Preocupació per les famílies que no poden pagar la llum a les portes de l’hivern

L’hivern està venint i, com sempre, les organitzacions socials encenen les alarmes. Les baixes temperatures evidencien les desigualtats existents a la metròpoli i posen en risc milers de famílies en situació de vulnerabilitat. Malalties per la impossibilitat d’esclafar la llar, risc d’incendi o endeutaments per evitar el fred són algunes de les conseqüències de l’anomenada pobresa energètica que es repeteixen any rere any.

Malgrat això, segons alerten entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, aquest hivern pot ser especialment dur. Així ho explicaven divendres passat en una roda de premsa les dues organitzacions. “Estem enmig d’una crisi social molt greu que encara podria ser pitjor pel fantasma d’una possible recessió”, va avisar la presidenta de la Taula, Francina Alsina.

El mes de març passat, els preus de l’energia van arribar al seu màxim històric a conseqüència de la guerra a Ucraïna i de la crisi de subministraments heretada dels moments àlgids de la pandèmia. Tot i les regulacions impulsades pel govern espanyol i Brussel·les, els preus actuals encara superen per molt els de fa dos anys. És per aquest motiu que les entitats socials veuen amb preocupació el futur a les portes de la tardor i de l’hivern.

Encara més quan les xifres de la darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’IDESCAT apunten que el nombre de famílies que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada ha crescut notablement en els darrers temps. Si el 2020 eren el 9,4%, l’any passat van ser el 15,9%.

Si ens centrem en els barris més pauperitzats de la metròpoli, aquestes xifres són molt superiors. Segons afirmen des del Casal dels Infants, al barri del Raval de Barcelona, un 30% de les famílies que atenen no poden escalfar casa seva de manera adequada. I encara més: l’organització assegura que el 90% de les famílies que acompanya “tenen problemes amb l’habitatge, incloent-hi problemes per pagar el lloguer i les despeses de subministraments”.

Alhora, l’APE denuncia que el deute que les famílies catalanes tenen amb les companyies elèctriques podria créixer per damunt dels 12 milions d’euros que es van registrar el 2020.

Ultimàtum

El març del 2021, les entitats socials van arribar a un acord amb el Govern de la Generalitat que havia de servir per condonar el deute que 35.000 famílies tenen amb Endesa.

Un any i mig després, durant la roda de premsa de divendres passat, les organitzacions socials van anunciar que no participaran més en les reunions del grup de treball si el Govern segueix “incomplint” els compromisos. Segons l’acord, el mes de juny passat havia d’haver-se sufragat el deute perquè les famílies en situació de risc no arribessin a l’hivern sense calefacció, però això no ha estat així.

“Tenim seriosos dubtes que arribi abans que acabi l’hivern”, afirmava Maria Campuzano, de l’APE, referint-se a la condonació del deute. “En la darrera reunió ja vam traslladar la nostra disconformitat en com s’estan portant les coses. És un espai necessari, però necessitem que serveixi per plantejar fets. Ja ens hem cansat de les paraules”, va afegir.

Els més perjudicats

Tractar la pobresa energètica en abstracte pot fer que no acabem d’entendre el veritable drama que s’amaga darrere d’aquesta forma de desigualtat. En aquest sentit, si ens fixem en les persones que més la pateixen, cal referir-nos als infants i als joves.

Des del Casal dels Infants i Enginyeria Sense Fronteres afirmen que “la pobresa energètica pot provocar als nens i als adolescents problemes de salut física, com ara bronquitis crònica o asma, i de salut mental, com ara ansietat, depressió i estrès”. “Els nens i les nenes que es troben en situació de precarietat energètica tenen el doble de probabilitats de patir problemes de desnutrició associats a haver de decidir pagar les factures o menjar”, afegeixen.

Les dues organitzacions assenyalen que els infants pateixen quan veuen els pares preocupats per arribar a finals de mes. Això pot generar situacions d’assetjament escolar, perquè, per exemple, els nens i les nenes no volen convidar els seus amics a casa. També impacta en el rendiment escolar per les dificultats de no poder estudiar a causa del fred.