Les comissions de festes reclamen més informació a l’administració. Foto: Norma Vidal/ACN
Les festes majors poden tornar a celebrar-se partir d’aquesta mateixa setmana. Així ho anunciava divendres passat el Govern de la Generalitat. Malgrat tot, no seran unes festes com les de sempre, ja que les activitats hauran de complir les restriccions vigents del Procicat.
Fins ara totes les festes estaven suspeses per evitar aglomeracions i només es podien celebrar si es feien en espais perimetrals i es tractava d’activitats estàtiques. Ara, amb la nova decisió del Govern, cada acte independent de les festes majors haurà de complir la normativa. Això vol dir que en el cas d’un concert que es dugués a terme avui, per exemple, el públic hauria d’estar assegut, amb un aforament del 70% i un màxim de 3.000 persones a l’aire lliure.
Davant d’aquesta notícia, des de la comissió de les Festes de Gràcia (Barcelona), la seva presidenta, Carla Carbonell, es mostra satisfeta. “En el nostre cas ens adaptarem a la normativa vigent quan se celebrin les festes”, explica al diari Línia. “Farem la festa major més normal possible”, afegeix.
Tanmateix, Carbonell, que també va conèixer la notícia divendres passat, considera que les administracions haurien d’informar amb més previsió dels canvis de normativa per a les festes majors. “Estem parlant d’esdeveniments que es preparen amb temps i, per tant, també necessitem temps per adaptar-nos als canvis”, argumenta. Carbonell critica que des de l’inici de la pandèmia s’han “menystingut” les festes majors i, segons el seu parer, “la cultura és salut i les festes majors són cultura”.
UN ANY ATÍPIC
Des que va esclatar la pandèmia, hi ha una frase que s’ha convertit en una cantarella recurrent: “Des de la Guerra Civil que això no passava”. Certament, el conflicte que va començar amb el cop d’estat militar va suposar un abans i un després. La guerra va fer que Catalunya visqués un temps atípic com el que avui vivim. Amb tot, la pandèmia ha vingut a canviar aquesta frase. Qui sap si d’aquí a unes dècades, en el pròxim terrabastall que obligui a viure fora de la normalitat, les notícies del futur diran: “Des de la pandèmia que això no passava”.
Sigui com sigui, el cert és que l’últim any hem vist com en mitjans de comunicació o en anuncis d’ajuntaments anava apareixent la següent frase: “S’anul·la la festa major”. És la primera vegada que passa des del final de la Guerra Civil. La llista de festes anul·lades és llarga a la metròpoli: Granollers, Mollet, la Llagosta, Santa Coloma, Sant Adrià, Tiana…
Pel que fa als barris barcelonins on la festa major es va suspendre o es va celebrar de forma testimonial, també n’hi ha molts: Gràcia, el Carmel, Sants, el Poble-sec… I la llista de festes majors descafeïnades també ha estat important: Cornellà, Badalona, Montgat…
Però la manca de festes l’any passat no només va suposar acabar amb una tradició destacada de la cultura catalana. Com va explicar La Directa en el seu moment, la cancel·lació de revetlles populars va posar en risc molts projectes autogestionats dels moviments socials que es financen amb la venda de begudes, els dinars o sopars populars o l’organització d’activitats.
UNA TRADICIÓ MEDIEVAL
Els primers registres de festes majors daten del segle XIII. Amb tot, no va ser fins al segle XIX quan van començar a sorgir el que podríem anomenar festes majors modernes.
Va ser amb la fi de l’antic règim, quan els ajuntaments tenien més poder en detriment de nobles i església, quan es van establir les celebracions que fins avui dia encara perduren. I per molts anys més, fins a la pròxima crisi.
