Imatge d’arxiu d’un hotel de Barcelona l’agost de l’any 2020. Foto: Carola López/ACN
El turisme a Barcelona seguirà sense arribar a xifres pre Covid aquest estiu. Des del Gremi d’Hotels de Barcelona preveuen que els pròxims mesos estaran oberts el 60% dels hotels, amb una ocupació mitjana del 30%. Ara mateix, segons les dades de l’entitat, la xifra d’obertura no arriba al 40%, amb un 20% d’ocupació. Pel que fa al Consorci de Turisme de Barcelona, la seva previsió de visites per al tercer trimestre d’aquest any és d’uns dos milions de persones, una xifra que encara dista molt de la del mateix període de l’any 2019, que es va situar en cinc milions de visitants.
“Tindrem un mal estiu, una tardor dolenta, un hivern molt dolent i amb l’arribada del Mobile World Congress 2022 remuntarem, però la plena recuperació no serà fins al 2023”, assegura Manel Casals, director general del Gremi d’Hotels de Barcelona al diari Línia.
Des del Consorci de Turisme de Barcelona supediten aquestes previsions a tres factors importants: els passaports Covid, que entraran en vigor a partir del juliol a la Unió Europea; els acords que se signin amb tercers països com el Regne Unit o els Estats Units, entre d’altres; i l’estat de la connectivitat aèria. Marian Muro, directora del Consorci de Turisme de Barcelona, assegurava durant una jornada de debat organitzada per la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi el passat 27 de maig que el passaport Covid arriba tard. “La gent necessita previsió per organitzar les seves vacances i una certa seguretat que es podrà moure”, lamentava.
Respecte als acords amb tercers països, Muro mostrava un cert desconcert per com funcionarà. “Serà difícil. El mercat rus, per exemple, està preparat per sortir, però té una vacuna que ha de ser reconeguda i són processos que no es resolen d’un dia per l’altre”, apuntava. Pitjor és la situació del mercat asiàtic, que no tornarà fins al 2022.
Sigui com sigui, alguns hotelers com l’Íñigo, de l’Hotel Ibis de Ripollet, es mostren optimistes amb la campanya d’enguany. “No serà com l’estiu del 2019, però crec que estarem al 50% d’aforament… veig la llum al final del túnel”, afirma. És la mateixa sensació dels treballadors de l’Alberg Municipal de Barcelona. “Tot i que costa molt concretar les reserves, tenim moltes ganes d’obrir”, afirmen.
UNA SITUACIÓ COMPLEXA
Amb tot, les últimes dades del Gremi d’Hotels de Barcelona reflecteixen que el 90% dels 35.000 treballadors dels hotels segueixen en ERTO. En aquest sentit, el sector demanava amb insistència un allargament d’aquesta mesura, que finalment va arribar el passat 26 de maig després d’una dura negociació. “Aquest allargament fins al 30 de setembre és benvingut i imprescindible, sense els ERTOs estaríem morts”, defensa Casals.
Qui també pateix aquesta situació és un dels col·lectius més precaris del sector, el de les cambreres d’habitació. Eulalia Corraledo, la fundadora de l’associació que les aglutina, Las Kellys, adverteix que la crisi ha incrementat una precarietat que ja venia d’abans. “Feia set anys que lluitàvem i la pandèmia ha constatat que estàvem en la misèria”, lamenta. En aquest sentit, assegura que moltes d’elles, sobretot el col·lectiu migrant, no perceben cap mena d’ingrés i estan rebent ajudes dels bancs d’aliments per poder sobreviure.
“Les que s’han pogut acollir als ERTOs, que ja eren ajudes bastant per sota del que és un salari, són molt poques”, explica Corraledo, que afegeix que “moltes no han pogut demostrar que la seva situació de precarietat era a causa de la pandèmia perquè no estaven registrades enlloc”. Des del col·lectiu estan a l’expectativa de com evoluciona la situació, però adverteixen que aquesta no millorarà amb l’obertura dels hotels. “Estarem molt pitjor perquè voldran recuperar el que han perdut i seguiran sobreexplotant-nos”, denuncia l’activista.
ATRAURE TURISME “DE QUALITAT”
Davant la significativa davallada del turisme internacional, l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona passa per atraure un turisme “de qualitat”, enfocat al mercat nacional i europeu. En aquest sentit, l’objectiu és mostrar una ciutat cosmopolita i sostenible, plena de cultura, innovació i diversitat. “S’està fent un esforç molt gran per fer un reposicionament de la marca per atraure un turisme més sostenible i de qualitat”, assegurava Muro.
Tot i aquesta aposta, des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) consideren que se segueix sense solucionar el problema principal: el model econòmic de la ciutat. “El problema no és la qualitat del turisme o la seva procedència. No sé en què afectarà aquest canvi en la pressió immobiliària que patim els residents de Barcelona o en la massificació de determinades zones de la ciutat”, reflexiona Daniel Pardo, membre de l’ABDT. En aquest sentit, l’activista critica que no s’hagi replantejat el model econòmic després de la crisi i que una part important dels esforços es destinin a la recuperació del turisme.
