Lluís Mijoler (El Prat): “Hi ha ‘processisme’ aeroportuari; l’ampliació no és possible”

L’alcalde del Prat de Llobregat ens rep a la Casa de l’Energia, un espai d’assessorament a la ciutadania en pro de la transició energètica. De fet, el primer que transmet energia és el mateix Lluís Mijoler, que parla convençut i defensa amb fermesa les seves idees. Ja no és aquell candidat de les últimes eleccions municipals que s’expressava calculadament cautelós davant el repte de rellevar l’històric Lluís Tejedor. Els tres anys i mig d’alcaldia es palpen en l’ambient. Entre les parets verdes d’un jardí vertical, el líder dels comuns al Prat fa bandera de la defensa del medi ambient i es mostra convençut que l’aeroport no es pot ampliar.

“El partit no ha acabat”. Això ho va dir vostè la tarda que la ministra Sánchez anunciava la paralització del projecte d’ampliació de l’aeroport, ara fa un any. Des d’aleshores, diverses veus empresarials i polítiques han demanat que es reprengui l’ampliació de la infraestructura. El Parlament va aprovar dijous passat mateix una moció que instava el Govern a tirar-la endavant. Tem que en qualsevol moment es torni a reactivar aquest projecte?
Si passa, passarà quan s’hagi de tramitar el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA), ja en la pròxima legislatura estatal. Ara hi ha moviments, el tema fa xup-xup, però més enllà del soroll… Res. Hi ha processisme aeroportuari. Els que s’ho imaginen, tot i ser conscients que no és possible, es pensen que poden treure’n rèdit polític. La realitat, però, no és que l’Ajuntament del Prat hagi dit que no, sinó que ha dit que no tota la ciutat del Prat, i les enquestes també indiquen que el país sencer hi està majoritàriament en contra. Europa també ens està dient que hem d’ampliar la protecció del Delta, cosa que és incompatible amb una ampliació de l’aeroport. El que calen, ja ho hem dit molts cops, són inversions per interconnectar els aeroports catalans.

“Sembla que la natura només l’hem de protegir a la Cerdanya o a la Vall d’Aran”

La protecció de la Ricarda és una línia vermella per a vostès. Fa pocs dies, el president de Pimec, Antonio Cañete, va proposar un ús independent de les pistes de l’aeroport per no afectar aquest espai natural. Què en pensa d’aquesta idea?
Són alternatives, com quan nosaltres vam presentar diferents informes dient que, si realment calia aquest creixement, havia de ser a través de la interconnectivitat. El Port està treballant bé i està apostant per la intermodalitat del vaixell amb el ferrocarril per descarbonitzar les carreteres de camions. És curiós veure com el mateix govern de l’Estat, a l’altra banda del riu, pretén mantenir aquest increment de vols sense límit.

Aquesta proposta de Pimec generaria més impacte als veïns de la zona en termes de soroll. I l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ens deia fa uns mesos en una entrevista que “el soroll és una línia vermella” per a ells. Aquí cadascú fa la seva guerra…
Mirin: Andreu Mas-Colell va arribar a dir que potser una solució seria treure els veïns de Gavà Mar, expropiar aquella zona i fer soroll. Que hi passin els avions per sobre. Això ens sembla una bestiesa, oi? En canvi, no ens importa pensar que ens podem carregar uns espais naturals. Ningú es plantejaria fer això als Aiguamolls de l’Empordà o al Delta de l’Ebre, però aquí, com que és l’àrea metropolitana, endavant. Sembla que la natura només l’hem de protegir a la Cerdanya o a la Vall d’Aran. No, senyors, a l’àrea metropolitana també tenim l’obligació de protegir els espais naturals.

“No ens enganyem, no ens hi oposem perquè siguem uns hippies que volen protegir uns ocells i uns bassals, ens hi oposem perquè no és necessària”. Això és el que va dir vostè el maig en una conferència en referència a l’ampliació de l’aeroport. Tot i això, fa un any, en el moment àlgid del serial, la defensa de la Ricarda ocupava la centralitat del debat. Fins i tot van portar la vicepresidenta Yolanda Díaz i l’alcaldessa Ada Colau a visitar-la. Quin és, llavors, l’argument de més pes per oposar-se a l’ampliació, el mediambiental o el logístic?
Tots dos són igual d’importants. Perquè l’aeroport tingui una connectivitat internacional més gran hi ha altres infraestructures que es poden interconnectar a través de l’alta velocitat. No hi ha absolutament cap argument que es pugui donar a favor d’ampliar l’aeroport del Prat. No pots encabir una ampliació en un espai on no hi cap.

L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va dir l’altre dia que el debat de l’aeroport s’havia plantejat d’una manera errònia, com si fos la Ricarda contra l’aeroport, David contra Goliat, i va demanar entomar-ho “sense passions”. I Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, ens va comentar recentment que aquest debat havia estat “epidèrmic”. Què en pensa d’aquestes afirmacions?
Balmón és un gran amic meu. Entenc el que diu. Evidentment que no es va abordar bé el debat, això ho vam dir des del principi. Molt encertadament, ara ell està dient que el debat ha de ser pausat, i s’ha de fer seriosament i amb temps. No podem decidir en tres mesos si ampliem o no un aeroport. I pel que fa a Viladecans, ells tenen un model diferent d’entendre el Delta del que tenim nosaltres.

