Foto: Francisco. J. Rodríguez
Jaume Graells és l’exregidor del PSC de l’Hospitalet que va destapar les presumptes irregularitats al Consell Esportiu d’aquesta ciutat, per les quals s’investiguen diverses persones, entre elles l’alcaldessa Núria Marín. Ara, Graells acaba de ser confirmat com a candidat d’ERC a l’alcaldia i assegura que ha vingut a disputar el càrrec a Marín.
Com va sorgir la idea de proposar-lo com a candidat d’ERC a la ciutat?
Va sorgir de converses que vaig mantenir amb la direcció d’ERC a nivell territorial i en l’àmbit nacional, sense cap objectiu concret. ERC ha fet un exercici de generositat i d’intel·ligència política a l’hora de proposar un candidat que no és militant. Ara el que toca és parlar de l’Hospitalet, i per fer-ho ens hem d’unir moltes sensibilitats.
Des de quan se sabia que seria proposat per liderar ERC?
Una cosa així no es construeix en poques hores, això és evident. Però no té res a veure amb la meva situació d’aquests dos anys, durant els quals he patit una persecució i un aïllament a tots els nivells. Una cosa no explica l’altra, en absolut.
Des del PSC, en canvi, diuen que la seva renúncia com a regidor i la seva incorporació a ERC són dues notícies “que s’expliquen per si soles”. Creu que li juga en contra el fet que s’hagin produït amb poc temps de diferència?
Jo crec que no. Aquí cal parlar de les propostes i deixar-nos de personalismes. Nosaltres no tenim egos. El que sí que s’explica per si sol és que qui va cometre els delictes encara està militant al PSC, mentre que qui ho va denunciar n’està fora, tot i que hi militava des dels anys 80.
Des del 1983, si no m’equivoco. També ha format part del govern de Marín durant una dècada. Passar de cop i volta a ERC ha hagut de ser un canvi complicat…
Jo soc una rara avis. No he estat mai una persona dels aparells immobilistes dels partits. En el moment que aquest partit, el PSC, ja no representa els ideals pels quals m’hi vaig afiliar, me’n vaig. No soc lleial a un partit; soc lleial a un projecte. I molt menys soc lleial als dirigents d’una formació. Penso que els partits són mers instruments. La fidelitat absoluta als partits fa que la gent s’eternitzi i que no hi hagi renovació. I d’aquí la corrupció. Per a mi, no representa cap contradicció passar del PSC a ERC. La proposta d’ERC és fresca, de canvi.
En una entrevista recent va dir que el PSC havia perdut la seva “essència fundacional”, ja que havia deixat marxar bona part del sector catalanista. S’hi veu reflectit en aquest èxode?
Totalment. Em sento molt identificat amb figures com Pasqual Maragall, el seu germà Ernest, Montserrat Tura o Antoni Castells, que eren la base del Govern de Montilla. Eren bons governants que van veure traït el projecte. Actualment, el PSC està intentant captar vots de Ciutadans amb un espanyolisme ranci que no condueix enlloc.
Però aquell èxode va tenir lloc fa vuit anys. Què en pensava aleshores des de dins del PSC?
No estava posat en la gran política. Per inèrcia, jo hi continuava. La senyora Marín em va proposar que portés Educació, i em va apassionar el projecte. A partir d’aquí, em vaig sentir obligat a mantenir-me en la disciplina, perquè no m’agrada muntar grans terratrèmols.
És candidat a unes municipals, però ERC no deixa de ser independentista. Vostè també ho és?
Soc un candidat independent. No em vull definir en això, perquè si ho faig traeixo el projecte. Ara no toca parlar d’això, toca parlar de l’Hospitalet. El PSC utilitza la bandera de l’espanyolisme per eternitzar-se en el poder, i no li penso fer aquest regal.
Expliqui’s.
El PSC ha de dir quines idees té per governar la ciutat. No caurem en la trampa de parlar de temes que van més enllà de la ciutat perquè ells els utilitzin per fer inviable una alternativa al seu poder.
