Santa Coloma de Gramenet va acollir la quarta edició de la Jornada del Fòrum Social Metropolità. Foto: PEMB
Fa temps que tant institucions com alts càrrecs debaten sobre governança metropolitana en l’àmbit social. O, dit d’una altra manera, sobre com es poden crear polítiques i programes socials col·lectius més enllà de les fronteres administratives de cada municipi, amb l’objectiu d’abordar reptes complexos. El més comú és la manca d’habitatge assequible, però molts també parlen de la necessitat de tractar problemàtiques estructurals de la ‘ciutat dels cinc milions’ com el risc de pobresa i l’exclusió social, l’abandonament escolar o la solitud no desitjada en persones grans.
Una de les entitats que treballa activament per formular aquest full de ruta és el Fòrum Social Metropolità, un espai horitzontal, voluntari i de coordinació col·lectiva. En aquest fòrum es reuneixen periòdicament professionals de l’àmbit acadèmic, públic i del tercer sector per identificar els reptes socials compartits i, d’aquesta manera, facilitar la creació d’estratègies metropolitanes conjuntes.
Recentment, Santa Coloma de Gramenet va acollir la quarta edició de la Jornada del Fòrum Social Metropolità, en la qual fins a 150 experts van reflexionar sobre el paper que ha de tenir la governança metropolitana de les polítiques socials, analitzant el passat, el present i el futur d’aquesta institució. Un moment que va servir per aprofundir en el seu model.
Fugir de la “fragmentació municipal”
Una de les primeres intervencions de les jornades va ser la de Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona. Tal com recordava ella, “el Fòrum va néixer en plena pandèmia”, una crisi social que va evidenciar “la gran desprotecció de milers de persones i les fortes desigualtats que hi ha en certes ciutats”, afegia.
En aquest sentit, la comissionada va reconèixer que l’impacte del coronavirus va ser tan fort que aviat van adonar-se que calia aplicar ajudes socials més enllà de les fronteres municipals. Fuertes va explicar que, des del tercer sector i l’administració, es va crear el Fòrum com “un espai d’articulació política i del teixit social que permetés coordinar millor els recursos” i fugir de la “fragmentació municipal”. A més, el fet que aquest espai naixés fora del marc administratiu tradicional va dotar l’organització d’una flexibilitat que, tant abans com ara, sovint li ha permès “poder-se avançar per donar resposta a l’àmplia diversitat de necessitats socials”, recalcava la comissionada.
Amb tot, Fuertes va reivindicar el paper del Fòrum com un exemple de com haurien de ser les noves formes de governança metropolitana, basades en aquelles que “generen cohesió i comunitat” i que s’allunyen de models de “naturalesa autoritària i androcèntrica”.
“Una institució poc rígida”
Però, exactament, quin és el model administratiu del Fòrum? Es tracta d’una de les altres reflexions centrals de la jornada, la qual va ser dirigida per Mariona Tomàs, experta en governança metropolitana i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Tomàs va descriure el plantejament actual de l’entitat com un òrgan “sense estatuts, cosa que permet als actors que hi participen tenir uns avantatges infinits”.
Segons l’experta, aquesta “manca d’institucionalització” és comuna en altres models ideats a Europa, especialment en els casos de “xarxes o associacions de municipis que s’ajunten en èpoques estratègiques per demanar finançaments europeus i que, després, es desfan un cop executats”, relatava.
Així doncs, si bé el Fòrum semblava que tindria una curta trajectòria marcada per l’inici i el final del coronavirus, a la pràctica, “amb els anys s’ha establert i transformat fins a convertir-se en una institució poc rígida”, destacava Tomàs.
Finalment, l’experta apuntava que les fórmules de governança metropolitanes –tant el Fòrum com la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona– són força “inèdites” a l’Estat espanyol. I és que, si bé es poden trobar altres metròpolis institucionalitzades arreu d’Europa, Espanya “no considera els conjunts metropolitans com a espais polítics, sinó que únicament parla de municipis, províncies i comunitats autònomes”, puntualitzava. Aquest fenomen provoca que “ens trobem sols dins del panorama espanyol” i que, per tant, tot el procés pugui veure’s “debilitat” en comparació amb altres regions europees on els Estats tenen un paper finançador, com és el cas de la metròpoli de Lió o de Londres.
“Un context que acompanyi”
Un cop posats sobre la taula el passat i el present del Fòrum, les intervencions van plantejar els possibles escenaris de futur. Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, va advocar, durant la seva intervenció, per continuar fent evolucionar aquesta governança metropolitana d’acció conjunta, amb l’objectiu d’afavorir grans transformacions al territori. En aquest sentit, va destacar que si bé el seu municipi sempre ha sigut “referent en molts àmbits com la transformació educativa”, no es pot deixar perdre aquest plantejament metropolità que “clarament obre les portes a un futur de més oportunitats”. “Santa Coloma no podrà portar sola qüestions com les transicions educatives que fan falta. Nosaltres necessitarem que aquest context metropolità ens acompanyi”, sentenciava.
La resta de ponents van coincidir que la vida del Fòrum encara té camí per recórrer i que, a més, ha de mantenir aquesta estructura flexible, horitzontal i participativa que li manca a l’administració tradicional. Alguns ponents com Josep Maria Pascual, de la secretaria del Fòrum, van plantejar la possibilitat de dotar de més responsabilitats legals l’entitat, un tret que permetria tenir més capacitat de generar “models d’actuació” o de coordinar tots els seus participants per aconseguir fons europeus.
Sigui quin sigui el full de ruta, però, l’alta participació de les jornades va evidenciar la necessitat d’un canvi de paradigma pel que fa a l’acció social a la metròpoli. Encara hi ha feina a fer, però fa temps que els esforços del Fòrum es comencen a palpar.
Mireia González: “Els municipis hem de tenir més poder a l’hora de decidir sobre l’educació”
