Les zones d’intercanvi entre línies són les més temudes per les dones. Foto: ACN
“Prioritzo l’autobús perquè agafar el metro m’incomoda”. “No totes les línies de metro són iguals”. “Dels milers de cops que m’ha passat, només una vegada vaig rebre ajuda. A la parada de l’autobús, dos homes no paraven d’assetjar-me i una dona que ho veia des de lluny va venir i va esperar-se amb mi fins que va arribar el meu autobús”.
Aquests testimonis de dones apareixen en un estudi titulat Safer Cities for Girls de la iniciativa Plan International. Són només una petita mostra de la violència que viuen elles als transports públics. Una violència que, expressada en xifres, no deixa espai als dubtes: estem davant d’un problema molt greu.
Xifres de vergonya
Segons la primera Enquesta d’Assetjament Sexual al Transport Públic a l’àrea de Barcelona, feta el 2020 i coordinada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), el 57% de les usuàries habituals del transport públic han patit alguna mena d’assetjament en els últims dos anys.
“Un 43,2% han patit com a mínim alguna vegada invasions d’espai o acostaments excessius, i un 25,9% xiulades o comentaris sobre el cos o la forma de vestir”, afirma l’institut. Un 16,7% han estat perseguides, un 16% han patit fregaments o tocaments i un 8,6% han estat gravades amb el mòbil. “Els fets més violents, com les agressions sexuals, són molt menys freqüents: han afectat menys d’un 5% de les usuàries”, afirma l’IERMB.
No costa gens entendre perquè l’estudi Safer Cities for Girls afirma que les dones, a les nits, “acostumen a evitar el transport públic i algunes, si poden, opten per tornar a casa en taxi”. De fet, la mateixa investigació determina que, en la seva majoria, les agressions per qüestió de sexe a Barcelona es produeixen al transport públic. Són el 12%, i només les agressions que viuen les dones de camí cap a activitats esportives o d’oci (15%) les superen.
On passa?
Als transports públics, sí, però on exactament? El metro és sinònim d’agressions, ja que, segons dades de l’enquesta, el 60% d’aquests fets es registren aquí. Renfe i Rodalies ocupen la segona posició d’aquesta ominosa llista (22%). L’autobús de Barcelona (7,7%) i els Ferrocarrils de la Generalitat (5%) van en tercer i quart lloc. Així mateix, el 73% de les agressions tenen lloc a dins d’un vagó de tren o de l’autobús i el 20% a l’andana.
Les situacions de més por
La Maria treballa a l’Institut Català d’Oncologia. El centre de salut és al barri de Bellvitge i, per arribar-hi en transport públic, abans de comprar-se un cotxe hi anava des de casa seva en metro i baixava a la parada Hospital de Bellvitge de la línia vermella. Després, havia de creuar la C-31 per un túnel que, entre les seves companyes de feina, té molt mala fama. “Em deien que a primera hora del matí o a última de la tarda, quan jo sortia de treballar, s’hi havien produït atracaments i violacions”, explica la Maria. “A més, és una zona desolada i mal comunicada que fa por”, afegeix. Per sort, com que ara hi va en cotxe no ha de patir el mal tràngol de fer aquest trajecte cada nit.
La majoria dels assetjaments es produeixen de dia i en indrets on hi ha gent. Normalment són acostaments, mirades o comentaris i, per tant, són més factibles en hores punta. De totes maneres, segons l’IERMB, “les situacions amb poca visibilitat i poca gent són les que es perceben amb més por, especialment en aquells punts d’intercanvi o passadissos, però també en andanes, parades o estacions”. En part, això s’explica perquè el que més por fa a una dona són les agressions sexuals, i aquestes s’associen a entorns “solitaris, foscos o amb poca vigilància”.
Aïllament
Què busquen els agressors? El 88% de les dones agredides viatjaven soles. Així mateix, són les dones joves les que més viuen aquestes situacions. “Un 91,6% de les usuàries de 16 a 29 anys han patit assetjament al transport públic alguna vegada”, afirma l’enquesta.
D’altra banda, l’estudi se centra en la manera en què les dones atacades responen. Les principals reaccions són fugir (33,2%) o canviar-se de lloc (23,9%), i només un 3% de les dones recorren a altres persones, cossos de seguretat o sistemes de comunicació. “Cal fer èmfasi en el fet que gairebé el 35% de les víctimes no van comunicar a ningú el fet ocorregut, ja sigui a la policia, als mateixos serveis de transport o a familiars o amics”, explica l’IERMB.
Posar-hi remei
L’enquesta és la primera pedra per posar fil a l’agulla a un problema que afecta més de la meitat de les dones que utilitzen el metro, l’autobús o la Renfe. Aquesta s’emmarca en el Pla contra l’assetjament sexual al transport públic, en el qual participen el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Institut Català de les Dones i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona.
L’objectiu final del pla és, en paraules de l’IERMB, analitzar la situació del sistema de transport públic des de la perspectiva de gènere per “definir un conjunt d’accions per lluitar contra la violència masclista i l’assetjament sexual”.
