La baixada de l’atur i les perspectives de creixement del PIB feien creure en la recuperació econòmica. Foto: Loperena, M./ACN
De l’optimisme desmesurat a la cautela, en temps rècord. Aquesta ha estat l’evolució que han viscut els discursos sobre el futur de l’economia a Catalunya.
L’atur es recuperava a límits prepandèmia quan a finals de juny el nombre d’inscrits al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) a Catalunya se situava en 445.862 persones. Similar al mig milió que es registrava el 2019.
La Comissió Europea situava en el 6,2% el creixement del PIB a l’Estat espanyol per al 2021 i en el 6,2% per al 2022, les xifres més altes de tota la Unió. Lluny quedava el 2020, quan la mesura macroeconòmica va caure 10,8 punts.
Un darrer indicador: la contractació d’oficines, símbol de la feina presencial, creixia durant el primer semestre del 2021 un 51,6%.
El miracle de la vacunació, del qual molts mitjans de comunicació parlaven, i els anhelats fons europeus de recuperació feien que el futur es presentés llustrós setmanes abans de Sant Joan. Però ha arribat la nova variant del virus, que sumada a la relaxació de les mesures i a l’augment exponencial dels casos de contagis, ha apaivagat tots els cants de victòria.
Podem parlar de recuperació econòmica quan el futur és incert? “Els darrers indicadors, i sobretot la millora de l’atur, així ho assenyalen. De totes maneres, el repunt de la pandèmia ens fa ser cautelosos”, explica el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo. Així mateix, tot i que des del sector turístic s’apunta que el mes de juliol ja és un mes perdut, Guillermo afirma que “el passaport de vacunació és una eina molt potent que no podem desaprofitar, perquè som la segona potencia mundial en turisme”.
Aquest cert optimisme que es palpa en les paraules de Guillermo contrasta lleugerament amb les afirmacions d’Enric Vila, integrant del col·lectiu d’investigació econòmica Espai Zero Vuit. “En els fenòmens macroeconòmics cal que passi temps per tenir una visió de conjunt”, explica. Tanmateix, alerta que algunes mètriques, com la reducció de l’atur, poden no ser del tot representatives. “És un senyal positiu que, amb tot, pot amagar altres elements”, afirma. Es refereix a uns nivells salarials baixos, a l’escletxa de gènere en els sous o a unes jornades de treball elevades.
Pel que fa al PIB, Vila considera que la perspectiva de la Comissió Europea, tot i ser una bona notícia, es basa en una xifra “molt volàtil”. Certament, un nou confinament podria trastocar qualsevol mesura macroeconòmica en poques setmanes.
Tornem a la pregunta inicial, doncs. Podem parlar de recuperació? En general es tracta d’un terreny incert i, tal com afirmen des del col·lectiu d’economia Post-Crash de la UPF, tot i que el PIB o l’atur són elements importants, “falten moltes mètriques per poder analitzar si existeix una recuperació”.
EL CAMÍ A SEGUIR
Més enllà de si ens trobem davant la recuperació econòmica, hi ha un altre debat sobre la taula, potser més interessant: com hauria de ser aquesta recuperació?
“Amb aquesta crisi s’han vist canvis respecte de la del 2008”, assenyala Vila. En aquell moment de caiguda econòmica, els Estats europeus van prioritzar les retallades i la contenció del deute. Ara, però, el paper dels governs està canviant. “Els Estats estan prenent un rol més proactiu, sobretot perquè Biden, des dels Estats Units, està marcant una línia molt clara de despesa que Europa està seguint”, afirma. És en aquesta línia que s’emmarquen els fons europeus.
Cal preguntar-se, aleshores, com s’empraran aquests fons. “Ja fa temps que a Europa hi havia un procés de transformació digital i d’implantació de l’economia verda que la pandèmia ha accelerat”, considera Guillermo, de Foment. Si bé és cert que els fons hauran de destinar-se a aquests sectors, també ho és que la digitalització o l’economia verda no són garantia de millora i poden aprofundir en les problemàtiques específiques de Catalunya.
En aquest sentit, Vila assenyala que s’hauria d’acabar amb “l’excessiva especialització econòmica”. Alhora, el d’Espai Zero Vuit afirma que un dels altres problemes és la dependència econòmica de Catalunya respecte de Barcelona i la seva àrea metropolitana. “Caldria reforçar els centres universitaris del territori i millorar els transports públics”, conclou.
