Dra. Natàlia Vilor-Tejedor: “L’exposició continuada als contaminants accelera l’envelliment del cervell”

La doctora Natàlia Vilor-Tejedor pertany al Grup de Recerca en Neuroimatge del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. És coautora d’un estudi publicat recentment a la revista Environment International en col·laboració amb l’Institut de Salut Global que vincula una major exposició a la contaminació de l’aire amb nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer. Des de fa cinc anys viu entre Barcelona i Rotterdam (Països Baixos) i sigui on sigui es desplaça sobretot a peu, en bicicleta i en transport públic. Lamenta que a la seva ciutat d’origen els nivells de contaminació siguin molt més alts que els recomanats per l’OMS i comenta que “només sortir de l’aeroport a Rotterdam, fins i tot puc percebre com l’olor és totalment diferent”.

En quina mesura la contaminació de l’aire pot afectar el cervell i la cognició?
Segons els estudis que s’estan realitzant veiem que la contaminació de l’aire incrementa l’afectació de les funcions cognitives i produeix danys en algunes regions del cervell. També s’ha vist que una exposició continuada a aquests contaminants produeix un envelliment cerebral prematur, és a dir, accelera l’envelliment del nostre cervell i incrementa el risc de desenvolupar malalties cerebrovasculars i neurodegeneratives.

Efectes en els nens: un rendiment pitjor, falta d’atenció i agreujament de trastorns com el TDAH i l’autisme

Alguna referència explícita i concreta als contaminants generats pel trànsit rodat i els vehicles més contaminants?
Sí. De fet, en els estudis que portem a terme al BBRC, analitzem certes partícules que provenen dels gasos expulsats pel trànsit. I el que estem observant és que aquestes partícules tenen un impacte molt alt en la salut del nostre cervell, en la seva estructura i en processos cognitius en persones adultes. Altres estudis també han trobat efectes en el desenvolupament cognitiu dels nens: per exemple, un rendiment pitjor, falta d’atenció i agreujament en les condicions de trastorns com el TDAH i l’autisme.

Per quins mecanismes la mala qualitat de l’aire arriba a desencadenar processos neurodegeneratius o contribueix a la seva progressió?
Els mecanismes, de fet, no es poden determinar directament, o són difícilment atribuïbles a un únic factor en el cas de patologies cerebrals. Hi ha moltes influències, i això és una de les línies que estem treballant a la Fundació Pasqual Maragall juntament amb l’Institut de Salut Global perquè ens interessa explorar com possibles interaccions entre l’exposició ambiental i altres factors de risc es combinen i acceleren aquests processos neurodegeneratius. Però encara no estan clars els mecanismes, i per això cal continuar fent recerca.

“Si reduíssim la contaminació podríem arribar a rebaixar un 2% la prevalença de l’Alzheimer”

Com reacciona el cervell quan l’organisme està contínuament exposat al diòxid de nitrogen i a micropartícules en suspensió, els dos agents contaminants més perjudicials per a la salut?
L’exposició contínua ocasiona danys al cervell i també pot produir atròfia en algunes estructures cerebrals. En el cas de gent més jove, aquestes afectacions al cervell poden portar a un empitjorament en el desenvolupament cerebral i cognitiu, i en persones adultes a un envelliment més ràpid i a desencadenar una acceleració d’aquests processos neurodegeneratius.

Quina és la relació entre la pol·lució atmosfèrica i la malaltia d’Alzheimer?
Seria incorrecte parlar d’un enllaç directe entre pol·lució i desenvolupament de la malaltia, perquè desconeixem encara molts mecanismes, però sí que és cert que des del 2020 la contaminació ambiental és considerada un factor de risc en la malaltia d’Alzheimer per la Comissió Internacional sobre Demència. És a dir, es reconeix internacionalment aquesta relació o aquest risc incrementat quan ens exposem a una contaminació elevada.

Reduir la contaminació per evitar casos de demència

Segons un informe publicat a la revista científica Lancet, si reduíssim l’exposició a la contaminació, podríem arribar a rebaixar en un 2 % el nombre de persones que desenvoluparien Alzheimer. La doctora Vilor-Tejedor valora que “no sembla una dada gaire elevada, però el problema és que la incidència de les demències està creixent, i en termes absoluts, un 2% és molt. La predisposició genètica no la podem prevenir, però hi ha factors, com la contaminació, en què podem incidir per reduir-los”.

La majoria de la gent no associa contaminació i Alzheimer. Des de quan es coneix aquesta relació?
Des del 2020 està recollit oficialment, però per arribar a aquest punt han calgut anys previs d’esforç i molta recerca. Són estudis lents perquè necessitem recollir dades, comprovar-les… El nostre equip fa uns cinc anys que hi treballa i conec altres grups nacionals i internacionals que fa encara més temps.

Per què és important aquesta línia de recerca?
Perquè dona peu a fer que les institucions vulguin intentar minimitzar l’impacte de la contaminació. No oblidem que es tracta d’un factor de risc modificable, és a dir que podem intervenir en l’efecte que té sobre la nostra salut: millorant la qualitat de l’aire podem, per exemple, contribuir a fer que persones vulnerables minimitzin el risc i fins i tot no acabin desenvolupant la malaltia. Malauradament, Barcelona té uns nivells de contaminació molt per sobre dels recomanables i això ja està tenint efectes sobre la salut de la població. Però encara som a temps d’intentar rebaixar-los.

Mar Claramonte

* Contingut elaborat per l’AMB.

Europa avala que la ZBE Rondes BCN redueix un 30% les emissions contaminants