Les integrants de La Morada, al solar de Roquetes on bastiran el seu projecte. Foto: La Dinamo
El col·lectiu La Morada, conformat per 14 dones d’entre 30 i 55 LGTBI, van decidir fa uns tres anys que havien de crear la primera cooperativa d’habitatge feminista i LGTBI de Catalunya. Quan poc després Dinamo Fundació els va adjudicar en un concurs un solar, situat a la plaça de les Dones de Roquetes, van veure que no era impossible viure en un entorn segur entre amigues i fugir de la “violència immobiliària” de Barcelona. “A totes ens uneix aquesta violència: ens han augmentat el lloguer, ens han fet fora d’habitatges o hem patit mòbing per part de fons inversors que, per exemple, volien fer pisos de luxe al Raval o al Poble-sec”, explica la integrant i fundadora de La Morada, Maria Berzosa.
Les integrants del col·lectiu ja tenen el solar i la idea de crear un espai de convivència no normatiu, però ara els falta part del finançament, que estan aconseguint a partir de les seves pròpies aportacions i, alhora, tenen la intenció de fer una campanya per recaptar donacions i demanar ajudes a l’Ajuntament. “Si tot va bé, esperem posar la primera pedra en uns dos anys”, indica Berzosa fent referència al procés que farà realitat la seva casa somiada. L’objectiu, afegeix, és aixecar un edifici de quatre plantes amb 12 habitatges i diversos espais comunitaris, com ara patis interiors, un local on fer assemblees, ioga o cinefòrum, un terrat, una bugaderia i habitacions per a convidats.
Famílies no normatives
A les integrants de La Morada també les uneix la voluntat de viure en entorns no normatius, quan, tant a Barcelona com a altres ciutats d’arreu del món, el més habitual és viure en parella, en família o en solitud. Per aquest grup de dones, hi ha alternatives capaces de fer compatibles el fet de viure fora de la ‘norma’ i la felicitat que persegueix cadascuna.
“A totes ens uneix haver patit violència immobiliària”, diuen des de La Morada
“Aquí hi ha de tot: des de voler que el nucli familiar siguin les amigues, passant per viure amb parella, però a prop de les amigues; o fins a viure només amb un fill, però comptant amb l’ajuda de les amigues”, assenyala Berzosa, qui alhora recorda que la importància de comptar amb un espai segur per a dones LGTBI recau en un fet del qual no pot escapar cap persona: fer-se gran. “Si, per exemple, vivim soles i no tenim fills, pot arribar un moment en què necessitem anar a una residència, la qual cosa pot obligar-nos a tornar a l’armari, i això no ho volem per res”, assegura la integrant de La Morada fent referència a una realitat que l’hi fa recordar com la pandèmia ha exposat la importància de cuidar-se les unes a les altres. “Hem recordat el valor de tenir la família que escollim a prop. Hi ha gent que ha estat molt temps tancada sola que s’ha quedat malament” conclou Berzosa.
Un cas de vulnerabilitat
Seguint amb qüestions relacionades amb els problemes que genera el mercat immobiliari, i que plataformes com la Morada volen combatre, el barri de Ciutat Meridiana ha tornat a viure recentment un altre cas de violència immobiliària. La Raquel Ortiz, la seva parella i les seves dues filles de vuit i onze anys, inquilins d’un habitatge del número 85 de l’avinguda dels Rasos De Peguera, s’enfrontaven el passat 8 de setembre a un desnonament. Ortiz celebra que, finalment, el llançament es va aturar, però recorda que la comissió judicial li va donar setze dies de marge per deixar casa seva, tot i trobar-se en una situació de vulnerabilitat.
“La meva parella i jo vam estar molt de temps sense trobar feina fins que jo vaig començar a treballar el juny en un lloc que se m’acaba ara al setembre. Serveis socials m’ha estat ajutant donant-me menjar”, reconeix aquesta veïna de Ciutat Meridiana. “No demano quedar-me aquí per sempre, només una mica de temps fins que em donin els papers i, després, pugui marxar de Barcelona per treballar”, subratlla Ortiz. També recorda que no li van donar el lloguer social que havia sol·licitat per no tenir documentació i que, fins i tot, el gestor de l’habitatge li va oferir abandonar voluntàriament l’immoble a canvi de 2.000 euros. “On vaig amb aquests diners? No és prou per trobar un altre lloc on viure i poder menjar”, sentencia.
Des de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana cataloguen la situació “d’absurda” perquè “hi ha vulnerabilitat”. “Últimament la cosa està així. La vulnerabilitat és relativa i segons el jutge que ho miri, ho interpreta com a tal o no”, conclou amb tristor el president de l’entitat veïnal, Filiberto Bravo.
