Violència masclista

El 37% de les agressions masclistes a la via pública es produeixen de matinada. Foto: Júlia Catarineu/ACN

Diumenge 11 de juliol la selecció anglesa de futbol era derrotada per la italiana a la final de l’Eurocopa a la tanda de penals. Més enllà de la notícia esportiva, el partit deixava un altre titular: les agressions masclistes a la Gran Bretanya es disparen un 26% quan juga Anglaterra i augmenten un 38% si la selecció perd. Segons l’estudi elaborat per la Universitat de Lancaster, el futbol va acompanyat de més consum d’alcohol i això desemboca en violència.

Passa el mateix quan juga el Barça, l’Espanyol o la selecció espanyola? Alba Alfageme, psicòloga especialista en victimologia, afirma que no existeixen estudis com l’anglès a casa nostra i es mostra reticent a fer una relació de causa efecte entre futbol, alcohol i violència masclista. “Hauríem de veure si en aquestes agressions hi ha una situació d’abús prèvia”, diu Alfageme per preguntar-se a continuació “per què aquests mateixos homes, quan veuen, no agredeixen el veí”. L’experta encara es mostra més contundent quan assenyala que “no tothom que va al futbol o a un bar es converteix en un neandertal”.

Amb tot, Alfageme considera que el futbol és un “tòtem del patriarcat”. “De totes maneres, si parlem d’espais fortament masculinitzats, hem d’analitzar qualsevol espai, perquè tota la nostra societat és una festa patriarcal que reforça les conductes masclistes”, diu la psicòloga. En aquest sentit, convindrà reconèixer que allò que vertebra una societat, els seus carrers, no són un lloc segur per a les dones.

Els carrers no són segurs

Per molt que la frase ja famosa resi que els carrers seran sempre nostres, els carrers no són de les dones. “Gairebé el 90% de noies joves de Barcelona ha patit assetjament al carrer”, indica Alfageme. Les dades surten d’un estudi titulat Safe Cities for Girls elaborat per la iniciativa Plan International amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L’informe determina que un 15% de les joves d’entre 16 i 24 anys ha patit tocaments i un 71% comentaris de caràcter sexual, amenaces, persecucions o insinuacions. “Un home s’estava masturbant mentre mirava la meva amiga de 15 anys i a mi mateixa”, explica una de les noies que han participat en l’estudi.

Si els carrers no són de les dones, encara menys ho són en determinades hores. “Fins que no surt el sol del tot sí que vas amb angoixa d’anar sola pel carrer, i quan apareix un home… Quan hi ha llum canvia el xip”, detalla una noia de 24 anys que viu a Barcelona.

Les dades indiquen que el 37% de les agressions es produeix de matinada. Van seguides de les situacions de violència que es produeixen a la tarda (20%) i a la nit (16%).

Si parlem dels indrets en què tenen lloc, el carrer, amb un 44%, guanya de golejada. Al transport públic (12%), en un parc (9%), de camí cap a classe (4%) o anant a la feina (6%) són altres llocs on es viuen agressions. Resulta sorprenent veure que de camí cap a una activitat esportiva o d’oci les situacions d’assetjament representen un 15% del total.

Els agressors ataquen les joves quan van amb el que es considera roba més atractiva. “A mi m’han passat coses lletges quan he anat amb una faldilla”, diu una noia de 17 anys.

És per tot això que, tal com diu Alfageme, el problema de la violència masclista no només necessita que les institucions impulsin mesures durant els partits de futbol, sinó “els 365 dies de l’any”.