació en aquest sentit. I espero que la millora que suposarà la nova contracta de neteja municipal, per exemple amb tots els vehicles elèctrics i, per tant, amb molt menys soroll, sigui ben aviat una realitat. Crec que aquest any notarem una millora substancial de la neteja.

“No seria lògic recuperar el ‘fast food’ turístic que hi havia el 2019”

On hi ha queixes per la brutícia i l’incivisme és, per exemple, a la ronda de Sant Antoni. Aquesta fa temps que s’ha convertit en una altra de les obres que queden pendents i s’eternitzen…
La llosa no la podem treure immediatament i no fer-hi res més a sota. Fins que no tinguem clara l’actuació definitiva que s’ha de fer a la ronda de Sant Antoni un cop treta la llosa, no podem retirar-la. Ara bé, tenim molt marge per poder posar al dia aquesta zona, fent-hi una inversió important de gran manteniment que també ens ajudi a canviar-ne els usos. Tot plegat mentre planifiquem l’actuació definitiva per poder-la començar com més aviat millor, la qual en cap cas crec que hagi de recuperar el pas de vehicles tal com estava plantejat antigament. Hem de seguir guanyant espai per als vianants.

Parlant de Sant Antoni, com queden les previsions del Porta a Porta en aquest barri després de l’ajornament sense data de la segona fase d’aquest sistema de recollida de residus a Sant Andreu?
El Porta a Porta s’ha demostrat un bon mètode, tant a Sarrià com a Sant Andreu. Però, tal com ja es va explicar, els calendaris d’implantació sempre han estat orientatius i supeditats a l’acompanyament dels veïns i veïnes, en aquest cas de Sant Andreu, on s’ha vist que cal seguir-hi fent canvis i millores, i això n’endarrerirà el desplegament. Només així podrem consolidar un bon sistema.

“Ara toca disminuir el nombre de terrasses en llocs com Enric Granados”

Un altre gran projecte és el de la Model. Les obres definitives no començaran fins al 2023, però els usos provisionals tampoc acaben d’arribar. Hi haurà novetats aviat?
La nostra voluntat és facilitar-los al màxim. Aquest és un espai que els veïns i veïnes van guanyar i, per tant, volem afavorir al màxim que aquests usos provisionals vagin sent una realitat. Tenim marge de millora, però ja n’hi ha alguns, com per exemple assajos de castellers o fins i tot el bicibús, que l’altre dia hi aparcava les bicicletes.

A la Dreta de l’Eixample es complirà la petició veïnal que el Taller Masriera sigui un ateneu, un casal cívic i un nou pol cultural?
Tan bon punt ens arribin els informes que tenim encarregats a l’ICUB per saber què i com ho podem fer, seurem amb els veïns i farem un procés amb el barri per definir quins han de ser-ne els usos. Això sí, partint de dues premisses: que l’espai ha de tenir esperit cultural i que ha de conjugar bé l’ús de barri amb el de ciutat.