El càncer de mama és el més freqüent dels càncers al món. Foto: Estefania Escolà/ACN
Cada any, al voltant de 4.500 dones són diagnosticades de càncer de mama. L’11% dels càncers que es detecten a Catalunya són d’aquesta mena. Si ens referim només a les dones, la malaltia representa més d’un 25% dels càncers diagnosticats.
El 2017, segons dades de la Generalitat, 979 dones van morir per culpa d’aquesta malaltia. “Cada any es diagnostiquen 112,4 casos i moren 26,7 dones de cada 100.000”, expliquen des de l’administració. Si bé la incidència del càncer de mama s’ha mantingut estable des del 1994, la mortalitat ha disminuït a raó d’un 2,5% cada any.
Les xifres posen en relleu la magnitud del problema mèdic que suposa aquesta malaltia. Alhora expliquen per què és necessari establir dies de prevenció com el Dia internacional contra el càncer de mama que se celebra aquest dimarts.
De fet, en termes generals, si parlem de càncer, la percepció ciutadana d’aquesta malaltia també demostra com ens preocupa. Dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer indiquen que la malaltia és la que més por produeix arreu de l’estat. Un 34% de la població ho considera així i un 73% creu que hauria de ser prioritària en la investigació.
De quina mena de càncer parlem?
Què és el càncer de mama? Aquesta pregunta pot sorprendre qui la llegeixi. Segurament serà la meitat de la població qui més dubtes tingui sobre la patologia, ja que aquest càncer és una experiència molt femenina. No en va, una de cada 9 dones tindrà un càncer de mama al llarg de la seva vida.
De forma resumida, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) assenyala que el càncer de mama es produeix quan “uns determinats teixits es transformen i comencen a dividir-se més ràpid d’allò que és normal i de manera incontrolada”. “Això dona lloc a l’augment del teixit afectat, que forma tumors”, afegeixen. Aquest procés pot acabar fent que les cèl·lules danyades envaeixin els teixits i òrgans propers i s’escampin a través de les vies sanguínies.
Afecta majoritàriament dones de més de 65 anys, però tot i que l’edat és un factor de risc, no se’n coneixen les causes concretes que el provoquen. Els antecedents familiars, l’exposició a certes substàncies o tenir una vida sedentària poden causar-lo. Malgrat això, una dona sense familiars que l’hagin patit i que no practica esport pot desenvolupar també un càncer de mama.
Una malaltia prou reconeguda
Actualment, el de mama és el càncer més comú a tot el món, per davant del de pulmó. A diferència del que passa amb altres malalties femenines, en aquest cas la recerca ha aconseguit que sigui menys letal.
“Com que és la primera causa de càncer entre les dones, s’ha pogut fer investigació i hi ha moltes línies de tractament”, explica la Maria, una infermera experta en radioteràpia que ha treballat a l’ICO. “Això és bo, perquè si la primera opció de tractament falla, hi ha més possibilitats”, afegeix.
El càncer de mama no és en cap cas el més mortífer. El 86% de les dones que el pateixen sobreviuen als cinc primers anys. En altres casos, com en el càncer de ronyó i vies urinàries, la probabilitat de sobreviure per a les dones és del 52%. En el càncer d’ovaris és del 46% i en el càncer de pulmó del 20% en les dones i de l’11% en els homes.
Camp per recórrer
Tot i ser una malaltia prou coneguda, les dones que la pateixen no sempre poden viure-la amb el màxim benestar possible. “Quan venen a radiologia sovint ho fan amb por, sobretot perquè és un tractament nou”, explica la Maria. En el cas del càncer de mama, algunes pacients també passen per un tractament de quimioteràpia o per una operació quirúrgica per extirpar els tumors cancerosos.”Hi ha pacients que venen cansades i n’hi ha que tenen por perquè desconeixen el tractament”, afegeix. És per aquests motius que el suport de l’entorn més proper i el suport social són imprescindibles.
El cas de la Vicky, que relaten des de la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC), mostra que les dones no sempre es troben amb el suport que haurien de tenir. “Té 45 anys i el novembre del 2012 van diagnosticar-li un càncer de mama. Va haver de fer 6 mesos de quimioteràpia i 33 sessions de radioteràpia”, relaten. “Un any després d’haver agafat la baixa es va incorporar al seu lloc de feina, però va haver de tronar a agafar la baixa a causa de les conseqüències de la seva malaltia”, continuen.
Va ser aleshores quan l’empresa on treballava va acomiadar-la “perquè no estava físicament ni mentalment preparada per seguir el ritme de treball”. “El testimoni de la Vicky ens mostra de primera mà que la malaltia i el seu tractament poden deixar seqüeles físiques, però també seqüeles emocionals i dificultats per a la reinserció laboral”, afirmen des de la FECEC. I també ens mostra la manca d’empatia del mercat laboral.