“La manca d’interès de la ciutadania envers l’AMB no es resoldrà fins que els seus presidents i vicepresidents no s’elegeixin per sufragi directe”

Ara que citàvem Balmón, el mes de març va anunciar que l’AMB vol impulsar un sistema de seguretat metropolità. Vostè creu que tenim un problema de seguretat actualment i, en tot cas, que aquesta qüestió ha de ser una prioritat, tenint en compte els mesos durs que ens esperen en clau social i econòmica?
Crec que l’esquerra tenim un problema de discurs pel que fa a la seguretat. La dreta se sent molt còmoda amb aquest discurs; forma part del seu ADN. L’esquerra l’hem defugit. Que se’n parli em sembla molt bé, perquè l’esquerra té un model de seguretat. Crec que Balmón vol situar el debat de cara a unes municipals en les quals ja sabem que la dreta traurà aquest tema. Hem de millorar en moltes qüestions relatives a la seguretat. En primer lloc, hi ha d’haver una millor coordinació de l’AMB. I després necessitem la llei de policies locals, per uniformitzar-les i equiparar-les als Mossos. No oblidem que els ajuntaments sempre tenim la responsabilitat de la seguretat, però no en tenim la competència, que la tenen els Mossos. Crec que abans de fer propostes hem de fer una bona diagnosi, de la mà de la Generalitat.

Vam fer la mateixa pregunta a l’alcaldessa Ada Colau fa mesos i ens va dir precisament el mateix que vostè. Tanmateix, l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ens comentava en una entrevista recent que aquest discurs està molt bé, però que des de les policies locals es pot fer molta feina…
Hi estic molt d’acord. Però sempre amb mitjans. El que hem d’intentar és no enganyar la població. L’important són les dades: tantes denúncies, tants delictes… Després hi ha la qüestió de la percepció de la realitat, perquè pots estar en una ciutat molt segura i sentir-te insegur. És important que des de l’esquerra tinguem un discurs sobre la seguretat. Podem coordinar tots els cossos policials i fer esforços en aquesta matèria, però el que no pot ser és que els ajuntaments acabem assumint responsabilitats que no són competència nostra i que no tinguem mai el finançament pertinent.

Ara que parlem de model de seguretat de l’esquerra, vostè va anunciar la instal·lació de càmeres en diversos punts de la ciutat. Aquest ha de ser un dels elements del model de seguretat de l’esquerra? Entitats de defensa dels drets humans han criticat, per exemple, la instal·lació de càmeres tecnològicament avançades a Barcelona per l’amenaça que suposen per a la privacitat…
S’ha de veure qui té la legitimitat per declarar-se prou honest per controlar aquestes dades. La dreta utilitza aquests mitjans per controlar més la població. Nosaltres som persones prou honestes per dir que no en farem un ús indegut, de la mateixa manera que no fem un ús indegut de les dades dels serveis socials o del padró. Tot el que suposi millorar la seguretat ha de ser vàlid, des de l’honestedat, sabent que no ho fem amb cap altra finalitat. I ho garantim perquè som l’esquerra transformadora que no utilitzem les institucions per als nostres interessos, sinó per al bé comú. És interessant l’ús de càmeres? Potser massivament no, però hi ha punts on ens poden ajudar a millorar sobretot la percepció de seguretat. Doncs fem-ho, no passa res.

Les mateixes entitats al·legarien que això ho diuen tots i, en tot cas, que potser demà hi haurà un altre partit a l’alcaldia que es trobarà aquestes càmeres de seguretat instal·lades i que potser en farà un ús diferent. Venen a dir que marquen un precedent perillós.
I tant, però si fos a l’inrevés, què faríem? Les trauríem? No. Evidentment les continuaríem utilitzant. La legitimitat de les urnes la tenim els partits que governem, i tenim la confiança de la ciutadania. Si alguna entitat vol denunciar alguna actuació irregular, ho ha de fer. Però oi que posem ressalts als carrers perquè la gent no vagi tan de pressa amb el cotxe? Hauríem de suposar que no caldria, però els col·loquem i es produeixen menys atropellaments i hi ha menys soroll. Doncs si la percepció de seguretat dels ciutadans millora posant càmeres en certs punts, evidentment ho farem.

“Si la percepció de seguretat dels ciutadans millora posant càmeres en certs punts, evidentment ho farem”

Abans hem parlat de Colau, a la qual sovint se li retreu poca presència als municipis metropolitans, poc lideratge metropolità. Suposem que vostè no ho compartirà, però creu que s’ha fet prou feina des de l’AMB durant aquests anys liderada per l’alcaldessa de Barcelona?
S’ha fet prou feina en la mesura que s’ha pogut fer. L’equilibri polític a l’AMB és molt complex. Però en tot el que és supramunicipal, on ens trobem alcaldes i alcaldesses, les coses solen funcionar. És difícil que no tinguem les mateixes inquietuds. En general coincidim força en les diagnosis i en les polítiques públiques. L’AMB és una institució que li costa molt treballar i funcionar. És molt difícil moure els seus engranatges, més que els de qualsevol ajuntament. També hi hauria d’haver més interès per part de la ciutadania envers l’AMB, però això no es resoldrà mentre el sistema d’elecció dels presidents i vicepresidents no sigui per sufragi directe. Un alcalde o alcaldessa metropolitana ha de ser escollit per la ciutadania.

Parlant d’això amb el seu amic Balmón, ell no hi està gens d’acord…
En això estem radicalment en contra, sí [Riu]. Urgeix que es modifiqui la llei de l’AMB i que l’elecció sigui directa. Ni a mi ni a ningú ens sentireu parlar, a les eleccions municipals, de quines són les nostres propostes metropolitanes. Nosaltres parlarem del Prat. Ningú sabrà quines propostes té Balmón com a vicepresident o Colau com a presidenta per a l’AMB. És un òrgan executiu de moltíssim poder i que mou un pressupost molt important. La seva elecció hauria de ser per sufragi directe.

Dilluns vinent, 21 de novembre, Línia Mar publicarà la part completa d’aquesta entrevista centrada en l’àmbit municipal.