Joves

Actualment, un de cada quatre joves està en situació d’atur. Foto: Ajuntament de Barcelona

Durant la crisi econòmica del 2008, a l’Estat espanyol es va fer famosa la paraula nini. Les quatre lletres feien referència a aquella generació de joves d’entre 16 i 24 anys que ni estudiaven ni treballaven. El terme havia nascut al Regne Unit, on s’anomenava aquests joves NEET (not in employment, education or training).

Tot i que el concepte feia referència a una situació laboral i educativa, el cert és que quan va triomfar a casa nostra ho va fer per estigmatitzar tota una generació que vivia gràcies a les aportacions econòmiques dels seus pares. En els moments àlgid de la crisi, el concepte es feia servir de manera despectiva per retratar els joves com a persones mandroses i sense aspiracions vitals. Fins i tot després de la crisi econòmica s’ha seguit utilitzant el terme per desacreditar el jovent. “Alguns ninis presumeixen que no treballen ni estudien, i es coneix que no tenen pensat fer-ho a curt termini”. Així apareixien definits a La Vanguardia en una columna d’opinió el 2019.

Els ‘ninis’, en xifres

Segons dades del col·lectiu d’investigadors en economia 5cèntims, en el pic de la crisi el nombre de joves que ni estudiaven ni treballaven va arribar a ser del 21%. La mitjana d’aquesta taxa en les darreres dues dècades a Catalunya ha estat del 15%.

Amb la pandèmia, la paraula nini està tornant a ressonar. De fet, actualment hi ha un 15% de persones que no estudien ni treballen. Això suposa que el nombre de joves en aquesta situació està per sobre de la mitjana europea dels últims 20 anys, que se situa en el 12%. Així, hi ha una sèrie de regions d’Espanya, Itàlia, Grècia, Bulgària, Romania i algunes zones del Regne Unit on la taxa sempre ha estat superior a la mitjana continental.

Més enllà d’identificar aquestes zones, caldrà preguntar-se per què Catalunya es troba en aquest club. Per a 5cèntims, hi ha dos elements clau: l’atur i l’abandonament escolar.

Un mercat laboral complicat

Tornem als anys més durs de la crisi econòmica. El 2012, un de cada dos joves no tenia feina. Afortunadament, aquesta xifra ha anat baixant a mesura que passaven els anys i es produïa la recuperació econòmica. Avui dia, un de cada quatre joves d’entre 15 i 24 anys no té feina.

Malgrat això, la qualitat de les feines i els sous han viscut una forta davallada. Per a Julia Rosanna, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), “a més de les complicacions per poder entrar al món laboral, les condicions que ens ofereix als joves són precàries”. “El món laboral està molt centrat en els serveis i el turisme, sectors amb una alta estacionalitat”, considera.

Així, si als inicis de la crisi el sou mitjà dels joves menors de 25 anys estava en els 1.176 euros, el 2013 va tocar fons i va situar-se en els 872. El nivell salarial mai s’ha acabat de recuperar, i segons dades del mateix CNJC, el 2017 el que guanyava un jove de mitjana eren 931 euros.

A tot això s’hi sumen uns contractes inestables. De fet, segons la UGT, només un 12% dels contractes que se signen entre els 19 i els 29 anys són indefinits.

Deixar els estudis

La relació entre abandonament escolar i el nombre de joves que no estudien ni treballen és més complicada d’establir. A principis del segle XXI, Catalunya tenia una taxa de joves que deixaven els estudis que ara ens semblaria una bogeria. Tres de cada 10 joves deixaven els estudis sense acabar l’ESO. En el cas dels nois, aquesta dada encara era pitjor: quatre de cada 10 abandonaven el sistema educatiu.

D’ençà d’aquella data, i tal com expliquen des de la Fundació Bofill, el nombre de joves que no acaben l’ESO ha anat disminuint. Així, tot i que a l’inici de la crisi econòmica era del 32%, al principi de la pandèmia era del 19%.

Actualment, Catalunya ha marcat un rècord positiu històric: només el 14% dels alumnes deixen els estudis de forma prematura. “No hem de perdre de vista que, després d’anys de baixada, arribar a una xifra d’abandonament per sota del 15% ha de ser un motiu de satisfacció”, afirmen des de la Fundació. Aquest era l’objectiu de la Unió Europea per al 2020, així que Catalunya ha arribat a aquesta fita dos anys després.

El baix abandonament podria ser un fre per a l’augment del nombre dels anomenats ninis. És per tot això que des de 5cèntims demanen que la Unió Europea sigui més activa en “el disseny i l’aplicació de mesures polítiques destinades a augmentar l’ocupació dels joves i la seva participació en el mercat laboral”, així com a evitar “l’abandonament escolar”.