Aeroport de Sabadell

Històricament, els veïns s’han queixat de la inseguretat que els genera que les avionetes volin per sobre de les seves cases. Foto: Jordi Pujolar/ACN

Per parlar dels orígens de l’Aeroport de Sabadell cal remuntar-se a l’any 1934, quan el govern de la Segona República inaugurava aquestes instal·lacions, amb una finalitat militar, sobre uns terrenys que l’Ajuntament de Sabadell li va cedir. Un espai que durant la Guerra Civil va convertir-se en una de les principals bases aèries republicanes, fins que a principis del 1939 va caure en mans de l’exèrcit franquista i va passar a ser una infraestructura per als aficionats de l’aviació.

Així és com naixia l’aeroport d’avui dia. Un equipament de 76 hectàrees que ara és propietat d’AENA, que compta amb més de 200 treballadors, diverses escoles d’aviació, més de 60.000 vols anuals i que té tanta història com crítiques i polèmica al seu voltant. Sobretot per la seva proximitat amb municipis com Badia del Vallès, Sant Quirze i, especialment, Barberà del Vallès.

Inseguretat històrica

Segons Jordi Molins, membre de la Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès, una entitat que suma les associacions de veïns dels municipis propers a l’aeroport, l’origen de les reivindicacions relacionades amb l’espai es remunta al 1970, un any a partir del qual l’activitat aeronàutica va anar creixent i, amb ella, les molèsties ocasionades als veïns.

“Cada vegada hi havia més vols i cada cop més aeronaus volaven sense respectar les normatives”, recorda Molins. “L’any 2005, una avioneta va estavellar-se contra un edifici en construcció a Sant Quirze, van morir els seus quatre ocupants i es va veure el problema d’inseguretat que reivindicàvem des de feia temps”, afegeix. Un fet que va portar el ministeri de Foment a tancar temporalment l’aeroport fins que es pogués garantir la seguretat de tots els vols.

A partir d’aquell moment es va crear la Comissió de Seguiment de l’Aeroport de Sabadell, formada per la Generalitat, els ajuntaments de la zona, AENA, pilots, empreses i veïns afectats. “Un òrgan del qual totes les parts s’han anat desvinculant fins que ara només som els veïns els que fem el seguiment, cosa que ens ha permès detectar també problemes de contaminació ambiental i sonora”, comenta Molins.

De fet, el soroll és el que més molèsties genera, sobretot als veïns de Barberà, que viuen a escassos metres de la pista. Un motiu pel qual la Coordinadora ha denunciat l’aeroport en reiterades ocasions. La darrera vegada, el juny, per “més incompliments de les normatives de vol”, ja que, entre altres coses, les avionetes “fan piruetes i maniobres sobre nuclis habitats totalment prohibides per la legislació”, diu la denúncia.

Tot plegat, mentre Xavier Garcés, alcalde de Barberà, també ha mostrat repetidament la seva preocupació per aquest tema. Per exemple, el passat 22 de juny, quan es reunia amb la direcció de l’aeroport i membres de l’Ajuntament de Sabadell, coincidint amb l’enlairament de la primera avioneta elèctrica del sud d’Europa.

“Un valor afegit”

Precisament, el director de l’aeroport, José Andrés Domínguez, ha contradit diverses vegades les acusacions dels veïns, assegurant que es compleixen tots els protocols, que no es genera tanta contaminació acústica com diuen, que l’aviació és la manera de moure’s més segura i que l’aeroport és un motor econòmic. De fet, s’està treballant per convertir la infraestructura en un pol d’atracció vinculat a la innovació aeronàutica i en un dels principals centres de formació en aeronàutica del sud d’Europa, aprofitant que des de finals de l’any passat acull la primera escola de controladors aeris de Catalunya i que s’està creant un nou hangar.

Per tot això, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, s’ha mostrat, al llarg del seu mandat, a favor de mantenir l’activitat de l’aeroport i potenciar-la. I és que, a parer seu, l’equipament atrau empreses. Així ho explicava en una entrevista a l’ACN, on assegurava que aquesta infraestructura aporta “un valor afegit” a l’entorn i que posarà “totes les facilitats” perquè s’instal·lin companyies del sector aeri a la ciutat.

Un tema controvertit

Mentrestant, però, la resta d’ajuntaments de la zona prefereixen mantenir-se’n al marge i no fer declaracions al respecte. “Com que no els toca tan de prop com a Barberà, treuen el tema quan hi ha eleccions i ja està”, assegura Molins. I és que, en general, els mitjans i les administracions només parlen de l’aeroport quan hi ha accidents aeris o incidents com el que el passat dia 16 de juliol feia saltar totes les alarmes de l’equipament, en cremar-se una part de les instal·lacions.

Per aquest motiu, Molins diu que “el món només obrirà els ulls quan passi una desgràcia més gran i un avió caigui damunt d’un habitatge”. Un fet que veu probable tenint en compte que cada any s’estavellen de mitjana dues avionetes que surten d’aquest aeroport i que el fa pensar que traslladar totes les empreses que hi operen a l’aeroport d’Igualada, mantenint a Sabadell només allò que sigui essencial, podria ser una bona idea. Però per a AENA aquesta proposta no té cap mena de sentit, mentre que per a Molins el que no té sentit és “mantenir una infraestructura que genera entre 7 i 14 milions d’euros anuals de dèficit”, conclou.