Les vendes a les botigues de roba de segona mà d’Humana han crescut un 20% en cinc anys. Foto: Fundació Humana
Al desert xilè d’Atacama, a més de les muntanyes de dunes i roca hi ha una altra mena de cims. Es tracta de les enormes piles de roba que s’acumula. Al país llatinoamericà arriben cada any 59.000 tones de roba de segona mà fabricada a la Xina o a Bangladesh. És roba barata que es produeix a l’Àsia, vestim a Occident i després llencem a l’altra banda de l’Atlàntic. D’aquesta quantitat ingent de roba que Xile revèn a tota l’Amèrica Llatina, 39.000 tones no tenen comprador i acaben al desert d’Atacama, sota el sol, contaminant la zona.
“La indústria de la roba és, per darrere de la indústria de la producció energètica, la que més contaminació genera al món”, explica la presidenta de la cooperativa Roba Amiga, Isabel Gimeno. “Si la producció de roba parés, ens podríem seguir vestint durant més de 10 anys”, afegeix.
Dit tot això, no sembla gens estrany que, en un moment com l’actual de crisi climàtica, la ciutadania estigui cada cop més sensibilitzada amb les alternatives de consum pel que fa a la moda.
La segona mà, en auge
Les vendes de roba de segona mà no han fet més que créixer en els darrers anys. Així ho expliquen des de la Fundació Humana, que quantifica en un 20% l’augment de vendes a les seves botigues de segona mà en els últims cinc anys. A més, també indica que el nombre de clients als seus comerços s’ha incrementat un 10%.
Entre altres elements, el fenomen té a veure amb el fet que cada cop es fan més donacions de roba. Tot i que durant els moments de confinament de la pandèmia les donacions van baixar significativament, i de les 12 tones que Roba Amiga va recollir el 2019 es va passar a les 11 el 2021, s’espera que la tendència a l’alça es recuperi.
Des d’Humana parlen d’un creixement sense competidor. “L’any 2015, Humana va superar per primer cop el llindar del milió de peces venudes a les 13 botigues que tenia a Barcelona; el 2019, el nombre d’articles adquirits pels clients va pujar fins als 1,9 milions en 20 establiments”, afirmen. “Si es mantenen els nivells de consum fins a final d’any, el 2021 es preveu superar la xifra dels dos milions”, afegeixen.
En part, l’augment de la segona mà que estem vivint s’explica pel confinament. “Moltes persones van passar temps a casa i van aprofitar per reorganitzar els seus armaris”, explica Gimeno. A més, com assenyala Rafael Mas, director de Projectes i Relacions Externes d’Humana, “cada cop hi ha més visibilitat per a la roba de segona mà”. “En general hi ha més botigues i no només físiques: els canals en línia de venda d’aquest tipus de roba no paren d’augmentar”, considera.
Qui compra de segona mà?
Fins fa poc, les botigues de roba reutilitzada s’associaven als preus assequibles. Avui dia molts clients segueixen comprant-hi per trobar peces de marca a bons preus i, de fet, la crisi econòmica pot estar al darrere d’una part del creixement d’aquest negoci. Les famílies amb menys ingressos augmenten i han de buscar solucions per seguir tenint roba.
Malgrat això, s’han produït canvis en la clientela tipus i, segons Humana, hi ha “un número creixent de joves que cerquen articles especials, així com d’amants de la moda i el vintage”. Per a Gimeno, són persones cada cop més sensibilitzades amb la crisi climàtica. També hi ha dissenyadors que busquen peces de roba úniques per fer-ne creacions noves. La roba de segona mà, per tant, uneix persones humils amb joves moderns i conscienciats.
