La prohibició dels patinets al transport públic és una mesura classista?

D’aquelles explosions, aquesta prohibició. El 17 de novembre passat, un patinet elèctric s’incendiava en un tren de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sant Boi de Llobregat. El 12 de gener, un patinet era, presumptament, responsable del foc que acabava calcinant un pis a l’Hospitalet de Llobregat. Ambdós successos han posat en el punt de mira aquest vehicle i han reforçat la idea que cal prohibir-los als transports públics, una prohibició que s’aplicarà a partir de l’1 de febrer, després que l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) ho demanés als principals operadors de mobilitat pública del país.

Segons el professor de la UPC Lluc Canals, entrevistat per TV3, el motiu d’aquests incendis es troba en la mateixa construcció dels patinets. Aquests duen la bateria de liti a la part inferior, la més propera a terra, per millorar l’estabilitat i el pes. Aquest fet fa que la bateria estigui més exposada als cops i acabi deteriorant-se, fent que augmenti el risc d’explosió.

Sigui com sigui, el cert és que no tothom ha vist la mesura de prohibir l’accés als patinets al transport públic com una solució al risc que aquests vehicles comporten per a la seguretat, sobretot si es té en compte que la mesura pot resultar classista. Tal com va indicar l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) fa uns mesos, el patinet és un vehicle que utilitzen majoritàriament persones amb rendes baixes.

Les seves dades apunten que, tot i que encara és un mitjà de transport residual, s’ha convertit en un vehicle que utilitzen força les persones migrades, ja que representen el 40% dels usuaris que empren aquest vehicle. Alhora, el patinet s’ha vinculat –a diferència dels seus inicis– amb la població femenina i amb menys renda.

És per aquest motiu que cal preguntar-se si la mesura no acabarà repercutint en les classes més desafavorides, que fan servir l’anomenada mobilitat intermodal, és a dir, combinen diferents tipus de transport.

A favor de la prohibició

Des de les autoritats del transport valoren positivament la prohibició dels patinets a trens i autobusos. Són aquestes mateixes les que ara tenen sis mesos per elaborar una proposta de regulació sobre l’accés i seguretat dels patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal als transports.

En declaracions al diari Línia, des de l’ATM asseguren que es tracta d’una mesura preventiva per “garantir la màxima seguretat del conjunt dels usuaris”. “Entre els motius de la restricció, a més del risc d’inflamabilitat, sigui causat per sobrecàrregues, per la qualitat de les bateries o bé per la seva alta exposició a patir cops i la facilitat de manipulació i alteració del producte original, hi ha la ràpida propagació de les flames i la dificultat d’apagar aquests tipus de focs –i més en un vehicle en marxa–, així com l’alta toxicitat d’aquests fums”, exposa l’autoritat del transport. En la mateixa línia s’expressen els cossos de bombers, que han aplaudit la mesura de restringir l’accés dels patinets.

Així mateix, malgrat que l’ATM reconeix que la probabilitat d’incendi és baixa, considera que les conseqüències d’un incident dins d’un espai tancat i “sovint amb alta densitat de persones poden ser elevades”. És per això que l’organització ha optat per la mesura preventiva mentre busca “opcions que minimitzin el risc de trobar-se en aquesta situació”.

Alhora, des de l’autoritat assenyalen que “la restricció afecta només patinets i monocicles i, conseqüentment, l’accés de la resta de vehicles de mobilitat personal, com ara les bicicletes, no estarà prohibit”.

En resum, des de l’ATM consideren que les coses bones que aporta la mesura superen amb escreix les implicacions sobre les persones amb rendes baixes que aquesta pugui tenir.

Crítiques a la prohibició

En una posició diferent se situa la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Per a aquesta entitat, la mesura no ha pensat en la ciutadania amb menys recursos. “Gran part de la mobilitat generada per aquesta intermodalitat és ocupacional o per estudis, com a alternativa a l’oferta insuficient de transport públic en algunes zones o bé com a alternativa al vehicle privat, el qual té un cost molt més elevat que no pot ser assumit per persones amb rendes baixes”, afirma la PTP.

L’organització, a més, considera que aquesta decisió suposa un cop al canvi de model de mobilitat, massa ancorat en el vehicle privat. “Tornarem a enviar usuaris al vehicle privat, ja que no disposaran d’alternatives”, diuen.

A aquestes crítiques, la PTP hi afegeix la sospita que la mesura pugui acabar afectant “les bicicletes elèctriques”, i denuncia que d’ençà que es va anunciar que es prohibirien els patinets, ara fa dos mesos, no hi ha hagut “informació de quins estudis i anàlisis d’alternatives s’han fet”.

Mobilitat residual

Malgrat tot això, cal recordar que aquesta mena de transport, com ja apuntava l’IERMB en el seu estudi, l’utilitza molt poca població. Durant el 2021, el nombre de desplaçaments diaris en patinet va ser de 81.184. Això suposa un 0,8% de tots els viatges que es fan a la metròpoli.