Quan no se sap ni llegir ni escriure: l’analfabetisme que no desapareix

L’analfabetisme ja no està de moda. Si fa 100 anys, a principis del segle XX, era un tema prioritari a la nostra societat, actualment ha deixat d’estar a l’agenda. El motiu és clar. L’any 1900, a Barcelona el 55% de la població era analfabeta o bé no tenia cap mena d’estudis. La xifra de la capital catalana era lleugerament inferior a la que es registrava tant a Catalunya com a Espanya: el 60%.

Tot i que a casa nostra és un tema del qual ja no es parla, aquest dimecres se celebra el Dia Internacional de l’Alfabetització. Així mateix, no es pot dir que l’analfabetisme sigui un tema que la societat catalana hagi superat del tot. Com indiquen les xifres de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), les persones que, en paraules del diccionari, tenen “incapacitat per a utilitzar la lectura i l’escriptura a un nivell bàsic que permeti el desenvolupament normal dins la societat” es compten per milers.

Les xifres

Catalunya, com la resta dels autoanomenats països desenvolupats, presenta nivells d’analfabetisme molt baixos. Al territori, segons xifres del segon trimestre del 2021 de l’Idescat, l’1,5% de la població més gran de 16 anys no sap llegir ni escriure. En xifres absolutes, això vol dir que, dels més de cinc milions de ciutadans, 77.800 són analfabets. Per altra banda, el nombre de persones que tenen els estudis primaris incomplets és de 265.800 (el 5,1%).

Aquests números són força diferents dels que trobem en altres moments recents de la història del país. El primer trimestre del 2014, per exemple, les persones analfabetes eren 77.400 i les persones sense estudis primaris 385.100. En canvi, el tercer trimestre del 2016 el nombre d’analfabets es va disparar fins a les 91.000 persones, mentre que el de persones sense estudis es va situar en les 333.200.

Tot i aquestes oscil·lacions, el cert és que en els darrers 10 anys la xifra ha tingut una evolució positiva. El 2011 es comptabilitzava que Catalunya tenia 106.217 persones analfabetes. Segons explicava l’Idescat en aquell recompte, aquesta xifra minva alhora que molta població envellida i que en la seva època no va tenir accés a l’educació mor.

Al món

La situació a Catalunya és molt diferent de la resta del món? Tot depèn dels països amb els quals es compari el territori. Segons xifres del Banc Mundial, el 2019 el 83% de la població sabia llegir i escriure. El percentatge queda lluny del registrat l’any 1976, quan només el 58% tenia aquests coneixements.

Malauradament, com en tants altres aspectes, en aquest punt també existeixen grans diferències entre regions. Així, en països com el Txad només el 14% de la població està alfabetitzada. En aquesta llista el segueixen indrets com Guinea (22%), Mali (26%), la República Centreafricana (26%), Níger (27%) o Sudan del Sud (29%).

El nou analfabetisme

Si bé és cert que l’analfabetisme no està erradicat a tot el món, també ho és que a casa nostra no preocupa. En canvi, actualment es parla molt d’analfabetisme digital. Tornem a les definicions de diccionari: “Escassa habilitat i manca de competència digital demostrada per certs individus en l’ús i l’apropiació de les eines tecnològiques de computació i els serveis d’internet”.

En quin punt podem parlar d’analfabetisme digital a Catalunya? Estem davant d’un concepte ambigu. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 15% de la població catalana no utilitza internet de forma diària i el 10% hi accedeix únicament a través del mòbil. És a dir, no tothom té un accés a internet fàcil. A més d’això, el coneixement d’elements clau com les cookies no és generalitzat a la nostra societat. Una de cada quatre persones no saben què són. De fet, hi ha una dada encara més concloent: el 29% de la població catalana té habilitats digitals baixes i el 27% té nul·les habilitats informàtiques.