Concentracio trans Barcelona

Imatge d’arxiu d’una concentració del col·lectiu trans a Barcelona. Foto: Jordi Pujolar/ACN

Demà, dissabte 20 de novembre, és el dia internacional de la memòria trans. Una jornada per recordar totes aquelles persones del col·lectiu que han estat víctimes de la transfòbia i de l’odi, i que han acabat sent assassinades pel simple fet de no sentir-se identificades amb el seu gènere i/o amb el seu sexe. Un tipus de violència i de discriminació que, malauradament, segueix sent una realitat avui dia.

Des del moviment LGTBI, però, lluiten incasablement per reivindicar els drets d’aquest col·lectiu i per fer avançar la societat cap a la idea que les persones trans no són ‘bitxos rars’ ni ‘malalts mentals’ com pensen alguns, sinó persones normals que no han nascut amb el gènere que voldrien i que han de lluitar més que els altres per arribar a ser ells mateixos.

Al Vallès Oriental, transitar, és a dir, fer front al procés que suposa canviar de gènere, sol ser més complicat que fer-ho a Barcelona, per exemple, una ciutat més oberta i amb menys prejudicis que no pas la mentalitat amb què les persones trans de la comarca es poden trobar als seus respectius pobles o, fins i tot, a ciutats més grans com Granollers o Mollet, on fer aquest pas, que de per si ja és complicat, sempre costa més.

Falta d’informació

En Jairo és un noi trans de 24 anys que fa poc que ha començat a transitar. “Quan prens aquesta decisió en un lloc com Mollet saps que la gent et mirarà i parlarà de tu, però has d’aprendre a passar-ne i fer que no t’afecti”, diu. Ara bé, de vegades és difícil fer aquest exercici intern, admet. “Una vegada, en sortir de treballar, un grup de joves em va tirar un ou i, encara que intentis ignorar-los, és inevitable que et facin sentir com una merda”, explica el molletà. Una situació que en Jairo atribueix a un problema de falta d’informació que fins i tot ell mateix patia abans de transitar, reconeix.

“Hi ha gent que pensa que tenim un problema mental i que som persones disfressades, però l’única cosa que ens passa és que no ens sentim bé amb nosaltres mateixos”, explica. “Per això encarem aquest canvi, que jo sempre equiparo amb el típic noi o noia que canvia el seu cos al gimnàs per estar millor amb si mateix”, afegeix.

Ser dona i a sobre trans

Si fer aquest pas ja és prou difícil per a qualsevol, per a les dones trans encara ho és més. Així ho explica la Victòria, una noia trans de Granollers de 29 anys. “Per una banda, nosaltres rebem per ser dones i, per l’altra, per ser trans”, diu. I és que, “mentre que els nois trans adquireixen certs privilegis que com a noies no tenien, jo els he perdut”, afegeix.

“Tot i que ens agradaria triar el gènere quan naixem, hem d’acceptar aquest procés de canvi”

De fet, segons explica la Tina, una altra dona trans i activista LGTBI, les dones han d’afrontar més discriminacions que els homes trans perquè moltes són “visiblement trans i això segueix xocant, mentre que a ells costa més reconèixer-los com a trans”, explica. Però aquesta no és l’única discriminació que pateixen. “La sanitat no està preparada per atendre’ns, perquè la majoria de ginecòlegs no saben com tractar una vagina transsexual”, assegura.

Una realitat amb què també s’ha trobat en Jairo, que, tot i ser un home trans, explica que la seva metgessa de capçalera, en començar a hormonar-se, no sabia com atendre les seves necessitats i el va derivar a Barcelona.

L’excepció de ser acceptat

Tot i que, per desgràcia, la majoria de persones que surten de l’armari trans es troben amb obstacles i situacions de discriminació, sempre hi ha excepcions. Una d’elles és el cas d’en Nico, un jove trans de Bigues i Riells de 21 anys. “He tingut molta sort, perquè el meu entorn ho ha acceptat molt bé i fins i tot els meus avis m’han pagat l’operació”, diu. Una sort amb què també s’ha trobat l’Àlex, un altre noi trans de Sant Antoni de Vilamajor, que també assegura haver tingut suport i no haver-se hagut d’enfrontar a situacions de discriminació. Sobretot gràcies a l’ajuda d’entitats com TLGB BIR VO o SeMsefiltres, les dues úniques associacions LGTBI de tota la comarca.

Sigui com sigui, tant en aquests com en la resta de casos, tots coincideixen que des que han fet aquest pas se senten molt més feliços. “Comences a estimar-te tal com ets i a sentir-te molt millor”, diu l’Àlex. “De fet, en el meu cas tinc molta més confiança en mi mateix”, explica en Nico. Una opinió compartida per en Jairo, que també està molt content amb aquest canvi, “encara que la societat no ho posi fàcil”, diu.

“Al final t’has de quedar amb el més important, que és sentir que ets tu i que, tot i que el que ens agradaria a tots és triar el gènere quan naixem, hem d’acceptar aquest procés de canvi per després poder-nos estimar a nosaltres mateixos com mai abans ho havíem fet”, conclou la Victòria.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram