Graduada en Arquitectura per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Anna Guerrero ha viscut a Itàlia, a Dinamarca i a l’Argentina. Foto cedida
Ana Guerrero és una jove de 28 anys de Badalona que aquest estiu viatjarà a Corea del Sud per participar en el Programa d’Estudis Espacials (SSP) de la Universitat Internacional de l’Espai (ISU). Està becada per l’Agència Espacial Europea (ESA) i vol impulsar el seu camí com a divulgadora científica. Parla sobre l’experiència amb Espai.Media i fa balanç de la seva trajectòria.
D’aquí a un mes ja seràs a Corea del Sud per participar en el programa d’estiu de la ISU. Com va sorgir tot plegat?
N’he sentit a parlar des que vaig marxar a Dinamarca i vaig moure’m per accedir a les beques que et permeten anar-hi. Finalment, em van concedir la de l’Agència Espacial Europea (ESA), que cobreix el 50% de les despeses.
Què significa per a tu haver rebut aquesta beca?
La veritat és que no m’ho esperava i estic molt il·lusionada. Vaig parlar amb els meus pares i ells m’han ajudat a cobrir l’altra meitat de les despeses que jo no podia assumir.
Com encares aquesta participació en la cita internacional?
M’estic preparant amb moltes ganes, però amb els dubtes de si podré fer el que ens demanen, perquè jo no soc enginyera. Però penso que és interessant tenir altres perfils i apostar per persones d’àmbits com les humanitats. Crec que anirà bé.
Estàs acostumada a voltar pel món. Per tant, aquest viatge no et costarà gaire…
Gens [somriu]. A més, marxaré uns dies abans per visitar una cosina, o sigui que ja em prepararé de la millor manera.
Què creus que pots aportar-hi?
La transversalitat i la meva visió sobre el benestar dels astronautes durant les missions.
Penses que pot ser un trampolí en la teva trajectòria?
Crec que és una possibilitat, però dependrà de ser al lloc adequat en el moment adequat. El que tinc clar és que guanyaré molta seguretat a l’hora de transmetre coneixement, perquè hauré treballat molt. Tant de bo m’obri portes cap a altres projectes interessants.
Com va aparèixer l’astronomia en la teva vida?
De ben petita sabia que el que m’agradava era ser astronauta, i des de sempre m’havia atret l’astronomia. Vaig enfocar els meus estudis en aquesta direcció, però les meves idees van canviar a primer de Batxillerat cap a l’arquitectura. Més tard, em van concedir una beca per estudiar la carrera i vaig fer la Selectivitat sabent que faria Arquitectura.
I quan canvia aquest camí?
Després vaig fer un curs sobre arquitectura espacial i vaig marxar a Dinamarca. Havia fet unes pràctiques a distància des de Barcelona, però em van oferir un contracte per estar al càrrec d’una exposició sobre un prototip lunar. La mostra havia d’explicar aquell projecte i vaig estar-hi quatre mesos preparant-la, començant-la des de zero i encarregant-me de tot.
Què va suposar per a tu?
Va significar un repte professional, però el que més em va costar va ser el canvi de clima [somriu]. Vaig aprendre moltíssim sobre com treballar en un estudi d’arquitectura i de les dinàmiques que se segueixen. Viure en un entorn tan diferent del que havia tingut va ser una gran experiència.
Aquesta experiència a Dinamarca va fer créixer la teva passió per l’astronomia?
Sí, i tant. Allò va ser una oportunitat pel que fa a l’arquitectura espacial, i vaig comprovar que volia encara més espai i que era el que m’omplia. Per això ja no vaig buscar més feina en estudis d’arquitectura, sinó que ho vaig fer en observatoris.
A Catalunya?
Sí, i vaig acabar a l’Observatori d’Albanyà, on vaig començar a treballar amb la previsió d’acabar-lo dirigint. Em van ensenyar a fer totes les observacions i vaig aprendre moltíssim durant l’època de colònies i d’activitats, però quan va començar la temporada d’estiu, les coses van canviar i vaig deixar-ho.
Què va venir més tard?
Vaig mudar-me a Toledo per començar a treballar en una associació sense ànim de lucre al centre de Madrid, fent tasques amb projectes europeus que tenen a veure amb la sostenibilitat en l’arquitectura. Havia donat una segona oportunitat a l’arquitectura, però vaig adonar-me que allò s’havia apagat i vaig posar-hi punt final.
Ara encara vius a Toledo, però continues enfocada en l’astronomia…
Sí, estic molt centrada en l’astronomia i faig divulgació científica, fent tallers a l’Aula Sputnik.
Creus que també és una sortida professional el fet de poder fer divulgació científica sobre astronomia?
Crec que has de valer per fer divulgació sobre astronomia, i aquest és el meu cas, perquè necessito treure cap a enfora els coneixements que tinc. Acostumem a ser noies, i estem convertint-nos en referents.
És un pas important, per a l’astronomia, poder-ne parlar a les xarxes socials?
Sí, és necessari, perquè obrim el ventall de referents i dels temes dels quals s’hi parla.
Quin projecte estàs cuinant ara?
La meva idea és oferir serveis de tota mena relacionats amb l’espai. Tinc força idees al cap i la meva intenció és tocar l’astronomia i l’espai de totes les maneres possibles.
És un projecte avançat?
Es diu Turtle i el vaig presentar fa unes setmanes. El seu nom està relacionat amb la idea fantàstica que quatre tortugues són la base física del món i de l’univers, una teoria molt estesa en diferents cultures.
