La C-32 tallada a Viladecans pels forts aiguats del 4 de novembre. Foto: Àlex Recolons/ACN
Molts ciutadans estan descobrint, les últimes setmanes, que viuen en zones amb un alt risc d’inundació. Les imatges de la catàstrofe de València han colpit tot un país que, des d’aleshores, mira amb neguit el marge dels rius i rieres cada cop que plou més del compte. De fet, pocs dies després de la gota freda al País Valencià, el temporal va pujar cap a Catalunya i va descarregar de valent al Baix Llobregat, on es van inundar carrers, ponts i els camps de conreu del Parc Agrari, deixant milions de pèrdues en les collites.
La potència d’aquells aiguats no va ser tan gran com la dels de València, però els seus efectes van obrir l’interrogant de què passaria si un temporal com aquella DANA passés per sobre del delta del Llobregat. Com quedarien els edificis, els comerços, els polígons, les infraestructures o els equipaments construïts en zones amb alt risc d’inundació?
Segons el mapa de Protecció Civil de Catalunya, un visor cartogràfic que s’utilitza per delimitar les zones inundables del país, el delta del Llobregat és un dels llocs de la metròpoli que patiria més en cas d’un temporal gegantí com el que va tenir lloc a València. Es tracta d’una regió altament urbanitzada, on el riu Llobregat està encaixonat –cosa que, en el passat, provocava que les riuades baixessin amb molta més virulència– per l’autovia, les vies del tren, polígons industrials i un aeroport internacional.
Sense anar més lluny, el temporal del 4 de novembre a la comarca també va deixar imatges del vestíbul de l’aeròdrom inundat. Per tant, el desbordament del Llobregat podria afectar intensament les àrees urbanitzades de municipis com el Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Cornellà i l’Hospitalet, entre d’altres. Ciutats que, tal com corrobora Protecció Civil al seu mapa, tenen un risc “molt alt” de quedar afectades en cas de fortes riuades.
El cas extrem del Prat
Més en concret, gairebé el 80% dels 65.000 veïns del Prat es veurien potencialment afectats per una inundació de grans proporcions. La xifra d’afectació pratenca supera amb escreix la dels altres municipis del Delta, ja que la segona localitat més colpejada seria Viladecans, on un 16% dels seus veïns patirien les conseqüències d’una gegantina inundació.
Per la seva banda, a Gavà la xifra descendeix fins a un 9%, mentre que a Sant Boi és del 7%. Castelldefels, per acabar, seria el municipi on menys veïns es veurien perjudicats per les riuades, en concret un 2%. Sigui com sigui, tots els ajuntaments del Delta tenen un pla d’inundacions homologat per Protecció Civil, excepte Castelldefels, que el té pendent de revisió.
Una regió sensible
A grans trets, la zona sud del Baix Llobregat, de Molins de Rei cap avall, és la part de la metròpoli que aplega els percentatges més elevats d’afectació sobre les persones en cas d’inundacions. I és que l’ombra del riu Llobregat, que va ser desviat fa dues dècades per permetre l’ampliació del port i que ha protagonitzat episodis de violentes crescudes que han arrasat barris sencers en ciutats com Cornellà, es projecta sobre la comarca com un drac adormit que, en qualsevol moment, es pot despertar. Perquè l’aigua, tal com hem vist al País Valencià, sempre torna per allà on passava.
Tot plegat ha esperonat els ecologistes, que fa anys que denuncien el que consideren excessos urbanístics en un espai que congrega una zona agrícola de primer nivell, un gran aeroport amb aspiracions de créixer i alguna de les ciutats més poblades del país.
La tragèdia a València ha tornat a obrir aquest debat, i entitats com Ecologistes en Acció fa setmanes que reclamen aturar els projectes urbanístics en zones inundables. “Ni un pam més de ciment al Delta”, etziba Jaume Grau, biòleg i coordinador de les Agulles, el grup local vinculat a Ecologistes en Acció. En aquest sentit, i per evitar una degradació més gran d’aquest indret, proposen impulsar la creació del Parc Natural i Agrari al Delta i la vall baixa del Llobregat.
Ecologistes en Acció tirarà endavant aquesta proposta de la mà de SOS Baix Llobregat, i expliquen que aviat es crearà un grup de treball per, després, presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament a través de la recollida de signatures.
Els ecologistes argumenten que les polítiques urbanístiques –assenyalen el pla de Ponent, a Gavà, el Ribera-Salines, a Cornellà, i l’ampliació de l’aeroport, entre d’altres– no s’estan ajustant a la realitat del canvi climàtic i als seus efectes “catastròfics”. “Els fets de València obliguen a repensar els planejaments del territori i les activitats econòmiques”, defensen.
Amb tot, sembla que els més de 200 morts a València per les inundacions han retronat a les consciències de les administracions. En aquest sentit, un projecte de Mollet del Vallès que pretenia fer 2.000 pisos en una zona inundable ja s’ha frenat. I Cornellà, per la seva banda, s’obre ara a revisar el projecte del nou barri a Ribera-Salines, segons han confirmat fonts municipals al Línia.
Des del Govern descarten “desconstruir” a les zones amb alt risc, però parlen de traslladar activitats que es desenvolupen en zones inundables. I és que les orelles del llop són ben visibles després de la tragèdia valenciana.
