Classe de català

A l’àrea metropolitana, 1,43 milions de persones afirmen que volen aprendre o millorar el català. Foto: Blanca Blay/ACN

Amb les proves d’accés a la universitat, la batalla per l’idioma ha tornat a la primera plana mediàtica. El català i el castellà, altre cop, han estat armes llancívoles al servei dels interessos polítics.

Quan parlem de l’ús del català sorgeixen tota mena d’opinions. El català es parla molt, el català es parla poc, el català és la llengua imposada, el català està desapareixent, el català és una llengua minoritzada… Les opinions són interessants, però en realitat parteixen de l’experiència personal, i no hi ha res més personal que un idioma. Dit això, cal fer-se la pregunta més pertinent: què diuen les xifres i els experts sobre l’ús del català?

En primer lloc, que la utilització de la llengua varia molt en funció de la regió de Catalunya en la qual ens fixem. “Les diferències territorials són molt acusades”, expliquen els responsables de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població. “Segons l’última enquesta feta el 2018, als voltants de Barcelona el percentatge d’ús habitual del català és baix”, afegeixen. Certament, mentre que a les Terres de l’Ebre per a un 72,2% dels habitants el català és la llengua d’ús habitual, a la rodalia de la capital catalana hi ha indrets com l’Hospitalet (12%), el Baix Llobregat Sud (15%) o el Barcelonès Nord (15%) on el percentatge de parlants habituals és molt baix.

Sorprèn l’apunt relatiu a Barcelona, ja que a la capital catalana l’ús de la llengua se situa entorn del 29%. En altres indrets de la regió metropolitana, com el Maresme (44%) o el Vallès Oriental (37%), l’ús del català és similar al de territoris com el Camp de Tarragona.

Queda clar, doncs, que el castellà és la primera llengua en ús a l’àrea metropolitana, amb un 58% de parlants habituals. Un 7,6% utilitza ambdues llengües, mentre que el 6,5% restant empra altres idiomes i combinacions.

Segons dades de Plataforma per la Llengua, l’àrea metropolitana també presenta un menor coneixement de la llengua que la resta del país. Un 31% de la seva població té un coneixement alt del català, un 35% mitjà i un 34% baix.

Això, però, no vol dir que només 3 de cada 10 ciutadans facin servir el català. Segons indiquen des de l’enquesta, “al llarg d’un dia qualsevol, el 76,4% de la població de Catalunya major de 15 anys l’usa en algun grau”. A l’àmbit metropolità, aquest percentatge és del 72,6%. “A l’àrea metropolitana, un 94% de la població entén el català… No ens ha de fer por parlar-lo”, afirma Natàlia Tomàs, directora del Consorci de Normalització Lingüística al Barcelonès Nord.

CREIX O DECREIX?
Si aquesta és la foto fixa de la situació del català el 2018, val la pena mirar quina ha estat la seva evolució en els darrers anys per veure si la llengua està perdent o guanyant persones que l’enraonin.

“En realitat no podem dir que el català perdi parlants, sinó que els diferents processos migratoris que ha viscut Catalunya han fet que la xifra de catalanoparlants disminueixi en nombres relatius”, expliquen els responsables de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població.

Es refereixen als anys 60, amb les migracions de persones de la resta de la Península que tenien el castellà com a primera llengua, i a les migracions del canvi de segle, amb persones nouvingudes de tot el món que no parlaven català.

En el cas de l’àrea metropolitana, aquests dos processos han estat intensos i el percentatge de persones que fan servir el català de forma habitual baixa des del 2003, any de la primera enquesta. En canvi, a la resta del país, la primera onada migratòria no va tenir tant pes i, per tant, la baixada relativa de persones que fan servir el català com a primera llengua és menys acusada avui dia.

L’ús del català està determinat pels processos migratoris, per l’ascensor social, per la manca de prestigi de la llengua i per la falta de recursos

Però no només ens hem de fixar en aquest aspecte. “Cal prestigiar la llengua i fer que sigui necessària”, assenyala Tomàs. En molts barris no es parla català i no hi ha necessitat de fer-ho. En gran part, un dels motius per parlar-lo era l’ascensor social: saber que parlant català podries tenir una feina millor. L’ús de la llengua, per tant, també es pot relacionar amb la crisi econòmica.