Abans de canviar de tema, volia preguntar-li per l’actual portaveu d’ERC, Antoni Garcia, que ha fet un pas al costat per no ser cap obstacle per al seu lideratge. Així i tot, no va assistir a l’assemblea que el va proclamar candidat a vostè. Ha parlat amb ell?
Sí. El seu pas al costat forma part de l’acte de generositat d’ERC. La política no són els personalismes i els egos. Cadascú ha d’estar, en el seu moment, al servei d’un projecte. I ell ho ha sabut entendre. També li he d’agrair el suport que m’ha donat els últims dos anys.
“Marín ha posat en venda la ciutat perquè no té cap projecte”
Dos anys des que vostè va denunciar les presumptes irregularitats al Consell Esportiu. Com els ha viscut?
Molt malament. M’he sentit silenciat, aïllat i marginat. L’únic que demano a la ciutadania és que llegeixi les converses filtrades entre Marín i els dos exregidors investigats. Està claríssim que l’alcaldessa col·laborava amb ells. Això és el que diuen els informes dels investigadors.
Tanmateix, la fiscalia en discrepa i creu que Marín va actuar bé.
Segurament tindrà una explicació, però no entenc que hi hagi uns investigadors que fan informes que apunten a una implicació de l’alcaldessa, que veig que és evident, i que després el fiscal digui el contrari. M’he de declarar ignorant dels temes de dret, per això jo ja parlo del misteri fiscal.
Hi ha hagut cap regidor del PSC que li hagi mostrat suport?
Molts companys. Una part important de la militància i algun regidor també, però de manera clandestina, per les conseqüències.
Reivindica que ara cal parlar de la ciutat. Com veu l’Hospitalet?
La veig molt vital, amb molt de futur. A més, té moltes oportunitats derivades de la seva situació estratègica. Som un pol estratègic, no només de Catalunya, sinó també d’Europa. I això ho hem de saber aprofitar.
Com?
Primer, ens ho hem de creure. Segon, hem de tenir un lideratge. Aquesta ciutat no pot estar governada amb els criteris del segle passat i amb un equip de direcció ridícul. Necessitem els millors. I, després, tenir una relació positiva amb Barcelona. Amb la capital no hem de competir; hem de cooperar. I fer una aliança amb el Govern de la Generalitat.
S’està fent oposició al Govern català des de l’Hospitalet?
Sí. El cas més evident és en l’educació. El meu model seria un consorci d’educació com el que comparteix Barcelona amb la Generalitat.
És bona la relació amb la capital?
Barcelona té una barrera física que és Collserola, però en té una altra de psicològica que és l’Hospitalet. L’alcaldessa ha volgut donar la imatge de ser l’altra cara de la moneda, qui recollia tot el que no volia un govern [el de Barcelona] que no s’estima el sector empresarial. I això ha fet molt mal a l’Hospitalet. De fet, s’ha entregat la ciutat als sectors especulatius. Marín ha posat en venda l’Hospitalet perquè no té cap projecte, i qualsevol cosa que vingui ja li està bé.
Posi algun exemple.
Molts projectes del govern de Marín han quedat en fum, com l’arribada del Centre de Medicina Tradicional Xinesa. No hem captat cap activitat que aporti valor afegit. L’única cosa que s’ha fet és regalar a una empresa especulativa d’educació, l’editorial Planeta, l’edifici antic dels jutjats. Els vam fer un regal. No hi ha lideratge ni capacitat per captar coses interessants per a la ciutat. Ni es compta amb els veïns.
Ara que parla dels veïns, actualment s’està fent un procés de participació pel PDU de la Gran Via. Vostè ha expressat recentment la seva disconformitat amb el projecte. Pensava el mateix quan era al govern?
Abans ho expressava internament, en moments de molta tensió. Estem a favor de soterrar la Gran Via, però no es pot fer un projecte estratègic com aquest sense el consens necessari. I això forma part de la prepotència i de la manca de diàleg de l’alcaldessa.
Hi ha cap regidor del govern del PSC que pensi com vostè?
No em vull posar en el cap de la gent. A més, al govern municipal se’n parlava molt poc.
Per acabar, quin seria un bon resultat per a ERC a les municipals?
A partir de 14 regidors. Majoria absoluta. Em presento per ser alcalde.
