Foto: Albert Ribas
La periodista Cristina Puig viu a l’Esquerra de l’Eixample des de fa més d’una dècada. Quedem al passeig de Sant Joan, des d’on es mostra preocupada per l’alta contaminació i pels preus del lloguer. Diu que tot això, més el fet de tenir una filla petita, potser farà que marxi de l’Eixample.
Ets de Sant Andreu però fa més d’una dècada que vius a l’Eixample, concretament a l’Esquerra de l’Eixample. T’agrada viure al districte?
Vaig venir a l’Eixample perquè tenia ganes de viure al centre. Ho tenia molt idealitzat. Però ara que m’he fet gran reivindico les arrels i per això reivindico Sant Andreu, que és un lloc meravellós. Viure a l’Eixample m’agrada, el que passa és que ara tinc una filla petita i la porto en una escola a la zona més de muntanya, a Vallcarca. I quan soc allà veig el núvol de contaminació que hi ha i dic: “Jo visc allà baix”.
Avui ja no es pot parlar de l’Eixample sense parlar de contaminació…
Tinc la sensació que a l’Eixample no es pot respirar. I, de fet, en part en soc culpable perquè faig servir el cotxe cada dia. Però em molesta molt la sensació d’ofec que em provoca viure aquí. Tot està molt a prop i tens de tot, però realment a l’Eixample no es pot respirar. És un problema. Obro les finestres i m’entra pols a casa.
Em deies que fas servir el cotxe però sembla bastant urgent començar a expulsar-lo… Ets partidària d’aplicar mesures més dràstiques?
Jo vaig en cotxe a tot arreu i és un hàbit que m’he de treure. Abans anava en moto, però des que tinc la filla vaig en cotxe. Seria partidària de deixar el cotxe si realment la ciutat estigués preparada per anar en transport públic a tot arreu.
Creus que no ho està?
Crec que no. En el meu cas, no pot ser que per portar la meva filla a l’escola en transport públic hagi d’agafar tres autobusos diferents. I insisteixo que també haig de fer un esforç personal per canviar la meva mentalitat, tal com en el seu moment el vaig fer amb el tema del reciclatge.
Amb tot el que expliques, l’Eixample no sembla el millor lloc per fer créixer la teva filla de sis anys.
Sembla una tonteria, però a l’estiu estàvem en un lloc davant de mar i ningú es va posar malalt. I va ser tornar i començar a respirar i de seguida mocs, tos… La contaminació és un problema molt greu i per als petits també.
“L’enderroc de la Model servirà per guanyar espai verd i això és una bona notícia”
Deixem de banda la contaminació. Abans parlaves de Sant Andreu, on hi ha molt orgull de barri. En el cas de l’Eixample, és més freda?
Absolutament. En el cas de Sant Andreu, quan vas a un lloc coneixes la gent i és més barri. A l’Eixample, per exemple, hi ha molt turista, i és més impersonal. A veure, si això ho dic a la propietària del meu pis i als meus veïns et diran que no perquè hi han viscut tota la vida, però en el meu cas l’Eixample, que està molt bé, té un punt impersonal. La gent, en general, m’és poc familiar.
En el teu cas, que ets una cara coneguda, et passa que t’aturin veïns per comentar coses del FAQ’s?
A l’Eixample no gaire. Potser l’únic lloc és als mercats. Normalment vaig al del Ninot i de vegades al de Sant Antoni. Sobretot em passa amb la gent més gran, que un et diu que ho fas bé, algun altre et fa una crítica… Però quan em passa més és quan torno a Sant Andreu.
Tens algun racó preferit del districte on puguis estar tranquil·la i que et serveixi per desconnectar una mica?
[Pensa]. Doncs la veritat és que no…. Soc molt casolana i com que em passo el dia als aeroports, sobretot aquest últim any fent el FAQ’s, quan soc per aquí m’agrada estar a casa. Hi estic a gust.
Potser un lloc que d’aquí a un temps et podrà servir és la zona que sortirà de l’enderroc de la Model. Això serà un gran pas per al barri després d’anys de reivindicacions…
Em queda una mica lluny d’on visc, però tot el que serveixi per guanyar espais verds, espais públics… És una bona notícia. Perquè a Barcelona hi trobo a faltar verd.
I a l’Eixample especialment.
Segurament el clima no ajuda a tenir parcs amb molta gespa, però bé… En el cas de la Model, que es recordarà el que va ser però també hi haurà un parc i pisos, que és l’altre gran drama, benvingut sigui.
Ara treies el tema… Tu has explicat que vius de lloguer.
Jo sempre havia estat molt partidària del lloguer perquè, encara que la gent no s’ho pensi quan et veuen per la tele, no em surten els diners per les orelles. Jo vinc d’una família que no tenia ni pisos ni propietats. Defensava molt el lloguer, però hem arribat a un punt que és més car llogar que una hipoteca. Ara bé, per comprar has de donar una entrada que jo, sincerament, no la puc donar. M’amoïna la situació perquè Barcelona està expulsant la seva gent. Els preus d’ara són escandalosos. És el gran drama de Barcelona.
Amb aquest escenari, et planteges marxar de l’Eixample?
Sí. O si no marxo potser m’acabaran fent fora, perquè quan arriba un punt que els pisos del voltant estan a 1.500 euros, i jo no vull pagar-los, doncs potser me n’hauré d’anar. Sé que marxaré d’aquí, també perquè no és casa meva i potser el pis el necessitarà algú. I viure a fora de Barcelona ja ho he fet, però em frena el drama d’entrar en hora punta.
