Una imatge virtual del projecte Bosc d’Empremtes que es farà al Camp de la Bota. Foto: Generalitat
El Govern té previst inaugurar aquest 2025 el memorial als afusellats per la dictadura al Camp de la Bota, a Sant Adrià de Besòs, en el marc del 50è aniversari de la mort de Franco. Ho va anunciar divendres passat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una visita a diversos espais de memòria de l’exili republicà a Argelers, a la Catalunya Nord.
El projecte, anomenat Bosc d’Empremtes, consta d’un conjunt escultòric de 1.686 tubs de ferro, que corresponen al nombre de persones afusellades per la dictadura en aquest indret. El monument estarà ubicat al Parc del Campus Diagonal-Besòs. Ara fa un any, la Generalitat en desbloquejava la construcció –que en un inici estava prevista per al 2020– i s’espera que quedi enllestit al llarg d’aquest any.
Aquesta inauguració formarà part de la cinquantena d’actes commemoratius de la mort del dictador. Entre ells, també destaca l’acte “de reparació” al president Lluís Companys al Palau de la Generalitat, on es farà el reconeixement oficial de la nul·litat del Consell de Guerra que el va condemnar a mort.
Amb tot, aquesta notícia ha estat ben rebuda a Sant Adrià. El seu regidor de Territori, Jose A. Gras, comparteix al Línia la necessitat d’un memorial com aquest. “Hem de protegir i posar en valor la memòria per no oblidar i tenir present el passat, de cara a assegurar un futur amb dignitat, justícia i reparació de les víctimes del franquisme, i una de les millors maneres de fer-ho és tenint-ho present a l’espai que ens envolta”, reflexiona el regidor.
“Una lliçó del passat”
L’historiador Jordi Albaladejo destaca al Línia la importància d’aquest monument per la seva significació i el seu impacte en la memòria col·lectiva.
“El Camp de la Bota va ser un lloc molt marcat per la repressió franquista. Entre el 1939 i el 1952 s’hi van afusellar 1.686 persones. És fonamental que, en els temps actuals, aquest espai estigui ben situat i explicat”, apunta Albaladejo, que posa com a exemple a seguir monuments commemoratius de memòria històrica a Europa, com els que hi ha a Berlín o Viena.
L’historiador recorda, a més, que la dictadura franquista va crear un sistema judicial fet a mida per exercir la repressió i la violència, i una mostra, diu, n’és el Camp de la Bota. “Aquest memorial és una lliçó del passat amb projecció de futur. Una societat democràtica ha de tenir elements de divulgació per entendre el que va ser una part fosca de la seva història”, continua Albaladejo. I això és especialment important actualment, amb els creixents discursos de banalització del passat o de blanquejament de la dictadura. “Per fer front a la propaganda, la història ha de tenir un paper important”, subratlla.
Per aquest motiu, l’historiador argumenta que espais com aquest són fonamentals per fomentar la capacitat crítica de la societat. “No es tracta de parlar de bàndols ni de fer política, sinó de divulgar coneixement i d’abordar el passat amb rigor històric. Qualsevol societat democràtica ha de tenir una vacuna de memòria, amb espais on recordar i donar context”, afirma.
Dignificar l’espai
Per tot plegat, Albaladejo celebra que, per fi, Sant Adrià de Besòs tingui un memorial digne sobre el Camp de la Bota. “Hi havia un petit espai memorial que quedava en no res. Ara, finalment, hi haurà una dignificació de la memòria i de l’espai. És important situar el Camp de la Bota a dins de la història i saber-lo explicar. Aquest lloc ha format part d’una imatge fosca de la ciutat, i cal contextualitzar-lo adequadament”, conclou.
