Bandera de l’Arc de Sant Martí durant la manifestació Pride Barcelona el 8 de juliol del 2017. Foto: Gemma Sánchez/ACN

Moltes parelles de lesbianes han hagut de sentir, lamentablement, comentaris similars al del titular d’aquest reportatge que demostren que l’homosexualitat segueix estigmatitzada a la nostra societat. Així mateix, aquesta i frases semblants posen sobre la taula la necessitat de celebracions com la que es va dur a terme el 26 d’abril: el dia de la visibilitat lèsbica.

La data va establir-se el 2008. Amb tot, encara que l’efemèride té més d’una dècada, és una jornada invisibilitzada. “Dins del mateix col·lectiu LGBTI, els homes gais tenen més notorietat pública, mentre que les dones lesbianes són vagament esmentades en les lluites i manifestacions”, expliquen des de l’Observatori contra l’Homofòbia. “És per això que són necessaris els esforços per a una visibilitat lèsbica més present i plural en l’espai públic, així com eines per donar resposta a la lesbofòbia”, afegeixen.

La visibilització de les lesbianes és necessària. Ho demostren les experiències que relata la Sarah. Té 19 anys, és de Bigues i Riells i és lesbiana. “Quan vaig sortir de l’armari va ser complicat perquè a la meva família li va costar d’acceptar”, diu. Tenia 13 anys i el fet detonant va ser enamorar-se d’una altra noia.

Reafirmar la seva orientació va ser dur. “Em pensava que s’acabaria el món, perquè durant tota la vida t’han ensenyat que el normal és que vagis amb homes”, critica. De forma recurrent les persones heterosexuals pensen que les lesbianes estan vivint una fase. “Em deien que estava confosa, que algun dia, quan passés aquesta fase, trobaria un home i m’hi casaria”, assenyala la Sarah. Així, tot i que en un inici els seus pares eren dels que pensaven que “els gais i les lesbianes bé, però fora de casa”, més endavant ho van acabar entenent. A més, explica que, en el seu cas, a l’escola la novetat va ser acceptada. “Hi ha centres en els quals et poden fer bullying quan surts de l’armari, però no va ser així amb mi”, recorda. Tampoc va suposar un problema per als seus avis: “Quan els hi vaig explicar em van dir que, òbviament, seguirien estimant-me”.

LESBIANES I SEXUALITZACIÓ
“La societat creu que les lesbianes estan més acceptades pel consum hetero de porno lèsbic”, diu la Noah. Ella, com la Sarah, és propera a l’Associació TLBG de Bigues i Riells i del Vallès Oriental (TLBG BiR-VO). “Les lesbianes estem molt sexualitzades”, afegeix. Certament, molts dels relats de dones lesbianes sobre agressions es refereixen a l’àmbit de l’assetjament sexual. “Una vegada, estava amb la meva parella a Granollers en un parc i vam veure com un vell es masturbava mentre ens mirava”, relata. Aquesta escena és la punta de l’iceberg de les agressions que viuen. El gel submergit són els comentaris. “Ens diuen: ets boiera? Vols fer un trio?”, denuncia la Sarah. “Si ets lesbiana és perquè no has provat una bona polla”, afegeix. I un últim comentari a la llista, en aquest cas d’altres dones: “No t’enamoris de mi, eh?”.

LESBOFÒBIA
Les agressions també poden tenir un altre caire: l’odi a qui és diferent. En Fènix, un jove no binari del TLBG BiR-VO, explica que fa dos estius, quan era lesbiana, passejava per Barcelona amb la seva parella d’aleshores i va ser perseguida per un grup de tres nois. “Anàvem de la mà i ells van estar fent-nos comentaris durant 10 minuts, a ple dia”, afirma.

Vist aquest testimoni, no sorprenen les xifres que dona l’Observatori contra l’Homofòbia en la seva memòria anual de 2020. Segons l’informe, les lesbianes pateixen el 16% de les agressions ateses per l’organització a tota Catalunya. Només les superen les que viuen els gais, el 62%.

MANCA DE REFERENTS
Per a la Noah, el fet de viure en un poble dificulta la possibilitat de trobar altres exemples de dones lesbianes que t’ajudin a refermar la teva orientació. És per aquest motiu que els mitjans de comunicació són tan importants. “A la televisió totes les lesbianes tenen els cabells llargs, són de classe alta i la majoria de parelles no normatives són gais”, diu en Fènix per afegir que està fart de veure “relacions hetero a la tele”. Davant d’això, internet s’ha convertit en un gran aliat. Moltes persones del col·lectiu LGBTI han trobat aquí els seus primers referents.

“Conec noies que pateixen molt… algunes s’han arribat a forçar a estar amb nois”, explica en Fènix. Per la seva banda, la Noah lamenta no haver trobat referents abans. “A la meva jo del passat li diria que no intentés encaixar”, explica. Sens dubte, els referents són necessaris per a elles però també per a la societat. Perquè com diu la Sarah, tothom entengui que “no som bichos raros”.

La importància de tenir una xarxa

A més d’associacions com TLBG BiR-VO, a la comarca hi ha altres entitats com Trenquem Armaris, de Granollers. També hi ha una important xarxa pública de Serveis d’Atenció Integral (SAI) LGBTI que s’encarrega de donar suport jurídic en casos de discriminació i d’oferir recursos i acompanyament a persones del col·lectiu LGBTI.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram