Quan el cotxe que tens defineix el barri on vius

Sense vehicles no podríem marxar de vacances, no arribarien aliments a les ciutats, molta gent no podria anar a la feina… Malgrat això, la crisi climàtica que estem vivint ens demana renunciar al cotxe o a la moto en detriment d’altres transports més sostenibles. És per aquest motiu que en ciutats com Barcelona s’estan impulsant mesures per desincentivar l’ús del vehicle privat, com la Zona de Baixes Emissions. Aquesta iniciativa etiqueta els cotxes i en permet o no la seva circulació, segons siguin elèctrics, híbrids o de gasoil i dièsel.

D’ençà que es va plantejar, la mesura ha generat suspicàcies entre la població. A qui afecta? És efectiva? És una mesura que penalitza les classes populars, que en pocs anys no podran canviar el seu vehicle per un d’elèctric?

Una qüestió d’etiqueta

Les dades que l’Ajuntament ha publicat enguany referides al 2021 ens mostren que, als barris de la ciutat amb menys renda, el nombre de vehicles amb etiqueta groga, és a dir, la que determina els cotxes o motos més contaminants, és més gran.

Si ens fixem únicament en els turismes, veiem que a Baró de Viver és on més proporció de cotxes amb aquest distintiu ambiental hi ha. Aquí, el 41% dels automòbils són d’aquest tipus. Passa el mateix en barris com la Trinitat Nova (37%), Torre Baró (37%), Ciutat Meridiana (39%), Vallbona (38%), la Trinitat Vella (38%), les Roquetes (37%) o Can Peguera (37%). En aquests barris, la renda disponible de les llars per persona se situa al voltant dels 11.000 euros, una de les xifres més baixes a tota la capital catalana.

En canvi, si ens situem a l’extrem contrari pel que fa a la renda, allà on se situa al voltant dels 40.000 euros, la presència de cotxes amb l’etiqueta groga és molt menor. Alhora, són els barris en els quals hi ha més vehicles censats amb etiqueta blava, és a dir, aquella que defineix un cotxe que no emet cap mena de gas contaminant.

El barri en què més cotxes elèctrics hi ha és Pedralbes, on de cada 1.000 turismes, 28 ho són. La presència d’aquests automòbils també és important a Vallvidrera (18), el Tibidabo i les Planes (18), Sarrià (18), les Tres Torres (20), Sant Gervasi – la Bonanova (19) i Sant Gervasi – Galvany (18). Les xifres contrasten amb els casos de Baró de Viver i Trinitat Nova, dos barris on, segons l’Ajuntament, només hi ha un sol cotxe amb l’etiqueta blava en cada cas.

Per a Jordi Estivill, politòleg i número 2 de la candidatura de la CUP a Barcelona de cara a les eleccions municipals del maig vinent, la mesura de la Zona de Baixes Emissions “no es va pensar des d’una perspectiva de classe”. “Convida la gent a renovar el vehicle, però només les classes altes poden fer-ho”, afegeix. Així ho explicava en un tuit el passat 21 de novembre:

Des de l’Ajuntament recorden que les etiquetes no són “una competència municipal”, ja que és la DGT qui les atorga.

Sí que és responsabilitat municipal la manera com s’aplica la Zona de Baixes Emissions i, en aquest sentit, el consistori afirma que la normativa, en el seu desplegament, “sempre ha apostat per acompanyar la ciutadania”. “En l’última modificació de l’ordenança s’han ampliat els supòsits socials precisament per protegir les rendes més vulnerables”, diuen. Finalment, asseguren que la mesura ha servit per “reduir 609.000 desplaçaments en vehicles més contaminants”.

Quantitat i antiguitat

Hi ha altres elements que relacionen els automòbils amb la classe social, com per exemple el nombre de cotxes per habitants a cada barri. Aquí, les diferències tornen a ser força rellevants. A Pedralbes o a les Tres Torres, pràcticament hi ha un cotxe per cada dos habitants, mentre que a Trinitat Nova o Baró de Viver n’hi ha un per cada quatre habitants.

Passa el mateix amb les motos, ja que als barris rics hi ha una moto per cada tres habitants i als menys benestants hi ha menys d’una moto per cada 10 habitants.

Així mateix, la mitjana de Barcelona s’assimila més a la dels barris populars que a la dels indrets rics. A la capital catalana hi ha 283 cotxes i 132 motos per cada 1.000 habitants. Segons Estivill, això no és estrany, ja que les persones de classes treballadores acostumen a desplaçar-se a peu o en transport públic.

Per altra banda, canviar de cotxe és car. Si l’automòbil és elèctric, encara ho és més, ja que, de mitjana, aquesta mena de vehicles valen 20.000 euros. En aquest sentit, els habitants dels barris més benestants tenen més capacitat de renovar el cotxe i això es nota en l’edat mitjana dels vehicles. En els barris populars dels quals hem parlat, l’antiguitat dels automòbils gira entorn dels 13 anys, mentre que en els barris rics aquesta xifra se situa en els 11 anys.

Una excepció en tota regla

Un barri amb dos cotxes per habitant, un de cada deu cotxes amb etiqueta blava i on els turismes no tenen més de 7 anys de mitjana. Per què la Marina del Port Vermell és tan diferent d’altres barris? A Barcelona, un de cada vuit cotxes està censat a nom d’una empresa o de l’administració. En canvi, a la Marina del Port Vermell, dels 10.000 automòbils que hi ha, 9.000 són del que en termes tècnics s’anomenen persones jurídiques.

Es tracta d’un barri a la Zona Franca, eminentment industrial. Aquí, a més, hi ha les cotxeres de TMB i altres naus municipals. Aquest és el motiu que explicaria per què en aquest punt totes les dades divergeixen de la dinàmica de la ciutat.