La gent gran, la més afectada per l’escletxa digital, té dificultats per fer servir els caixers sense ajuda de ningú. Foto: Anna Farràs/ACN
Abans, per actualitzar la llibreta d’estalvis, per fer transferències o per ingressar o treure diners, entre moltes altres accions, la gent anava al banc, s’asseia amb el seu gestor o anava a la finestreta i li ho solucionaven en un moment. Però a partir del 2008, coincidint amb la crisi financera, algunes oficines bancàries –en aquell moment poques– van començar a abaixar la persiana. Una pràctica que s’ha anat estenent amb el temps fins avui dia, quan només queden un 28% de tots els bancs físics que hi havia abans de la crisi a tot Catalunya.
Per culpa d’això, molts usuaris es van veure obligats a haver de fer moltes de les operacions que abans feien amb atenció personalitzada, en un caixer. Una màquina que sobretot per a la gent gran és difícil d’entendre i on fer alguns tràmits es feia més complicat. Fins que molts caixers també van començar a desaparèixer de les ciutats i en aquest cas, encara pitjor, es veien abocats a haver de fer operacions en línia, a través d’un telèfon mòbil.
Tot això, sumat al fet que, arran de la pandèmia, s’han reduït els horaris d’atenció al públic de les oficines bancàries que encara queden, on només s’atén personalment amb cita prèvia i, en el cas de no tenir-ne, fins a les 11 del matí. A partir d’aquesta hora, o al caixer o a l’aplicació mòbil i, si no, toca demanar cita per un altre dia. Tot plegat, sense tenir en compte que, a Catalunya, més de 200.000 persones no tenen cap caixer a menys de cinc quilòmetres de casa, segons les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya.
Gent gran i escletxa digital
Aquest conjunt de situacions genera neguit, preocupació i algun emprenyament entre els usuaris més grans. “La meva oficina bancària, que tenia al costat de casa, la van tancar, al meu gestor de tota la vida el van fer fora i ara he d’anar molt més lluny, caminant més de 20 minuts, i per poder fer qualsevol tràmit necessito ajuda perquè jo sol no me’n surto”, diu José Luís Moreno, un veí jubilat de Granollers. De fet, la capital vallesana ha perdut gairebé la meitat d’oficines bancàries en els últims sis anys, ja que avui dia només en queden 28 de les 51 que hi havia el 2015. Per això, molta gent gran opta per demanar ajuda als fills o als nets.
Quasi tres de cada quatre municipis catalans no té cap oficina bancària
“Fa temps que no trepitjo el banc perquè quan necessito treure diners o actualitzar la llibreta, que és pel que hi anava més sovint, hi va la meva filla o el meu gendre”, explica Antonia González, de Canovelles. Encara que les persones que, com Moreno, viuen soles i tenen la família lluny, pensen que haver de fer aquestes accions al caixer és un perill. “Ja no puc anar cada dos per tres al banc a treure diners en petites quantitats perquè les cames no m’ho permeten i, per tant, quan hi vaig, trec molts diners de cop”, explica el granollerí, que diu té por que el robin.
Cada vegada menys bancs
Aquest problema, però, als pobles és encara més greu. I això que és on normalment la població és més envellida. A Parets, per exemple, ja només queden sis oficines bancàries de les 11 que hi havia el 2015, mentre que a Sant Fost, Martorelles, Montmeló, Lliçà, la Roca o l’Ametlla només en queden dues i a Santa Maria de Martorelles no n’hi ha cap.
Per això, és cada vegada més freqüent que la gent gran de la comarca demani solucions a través d’associacions com la de Pensionistes i Jubilats de Montornès, que el mes passat es manifestava per demanar una millor atenció, o inclús a través de les mateixes administracions locals, com l’ajuntament d’aquesta mateixa localitat o com el de la Llagosta, que també volen més recursos per atendre la ciutadania.
Tot, perquè se senten “desemparats”, pensa González. Una afirmació amb la qual coincideixen associacions de defensa dels consumidors i dels usuaris financers com Asufin o Facua, que creuen que tot i que la digitalització en si mateixa no és dolenta, la velocitat a la qual s’està implementant sí.
Indicador de desigualtat
Per tot això, el Síndic de Greuges està estudiant l’impacte que pot tenir el tancament d’oficines bancàries en aquest col·lectiu. De fet, recorda que els serveis financers són “d’interès general” i que, per tant, l’administració ha de garantir que totes les persones hi tinguin accés. Encara que, segons detalla, el 12% de la població té problemes per accedir a aquests serveis, sigui per la distància física o per la incomprensió dels sistemes.
Mentrestant, la banca es justifica dient que la majoria d’operacions es poden fer de manera senzilla per internet i que a les oficines només es fa el 5% del total d’operacions. “Però no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina”, comenta en el portaveu de Facua, Rubén Sánchez, que acusa els bancs de voler minimitzar despeses devaluant l’atenció que rep el client. Un fet “vergonyós i inadmissible”, segons Moreno, que aboca la gent gran a l’exclusió financera, ja que tal com detalla el darrer informe de l’Autoritat Catalana de la Competència, pràcticament tres de cada quatre municipis catalans no tenen cap oficina bancària.
