Cua de persones per rebre aliments

El Menjador Solidari Gregal és un dels espais que forma part del ‘Projecte Alimenta’ de l’Ajuntament de Barcelona. Foto: Menjador Gregal

El poder adquisitiu d’una persona té massa repercussió en la qualitat alimentària que tindrà al llarg de la seva vida. És per aquesta raó que l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el ‘Projecte Alimenta’, que persegueix l’objectiu d’assegurar una alimentació saludable a veïns amb pocs recursos de diferents barris de la ciutat.

L’Espai Alimenta Gregal, gestionat pel Menjador Solidari Gregal i situat al barri del Besòs i el Maresme, serà un dels quatre punts de la ciutat on es durà a terme el projecte. Una de les seves fundadores, Merche Rodríguez, explica que des de l’esclat de la pandèmia va notar un augment de persones que necessitaven el seu servei, que es va impulsar ja fa deu anys. “Vam començar oferint 50 menús diaris i ara n’estem servint uns 300. Intentem que hi hagi verdura cada dia perquè és el que més ens arriba de donacions i és el més saludable”, detalla Rodríguez, que alhora indica que la majoria dels usuaris són veïns del barri o sense sostre d’arreu de la ciutat. Tot i que es mostra satisfeta amb la feina que fa des del menjador, lamenta que, amb l’increment d’usuaris que va comportar l’inici de la crisi, Gregal va haver de deixar de banda un servei paral·lel al menjador social que consistia a distribuir menjar a famílies del barri.

“Serveis Socials ens diu que les famílies estan cobertes, però moltes venen a demanar menjar”, assegura Rodríguez fent referència a una realitat que, afortunadament, creu que farà un gir de 180 graus gràcies al ‘Projecte Alimenta’. “La quantitat més gran d’aliments que rebrem a partir del programa ens permetrà seguir amb el menjador i arribar a les famílies, com fèiem abans”, subratlla. Per a ella, la importància de la solidaritat recau en el fet que és el pilar principal perquè una societat sigui igualitària. “No m’agrada que hi hagi gent passant-ho malament. Si tothom reparteix una mica, coses com aquestes no passaran”, sentencia.

El poder dels diners

Per entendre millor aquesta realitat, la tècnica de sobirania alimentària de l’Observatori de Drets Humans DESC, Clàudia Custodio, recorda que com més limitats són els ingressos, més possibilitats hi ha que es triïn opcions alimentàries més econòmiques i, per tant, menys saludables. Paral·lelament, apunta que aquest problema és més complex del que sembla a simple vista. “No tenir el dret a l’alimentació pot estar lligat a mancances d’habitatge o a pobresa energètica i, a més, quan falten ingressos s’ha de triar si, per exemple, es prioritza l’habitatge o l’alimentació. Llavors és quan el problema es retroalimenta”, diu.

Per altra banda, Custodio assenyala que, mentre el món globalitzat premia la producció a gran escala perquè aquesta és més econòmica, el producte que arriba als punts de venda no és tan assequible. “El preu final és força elevat perquè aquest s’ha anat multiplicant entre els diferents intermediaris, i això no s’ho poden permetre alguns consumidors de Barcelona”, afirma. “El sistema perpetua la desigualtat”, afegeix.

Efectes en la salut

Una alimentació no saludable pot convertir qualsevol vida en una pujada plena de pedregars i, a llarg termini, generar efectes adversos en la salut. La nutricionista del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Blanca Raidó, explica que alguns d’aquests són l’osteoporosi, tenir més possibilitats de patir càncer de còlon o acabar amb colesterol elevat, diabetis, obesitat o hipertensió. “Una mala alimentació no només disminueix la qualitat de vida, també provoca morts prematures”, recorda.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram