Com serà la població de la metròpoli l’any 2031?

El 2031 farà cinquanta anys del cop d’estat de Tejero, en farà quasi 40 de les olimpíades de Barcelona, tres dècades de l’atemptat contra les torres bessones, 15 anys del de la Rambla i una dècada des que va esclatar la pandèmia de la covid.

Ben segur que molts d’aquests moments històrics ja no es recordaran com els rememorem avui dia, i ben segur que d’ara fins a l’any 2031 passaran moltes coses que encara no podem arribar a imaginar-nos. Algunes de bones i d’altres de dolentes. Amb tot, el que sí que podem arribar a intuir d’aquesta llunyana data és com serà la població catalana i metropolitana en termes demogràfics.

Això és el que ha imaginat un article publicat recentment per les economistes Mireia Farré i Cristina Rovira i el matemàtic Josep Anton Sánchez del col·lectiu d’investigacions econòmiques 5cèntims. Perdrem població? On augmentaran els habitants? Aquests són alguns dels interrogants que contesten.

Serem vuit milions

Als anys vuitanta, la Generalitat de Catalunya, aleshores amb Jordi Pujol al capdavant, va llançar una campanya publicitària amb l’eslògan Som sis milions. Es referia, òbviament, al nombre d’habitants del territori i posava en valor el creixement democràtic del país.

Actualment, aquella xifra queda lluny, perquè ja hi ha 7,5 milions de persones a Catalunya. Amb tot, el Som més de set milions i mig també podria quedar desfasat en els pròxims anys en favor del Som vuit milions.

Segons dades de l’Idescat, serà després de la pròxima dècada que aquesta fita se superarà, i per al 2041 el territori ja haurà arribat als 8,4 milions. “Entre el 2021 i el 2031, la població a Catalunya creixerà en 366.000 persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural –naixements menys defuncions– serà negatiu en aquest període”, explica la investigació de 5cèntims.

A la metròpoli

Com es viurà aquest creixement a Barcelona i a la seva rodalia? El cert és que, segons els investigadors, pràcticament tots els territoris de Catalunya hauran guanyat habitants l’any 2031. “Les comarques situades al litoral i al prelitoral són les que creixeran més”, afirmen.

Seran, doncs, el Moianès, que augmentarà la seva població en un 10%, el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%) i el Maresme (8,4%). En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, hi haurà dues comarques que experimentaran un important creixement: el Vallès Occidental (7,6%) i el Vallès Oriental (7,3%).

La resta de regions metropolitanes també viuran un augment demogràfic, tot i que menor. D’aquesta manera, la població del Baix Llobregat creixerà per sobre del 5% i el creixement del Barcelonès se situarà per sota del 5%.

Barcelona, un cas particular

Les dinàmiques de la capital catalana són diferents de les de la resta de la metròpoli. Les dades de projecció demogràfica de l’Ajuntament barceloní corroboren que la ciutat pràcticament no creixerà en nombre d’habitants de cara al 2031. En aquest sentit, hi ha tres escenaris possibles. L’optimista, que diu que la població creixerà un 4,3%, el cautelós, que diu que ho farà un 1,8%, i el pessimista, que considera que la ciutat perdrà l’1% de la seva població. En els tres casos, això significa que Barcelona encara tindrà al voltant dels 1,6 o 1,7 milions d’habitants el 2031.

Segons l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics-CERCA Pau Miret, aquest fet té a veure amb la pandèmia. “Hi ha persones que han decidit marxar de la ciutat a conseqüència del confinament”, explica Miret. “De fet, només cal veure com hi ha qui, literalment, fuig de les ciutats els divendres per entendre la visió que en tenen”, afegeix. Aquesta renúncia a la ciutat s’aprecia en l’augment del pes demogràfic de les comarques que rodegen la gran ciutat.

Un creixement aturat

En gran part, si el creixement no és tan fort com els models demogràfics esperaven a principis del mil·lenni és per la covid. “La pandèmia ha tingut un fort impacte en la mortalitat, la fecunditat i les migracions els anys 2020 i 2021”, afirmen des de 5cèntims. Això ha fet que la població cada vegada estigui més envellida, la qual cosa es podrà apreciar de forma nítida la pròxima dècada. “La població de 0 a 15 anys disminuirà a totes les comarques”, diuen els experts. De fet, segons sentencien, si la població en edat de treballar creix, és a dir dels 15 als 65 anys, serà “fruit dels saldos migratoris previstos”.