Així mateix, segons indica Tomàs, “1,43 milions de persones de tota l’àrea metropolitana declaren que volen aprendre català o millorar-lo, i al Barcelonès Nord tenim 99.000 persones que volen fer cursos”. Aleshores, tot i que hi ha recursos per aprendre el català, potser no són suficients.

Dit tot això, la pregunta segueix planant: el català ha perdut parlants en les darreres dècades? La resposta no és senzilla. “Ara la població fa uns usos més híbrids, més bilingües”, expliquen des de l’enquesta.

Sigui com sigui, l’ús del català està determinat pels processos migratoris, per l’ascensor social, per la manca de prestigi de la llengua i per la falta de recursos. Amb tot, hi ha una dada que ens pot donar una pista del que ens espera en el futur: la transmissió lingüística intergeneracional del català de pares a fills. “La diferència entre el percentatge de població que parla català amb els pares i el que l’usa amb els fills és favorable al català en 7,1 punts”, detallen. “I en la franja de població d’entre 30 i 44 anys d’edat arriba a 8,9 punts”, afegeixen.

I A LES ESCOLES?
El 2019 Plataforma per la Llengua duia a terme un estudi per comprovar si era cert que el català estava perdent presència entre infants i joves.

La recerca denotava dades preocupants, sobretot a les àrees urbanes del país. Només un 35% dels alumnes feia servir el català com a llengua d’intercanvi al pati de l’escola. La xifra a la secundària era encara més contundent: només el 14% de l’alumnat parlava en català a les hores lliures. “En el pas d’una etapa a l’altra és quan més davallada hi ha per molts elements, com el contacte amb persones amb altres idiomes o la utilització del mòbil”, expliquen des de l’entitat.

Pati d'escola

En el pas de la primària a la secundària el castellà guanya terreny al català. Foto: Norma Vidal/ACN

Aquesta dada contrasta amb la llengua que utilitzen els docents per relacionar-se amb l’alumnat. En general, tant a primària com a secundària el 80% dels mestres parla en català al pati amb els alumnes.

Davant d’aquesta situació, des de l’entitat es considera que, tot i que els centres educatius només són, en una petita part, responsables de la pèrdua del català com a llengua d’intercanvi entre iguals, caldria que “a les escoles s’aconseguís crear aquest vincle entre l’aula i el món real per mitjà d’una oferta cultural en català, perquè els alumnes deixin de tenir aquesta visió de la llengua tan acadèmica i tan allunyada de la seva realitat”.

I A LES UNIVERSITATS?
“En el salt cap a l’educació universitària el català experimenta un repunt significatiu”, assenyalen des de Plataforma per la Llengua. “L’oferta de docència en català a les universitats segueix sent majoritària”, afirmen des de l’enquesta.

No succeeix el mateix en els cicles formatius o en els màsters, on torna a baixar. “La proporció varia segons si parlem de graus, on el català representa el 60% de l’oferta, o de màsters, en què hi ha una distribució més igualitària de les tres llengües: català (38%), castellà (31%) i anglès (31%)”, diuen els responsables de l’enquesta.

QUÈ PASSA A LA RODALIA?
En resum, els indrets de Catalunya on menys es parla català es concentren als voltants de Barcelona. Segons dades de la plataforma, a Santa Coloma de Gramenet, per exemple, dels 17 barris que hi ha, en 15 el coneixement del català és baix, i només en dos és mitjà. A l’Hospitalet, dels 12 barris, només al centre el coneixement és mitjà. A Sant Adrià, de 6 barris, la meitat tenen un coneixement mitjà i l’altra meitat baix.

Què hi passa? A totes les explicacions que abans s’han esmentat cal afegir-ne una altra. “A l’àrea metropolitana hi observem que a menys renda, menys ús del català”, afirmen des de Plataforma per la Llengua. No hauria de sorprendre’ns, doncs, que les zones que menys utilitzen el català siguin les més pobres de Catalunya.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram