Barcelona, una ciutat amiga dels gossos?

Hi ha històries de ficció que mostren destins injustos per als gossos, com la pel·lícula Illa de gossos del director Wes Anderson, en la qual tots els de la ciutat Megasaki City són desterrats a una illa. És evident que Barcelona està molt lluny d’assemblar-se a aquest univers fictici, però part de la seva realitat envia un dels missatges d’aquesta pel·lícula: els canins no són benvinguts a tot arreu.

Així s’evidencia si es miren els espais verds, o no tan verds, que hi ha a la ciutat per a ells. Mentre el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya té registrats 174.111 gossos a Barcelona, la plataforma ciutadana Espai Gos denuncia que hi ha més de 80 parcs, places i interiors d’illa on tenen prohibida l’entrada. Unes restriccions que, tal com indica la portaveu d’Espai Gos, Àngela Coll, s’han estat implantant des de fa anys i “s’han accelerat” en els darrers, tot i que el nombre de canins que viuen a la ciutat ha anat en augment. En aquests moments hi ha uns 3.600 gossos més que el passat desembre, quan, segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, n’hi havia 170.505.

L’Ajuntament justifica aquestes prohibicions, diu Coll, principalment per preservar la biodiversitat dels espais. Des del seu punt de vista, però, no és una posició coherent, ja que els animals que van lligats no tenen per què malmetre més la biodiversitat que qualsevol persona. “La cosa no hauria de ser entrar als espais verds amb animals o sense, sinó saber estar-hi amb aquests”, recalca. Els jardins del Turó Park, afegeix, és un dels casos en els quals es va fer servir “l’excusa” d’evitar la degradació de l’entorn per prohibir-los l’entrada –des de la tardor del 2017–. Va ser llavors quan els canins van viure una situació similar a la dels protagonistes d’Illa de gossos: hi havia una ‘illa’ de gespa al districte de Sant Gervasi que ja no podien trepitjar.

Més enllà d’aquestes restriccions, Coll afirma que també hi ha problemes amb les zones d’usos compartits en franges horàries, que són àrees d’esbarjo on es pot anar amb els animals sense lligar en certs horaris. Un exemple, especifica, és el del districte de Sants-Montjuïc, on tres de les quatre que té són a la muntanya de Montjuïc. Això significa que aquests espais tampoc són per a tothom per un indiscutible tema de distàncies: queda lluny de casa a gran part del veïnat. “Barcelona no té prou espais on els gossos puguin fer de gossos”, alerta.

La convivència

Per a la veterinària i membre de la junta del Consell Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), Marta Legido, un punt a favor per als animals és que entre la ciutadania hi ha cada cop més “sensibilitat i respecte” cap a ells i que els problemes de convivència que es produeixen són “puntuals”.

Un exemple dels que sí que hi ha hagut és el parc de l’Estació del Nord, on s’està fent una gran àrea per a gossos per acabar amb els conflictes que hi havia entre usuaris amb canins i sense. Un altre exemple té a veure amb aquell acompanyant incòmode dels gossos: els orins. Per tal que menys persones hagin de practicar l’esport de risc que a vegades implica esquivar-los, al barri de Sant Antoni, la Federació de Comerciants i veïns Sant Antoni Comerç va impulsar fa unes setmanes una campanya que consisteix a regalar ampolles d’aigua per netejar els orins.

Un vincle especial

El vincle de segles creat entre les persones i els gossos, afirma Legido, per sortir a caçar, protegir els ramats, vigilar les cases i donar-se amor mútuament és el que fa que hi hagi la tendència a sentir atracció per aquests. “Quan es decideix adoptar-ne un, no s’acostuma a tenir una raó en concret, sinó que simplement es vol”, afirma i alhora recorda que també ajuden a portar millor un dels pitjors enemics que es pot tenir en envellir: la soledat.

Tal com recalca, “en alguns casos és l’única companyia, protecció i motivació per sortir al carrer i relacionar-se amb altra gent”. El seu gran poder per curar la salut mental també es veu, subratlla, en casos de depressió, que han crescut força en pandèmia. “A les persones no només els ajuda que l’animal els esperi a casa, també saber que depenen d’elles per estar bé, la qual cosa fa que s’esforcin a estar actives”, indica.

Els canins mereixen tant com les persones que es cuidi la seva salut mental. Tal com explica el passejador de gossos Germán Carbajal, els principals problemes sorgeixen quan no hi ha prou empatia per entendre i satisfer les seves necessitats, sobretot emocionals. “Això es pot manifestar amb ansietat, manies, agressivitat o, fins i tot, malalties”, recalca sobre unes possibilitats que li fan dir que cal que la població tingui més en compte els sentiments dels animals “En el 99% dels casos s’ha de formar els propietaris perquè puguin crear vincles saludables”, assenyala Carbajal.