Algunes platges del Baix Llobregat es tanquen per protegir la nidificació d’espècies. Foto: Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
Al delta del Llobregat hi ha platges que, durant quatre mesos l’any, són només per a ocells. Sí, sí, tal com sona. Els humans no poden accedir-hi, sota pena de multa. I si no, que els hi preguntin als quatre ciutadans que l’1 de maig, per gaudir del dia dels treballadors, van saltar-se aquesta prohibició i van accedir a la platja de Ca l’Arana, al Prat, un lloc amb restriccions per protegir espècies en perill d’extinció, des d’ocells fins a flora autòctona. Els Mossos els van enxampar durant la ronda diària que hi fan i els van denunciar. I, poca broma, perquè, amb la llei a la mà, aquests quatre intrèpids s’enfronten a multes d’entre 300 i 3.000 euros, tal com informen des de la policia catalana.
En aquest cas, tanmateix, estem parlant d’una platja, la de Ca l’Arana, que només té algunes restriccions, ja que, segons el pla especial que les regula, s’hi permet circular pels camins expressament habilitats perquè els visitants hi passin sense trepitjar les zones delicades, on podrien carregar-se nius, plantes protegides o les dunes que ens defensen davant la regressió de la sorra. En el cas de la platja del Remolar de Viladecans, i del tram d’aquest sorral que ja és en territori pratenc, en canvi, la restricció és total.
Des del 2021, el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i dels ajuntaments de les dues ciutats, tanca un tram de poc més d’un quilòmetre de platges –incloses en la Xarxa Natural 2000 i pertanyents a la polèmica Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Baix Llobregat– des de l’1 de març fins al 31 de juliol, coincidint amb l’inici de la temporada de nidificació del corriol petit i del corriol camanegre, aquest últim considerat vulnerable. “És un ocell limícola en regressió, altament sensible a la presència i a la pertorbació humanes”, comenta a aquest mitjà el biòleg ambiental de la comarca Claudio Bracho.
Un mal “irreversible”
I és que, accions “aparentment menors”, com ara trepitjar una duna delimitada o deixar un gos deslligat, “poden comportar conseqüències greus”, com la destrucció de nius de corriols o la degradació “irreversible” de la vegetació de les dunes, avisa Bracho. Les quatre persones denunciades a Ca l’Arana potser no eren conscients del mal que la seva simple presència en zones d’aquella platja pratenca podia provocar. “La continuïtat d’aquests valors naturals depèn, en gran manera, del comportament dels usuaris del litoral”, argumenta el biòleg, que recorda que, en l’àmbit metropolità, les poblacions d’aquestes espècies de flora i fauna “són especialment fràgils i vulnerables”.
Ho corroboren des del Consorci. “La presència de visitants o usuaris en aquestes platges, així com els gossos, impedeixen poder garantir les condicions necessàries per al procés de nidificació”, expliquen des de la institució. “Amb aquesta mesura es pretén protegir espècies en perill d’extinció, la flora autòctona i algunes espècies amenaçades”, refermen des dels Mossos.
Les defenses de la costa
I tot plegat no és menor, ja que els ecosistemes del litoral barceloní, malgrat la pressió urbana i humana a la qual estan sotmesos, continuen sent determinants per combatre un fenomen que ens té a l’expectativa cada primavera: la pèrdua de sorra i l’avenç imparable del mar pels temporals, cada cop més violents, que ens regala l’escalfament global. “Els sistemes dunars exerceixen un paper fonamental com a barrera natural de protecció contra l’erosió costanera i els impactes derivats dels temporals marítims”, remarca Bracho.
És per això que, fins al juliol, aquestes platges protegides romanen inaccessibles per als éssers humans, convertint-se en una autèntica nurseria de corriols, que hi poden nidificar sense por de ser trepitjats o espantats. “És un exemple de gestió que constata l’equilibri entre la preservació ambiental, la millora de la biodiversitat i els usos socials de les platges”, va afirmar el cap del servei de platges de l’AMB, Daniel Palacios, en l’última campanya de tancament de platges metropolitanes.
Per tot plegat, el Consorci i l’AMB instal·len tancats als espais reservats als ocells i hi col·loquen senyals per avisar que no s’hi pot accedir, informar del temps que durarà la prohibició i indicar les multes a les quals t’enfrontes si goses irrompre-hi. Amb tot, des del Consorci i l’AMB celebren els “bons resultats” de les nidificacions de les temporades anteriors, cosa que convida a continuar tancant temporalment les platges. “La convivència amb els valors naturals del litoral exigeix consciència col·lectiva i accions individuals compromeses”, defensa Bracho. Entendre, en resum, que “no som l’única espècie que en fa ús”, conclou el biòleg.
