Visita fàbrica antiga

El Consell Comarcal està treballant per fer atractives per als turistes les fàbriques antigues i també les que estan en funcionament. Foto: MNACTEC

El Vallès Occidental pot presumir de moltes coses: de ser una de les comarques amb més indústria de Catalunya i, per tant, un dels motors econòmics del país o de la seva bona comunicació per carretera i dels seus polígons, per exemple. Però no pas de ser un territori turístic, on tenir una segona residència o anar a estiuejar. I és que, tradicionalment, sempre ha estat una zona amb una producció industrial molt important, sobretot pel que fa al tèxtil, la metal·lúrgica i la construcció, i això, precisament, és el que més la caracteritza.

Ara, des del Consell Comarcal han posat sobre la taula una nova proposta per fer del Vallès Occidental un territori més atractiu, no només per a qui vol construir-hi una fàbrica. Una idea que ja s’està desenvolupant i que consisteix, bàsicament, a impulsar el turisme industrial, una mena de turisme que a la comarca li va com anell al dit i que, segons explica el vicepresident de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) i regidor de Turisme de Terrassa, Josep Forn, “es basa a aprofitar la història recent de les ciutats i el seu patrimoni industrial per atraure gent que busca conèixer els llocs d’una manera diferent”. Perquè com qui va a un país a veure una catedral, una església, un castell o, en definitiva, qualsevol monument, per què no anar a visitar una fàbrica o un museu que expliqui el passat industrial d’una ciutat?

Per això, nou municipis de la comarca ja treballen en aquesta línia. L’objectiu, “crear una oferta conjunta de turisme industrial que inclogui tant els recursos patrimonials com la indústria en actiu”, diu Anna Sànchez, tècnica de Turisme del Consell Comarcal. “I és que el Vallès Occidental té molt camp per explotar en aquest sentit, perquè des de sempre ha estat la fàbrica de Catalunya i ja va sent hora que això es posi en valor”, pensa Forn.

Un turisme atractiu?

Entre Cerdanyola i Ripollet, per exemple, hi ha una de les primeres fàbriques d’uralita del país. Un edifici noucentista construït fa més d’un segle, amb una llarga història al darrere –i controvertida–. Montcada i Reixac, en canvi, té una mina que molt pocs coneixen, mentre que Barberà és coneguda pels seus polígons, on cada vegada són més les fàbriques que s’hi volen instal·lar. Però realment és atractiu visitar tot això?

Segons Forn, “és evident que sí”. La regió metropolitana de Manchester, per exemple, és atractiva pel seu passat industrial i s’ha convertit en la tercera destinació turística d’Anglaterra, amb un impacte econòmic estimat en 9 bilions d’euros, mentre que el sud de França rep més de 8 milions de visitants anuals interessats a descobrir-hi la història industrial del país. “I aquí podríem aconseguir el mateix, però el problema és que mai s’ha potenciat prou”, pensa el terrassenc. Mai fins ara, perquè des del Consell Comarcal ja s’està treballant per arribar a aquest punt.

“Hem estat fent una primera diagnosi per conèixer de quins elements patrimonials disposa el territori, hem cercat exemples de bones pràctiques arreu d’Europa on poder emmirallar-nos i, un cop fet això, hem marcat un full de ruta de les accions que cal endegar”, explica Sànchez. Un primer pas que ha conclòs havent identificat més de 450 possibles punts de turisme industrial a la comarca, entre els quals destaquen una quarantena que tindrien un “gran potencial turístic”.

Un afegit

Però quin impacte real tindria tot això a la comarca? La realitat és que, avui dia, el Vallès Occidental rep anualment més de 186.000 visitants interessats en el patrimoni industrial, la majoria dels quals venen atrets pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa. Una xifra baixa si ho comparem amb els que atrau el turisme de negocis, que és el predominant a la comarca. “Però la idea és aconseguir que, a les ciutats que ja de per si atrauen el turisme de negocis, aquests turistes hi trobin el plus que els pot aportar el turisme industrial i que ho vegin com un complement del seu viatge”, explica Forn. Un extra que, segons detalla, no serà res semblant al turisme de masses, però sí un element diferencial per tal que qui també vingui a fer ­turisme rural trobi rutes per les construccions preindustrials enmig de la natura, o que qui busqui fer turisme cultural trobi patrimoni modernista a les fàbriques.

Tot plegat, perquè la gent deixi de veure la indústria com una cosa avorrida i sense interès i pugui sentir-se atreta per ella. “Per això és una activitat que reivindiquem, perquè a banda d’identificar-nos com a vallesans i proporcionar més de 223.000 llocs de feina, ens fa ser un dels pols industrials més importants del sud d’Europa”, diu Sànchez. “Però també ens projecta més enllà com a territori”, afegeix. Un territori que comença a explorar la indústria del turisme com mai abans ho havia fet i a veure-la com una eina de promoció que ens porta a fer-nos la següent pregunta per acabar: serà el Vallès, d’aquí a uns anys, el futur Manchester de Catalunya?