La masia de Can Freixes de Sant Just Desvern. Foto: Ajuntament de Sant Just Desvern
La masia de Can Freixes de Sant Just Desvern data del segle XVI i durant alguns anys va funcionar com a hospital o “casa de salut” per a religiosos. Ara està en desús, i l’Ajuntament d’aquest municipi té l’objectiu de rehabilitar-la i fer-hi algun equipament per a la ciutadania.
D’aquí que quan un grup de dones, sota la dinamització de la regidoria de Polítiques de Gènere i Igualtat, va començar a treballar per crear un espai feminista al municipi fa dos anys, es pensés en Can Freixes per acollir-lo. Fruit d’aquella feina va sorgir la idea de crear la Casa de la Dona i ubicar-la a la planta baixa de la masia. Sense anar més lluny, fonts municipals informen que precisament aquest mes d’abril s’aprovarà el projecte d’adequació de l’edifici –finançat íntegrament pel consistori– i que, en un any i mig, Can Freixes ja podria acollir la Casa de la Dona.
Ara bé, hi ha diversos col·lectius, entre ells el Casal Popular la Sala, que han mostrat el seu desacord amb el procés que s’ha seguit i reclamen una consulta oberta a tots els veïns per decidir els usos de la masia. En aquest sentit, el passat dia 26 van celebrar un acte davant de l’edifici per exigir que s’obri a més entitats del municipi. Sigui com sigui, aquesta no és una polèmica nova. I és que el debat sobre l’ús que han de tenir les antigues masies disseminades per l’àrea metropolitana –i en concret pel Baix Llobregat– fa dècades que és damunt la taula.
Un prec al Ple
Seguint amb el cas de Can Freixes, l’estira-i-arronsa entre l’Ajuntament de Sant Just Desvern i les entitats s’arrossega des de fa uns mesos. De fet, el mes de novembre la Sala va presentar un prec al Ple per demanar que es fes un procés participatiu per decidir els usos de Can Freixes.
L’alcalde, Joan Basagañas, va respondre aleshores que veia més adequat l’espai de la Vagoneta com a seu per a entitats, més que no pas Can Freixes, que té unes dimensions “més reduïdes”, va argumentar. A més, Basagañas va recordar que la instal·lació de la Casa de la Dona a la masia responia a un procés participatiu fet entre col·lectius femenins del municipi, cosa que va comportar les queixes d’alguns regidors, que al·legaven que no s’havia consultat tota la ciutadania.
Sessió de ioga per a dones organitzada davant de la masia de Can Freixes de Sant Just Desvern. Foto: Ajuntament de Sant Just Desvern
Des de la Sala lamenten que el consistori fa servir el feminisme “com a excusa” per decidir els usos de Can Freixes i que pren decisions sense comptar amb els veïns. Des del consistori, per la seva banda, defensen que la Casa de la Dona ha estat dissenyada amb l’ajuda de grups de treball de dones, que han definit els serveis i espais que podria necessitar aquest equipament.
Per altra banda, des del Centre d’Estudis Santjustencs, que va participar en l’acte del dia 26 de març impulsat per la Sala, assenyalen que estan a favor que es faci una consulta popular per escollir els usos de la part superior de l’edifici, però deixen clar que a la planta baixa ja hi ha decidit fer la Casa de la Dona.
El debat sobre l’ús
La polèmica per Can Freixes, com hem dit, no és pas nova. De fet, ha estat una constant en diversos municipis metropolitans amb masos abandonats. A la veïna Esplugues, sense anar més lluny, hi trobem el cas de Cal Suís. Aquesta masia del segle XVII va ser ocupada el 2003 per una vintena de veïns de Finestrelles que en reclamaven l’ús social. Des d’aleshores, aquest espai autogestionat organitza activitats per a la comunitat i, malgrat algun intent municipal per recuperar-lo a través dels tribunals, el temps ha normalitzat la situació i és el col·lectiu que ocupa la finca qui s’encarrega del seu manteniment.
Pancarta reivindicativa. Foto: Arran
Menys sort està tenint Can Cervera, una masia ubicada entre l’Hospitalet i Esplugues i afectada en el seu moment per un ARE (Àrea Residencial Estratègica) que se’n va anar en orris amb la crisi. Actualment, aquesta edificació del segle XVIII pateix un avançat estat de degradació i una situació urbanística complexa que dificulta intervenir-hi.
Si Can Cervera, igual que Can Cadena, també a Esplugues, són exemples de patrimoni que cau a trossos, per contra hi ha el cas de Villa Victoria, una casa de principis del segle XX que forma part de l’ARE Montesa i que acollirà un equipament infantil. De fet, l’Ajuntament d’Esplugues manté obert un procés participatiu per dissenyar l’espai.
La història d’una masia
La historiadora i arquitecta Olga Sbert, del Centre d’Estudis Santjustencs, explica que el primer nom de Can Freixes va ser Torra d’en Ricart. No va ser fins a finals del segle XVIII que va acabar rebent el nom actual, que feia referència al seu propietari, Gabriel Freixes, que la va remodelar.
