Polèmica per la ubicació de la futura deixalleria de Sant Just

Fa alguns dies ens estremíem amb les esfereïdores imatges de les inundacions d’Alcanar. I és que la preocupació per l’estat de les conques dels rius i el risc de negaments per les cada cop més freqüents pluges torrencials creix dia a dia, i és en aquest context que s’emmarca la polèmica de la futura deixalleria de Sant Just Desvern.

L’actual està obsoleta i allunyada del nucli de població, segons remarquen des de l’Associació de Veïns de Sant Just, i és per aquesta raó que el consistori treballa en una nova deixalleria que té previst que s’instal·li davant de la ITV, al carrer Ponce de León. I a tocar de la riera.

I és precisament la ubicació de la nova planta la que ha encès les alarmes en alguns sectors polítics i científics, ja que es tracta d’una zona molt propera a la riera i, per tant, potencialment inundable. Així ho denuncia el grup municipal de la CUP. El seu portaveu al Ple, Jordi Oliveres, explica a Línia Tres que en aquell terreny hi ha d’haver una bassa de laminació, és a dir, una infraestructura que emmagatzema aigua que un riu o riera no pot assumir, generalment després de forts aiguats.

L’Ajuntament, per la seva banda, s’escuda en dos informes favorables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): un del 2018, que dona llum verda al canvi d’usos d’aquell espai –en passar de zona verda a solar d’equipaments per poder-hi fer la deixalleria–, i un altre de recent, de finals d’agost, en el qual s’indica que la deixalleria quedaria “fora del domini públic hidràulic” i, per tant, n’autoritza la construcció. Així consta a la resolució, a la qual ha tingut accés aquesta publicació, que tanmateix reconeix que el futur equipament estaria “dins de la zona inundable per 100 i 500 anys de període de retorn”. Què vol dir això? Són estadístiques basades en les dades disponibles que indiquen cada quan es podria arribar a desbordar la riera.

“Ens hem curat en salut”

Just Fosalva, segon tinent d’alcaldia i regidor de Medi Ambient, defensa que el consistori ha fet els deures i que “s’ha curat en salut” a l’hora d’estudiar la viabilitat de la deixalleria en aquest indret.

L’única advertència de l’ACA té a veure amb les probabilitats de grans desbordaments que podrien passar en 100 o 500 anys. És per aquesta raó, resa la resolució de l’agost, que recomana a l’Ajuntament la construcció d’un mur d’entre 0,4 i 0,7 metres que, arribats a l’extrem d’una gran inundació d’aquelles que, segons els estudis, només es donen cada 100 o 500 anys, protegís la instal·lació.

L’Ajuntament s’escuda en dos informes favorables de l’Agència Catalana de l’Aigua

Ara bé, hi ha la qüestió de la bassa de laminació, que segons alguns estudis, com ara un de la Direcció General d’Urbanisme del 2003, conclouen que per evitar “la inundació de les zones d’equipaments”, cal construir una bassa a la zona de l’avinguda de la Riera i el carrer Ponce de León, al marge dret de la riera. Precisament on anirà la deixalleria. “La bassa ha d’anar allà, però no és incompatible amb la deixalleria”, defensa Fosalva.

Aquesta publicació s’ha posat en contacte amb especialistes que puguin respondre a la pregunta de la compatibilitat entre la bassa i la deixalleria. Glòria Furdada, professora de Geologia a la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora del grup de recerca consolidat RISKNAT i Institut Geomodels, indica que, en tot cas, caldria construir primer la bassa de laminació i després la deixalleria, que hi podria anar a sobre, tot i que reconeix la important inversió que això suposaria. Furdada també avisa de la possible futura pèrdua de vegetació a la conca de Sant Just, el que anul·laria el seu paper de retenció de l’aigua en una riuada. Per conscienciar-se, recomana mirar el visor de l’ACA, que mostra les zones inundables del país i tira de refranyer: “A la vora del riu, no t’hi facis el niu”.

Previsions obsoletes

Furdada avisa que el muret recomanat per l’ACA podria ser insuficient. Aquí entra en joc el canvi climàtic, les previsions del qual assenyalen que les pluges seran cada cop “més concentrades i intenses”. “El mur podria resoldre ara el problema, però de cara al futur potser hi haurà precipitacions fortes que faran desbordar la riera”, alerta.

Hi coincideix Narcís Prat, catedràtic emèrit d’Ecologia a la UB.”Si estem en canvi climàtic i això provoca plogudes més fortes, les probabilitats de forts aiguats variaran”, explica.

Tant Prat com Furdada urgeixen a habilitar sectors on es pugui desbordar l’aigua de manera controlada i evitar així inundacions a zones habitades.