Vaga 74

El moviment obrer va tenir una gran força a la comarca. Foto: ‘El Cinturón Rojo’

Agrupar gent diversa i plural al voltant d’una idea o projecte per construir un futur en comú. Aquest era l’esperit que imperava el juliol del 1974 entre el moviment obrer de Cornellà i el Baix Llobregat, que va paralitzar la comarca amb la convocatòria d’una vaga general que tenia la voluntat de millorar les condicions laborals dels treballadors. “Recordo milers i milers de persones al carrer, no ho havia vist mai a la meva vida”, reconeix en una conversa amb el diari Línia Francesc Castellana, exsecretari general de CCCOO a la comarca i aleshores un jovenet que es movia en els cercles sindicals del Baix, juntament amb altres noms com Carles Navales, José Cano o Emilio García, entre molts i molts altres.

Tanmateix, aquella reivindicació en forma de vaga tenia unes metes molt clares, “demandes reals i concretes dels treballadors”, tal com explica Castellana. “No es buscaven heroïcitats, es volia millorar les condicions laborals”, destaca l’exlíder de CCOO.

Per recordar aquella fita històrica, a principis del juliol CCOO i l’Ajuntament van descobrir una nova placa al monòlit d’homenatge al moviment obrer, situat a l’espai Antonio García, just al davant de la seu del sindicat. “Als homes i les dones, protagonistes del moviment obrer a l’època de la dictadura franquista, que van lluitar per la millora de les condicions de vida de la classe treballadora i per la recuperació de la llibertat i la democràcia”, resa el text del monument.

L’estil Baix Llobregat

En aquest sentit, Castellana destaca que el moviment sindical que va donar peu a la vaga tenia aspiracions d’agrupar com més persones millor al moviment. És el que defineix com un estil singular del Baix de fer sindicalisme.

Ofrena Vaga 74

Ofrena floral al monòlit del moviment obrer. Foto: CCOO

Per fer-ho possible, els dirigents del moment van saber posar-se en la pell dels treballadors menys ideologitzats. Ho van fer a través de petites conquestes que, alhora que milloraven la vida dels obrers, consolidaven l’organització sindical. Ho explica el líder obrer José Cano en un tall d’entrevista que es conserva al projecte Memorial Democràtic del Baix Llobregat, una recerca impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals. “Per fer possible aquest tipus de compenetració entre el poble normal i la gent compromesa, no podíem anar fotent cops a les portes; el nostre caràcter contemporitzador no espantava la gent perquè vingués a les assemblees”, va destacar.

Tres elements clau

Sigui com sigui, la vaga general del 1974 va ser possible gràcies a la conjunció de tres elements com eren els conflictes laborals a les fàbriques de l’Elsa i la Solvay, a Cornellà i Martorell –en una connexió entre el nord i el sud del Baix gairebé impensable avui en dia–, i la complexa negociació del conveni comarcal del metall. A tot plegat, destaca Castellana, calia afegir les aspiracions democràtiques del moviment obrer en un context de dictadura i la manca de serveis en unes ciutats que havien crescut a batzegades migratòries i sense cap mena de planificació. Això, i la fama de l’obrerisme al Baix Llobregat –coneguda i, en certa manera, temuda per la policia– van fer possible una protesta que va fer guanyar a la comarca l’apel·latiu de ‘cinturó roig’.