Joves al carrer que celebren el final del toc de queda. Foto: Sílvia Jardí/ACN
Primer acte de Pere Aragonès com a president de la Generalitat: visita al Servei de Salut Mental de l’Hospital del Parc Taulí de Sabadell. L’objectiu d’aquesta visita celebrada aquest dimarts 25 de maig era anunciar un pla d’inversió en salut mental i emocional a Catalunya que tindria una especial menció per al jovent del país, un dels col·lectius més devastats psicològicament per la pandèmia. “És imprescindible començar a actuar amb més força que mai en l’àmbit de la salut mental”, explicava el flamant president.
Les xifres parlen per si soles: el 2020 es va registrar un increment del 127% dels trastorns d’ansietat en infants i adolescents. A més, els casos de depressió i altres trastorns van augmentar un 33% i els relacionats amb les conductes alimentàries ho van fer un 21% al Parc Taulí. Tot això per no parlar dels casos de suïcidi, que van créixer entre el jovent un 27% a tota Catalunya [telèfon d’atenció i prevenció del suïcidi: 900 92 55 55].
Amb tot, el president no ha estat l’únic que en les darreres setmanes ha esmentat el fràgil moment que viu el jovent català. Indicadors de diferents institucions demostren que la situació dels joves catalans és més crítica que mai.
A principis de maig era el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya qui tornava a fer saltar les alarmes. Segons el seu informe trimestral sobre la situació laboral de la població d’entre 16 i 29 anys, la taxa d’emancipació dels joves és la més baixa de tota la història del segle XXI. “La possibilitat dels joves catalans de marxar de casa s’ha reduït gairebé a la meitat respecte a la taxa del 2007, quan arribava al 33,1%”, deia l’organisme, que també es lamentava de les xifres d’atur i de l’alta temporalitat laboral dels joves.
LA MANCA D’ESPAIS PÚBLICS
Per altra banda, des de la Diputació de Barcelona, en una jornada titulada Llibertat i convivència a l’espai públic, s’assenyalava que el jovent “ha estat injustament criminalitzat”. L’objectiu de la trobada celebrada el 21 de maig era reflexionar sobre l’ús que fan els joves de l’espai públic, sobretot en context de pandèmia.
“La interrelació amb els iguals forma part del procés de cerca de la identitat i de transició a l’edat adulta dels joves”, explicava Alfredo Vega, diputat d’Educació a l’ens territorial. “El confinament i l’abandonament de l’espai públic ha fet molt visible la presència d’una part molt reduïda de joves, que ha comportat la injusta estigmatització d’aquest col·lectiu”, afegia.
Des de la mateixa Diputació consideraven que la pandèmia “ha trencat amb aquests espais de trobada i ha impossibilitat a una generació de joves experimentar aquest espai de llibertat i convivència amb els iguals”.
Per tot això, l’organisme territorial demanava que en el procés de desescalada es miri amb especial atenció la recuperació d’espais públics, com ara places, parcs o jardins.
JOVES DE PRIMERA O DE SEGONA
Però si parlem de joves, també hi ha classes. Segons denunciava el Síndic de Catalunya el 21 de maig, la reducció de la presencialitat al batxillerat s’ha aplicat de forma dispar en centres públics i concertats.
D’aquesta manera, mentre els instituts públics oferien menys del 50% de les classes de forma virtual, els centres privats i concertats superaven aquesta xifra recurrentment. En un moment de la vida en què sortir, conèixer o compartir amb altres joves és tan important, veure’s obligat a estudiar des de casa és clarament un càstig.
