Per què se suïciden els joves?

Tot i el silenci, el suïcidi és un tema cabdal a la nostra societat. Encara més si ens referim al jovent. Ho demostren algunes dades colpidores de l’informe Encarem el suïcidi juvenil del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Cada 40 segons una persona es treu la vida al món. El nombre total de morts d’aquesta mena és superior al de defuncions a totes les guerres i assassinats del planeta. Cada any 250.000 menors de 25 anys decideixen suïcidar-se.

A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort entre la població de 15 a 34 anys, per sobre dels accidents de trànsit. Cada any hi ha 10.000 intents de suïcidi. El 25% dels adolescents reconeix haver tingut idees suïcides i el 7% ha intentat dur-les a terme. Si bé és cert que un de cada quatre suïcidis és masculí, les noies tenen més intents (75%).

Segons dades de l’Associació per la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS), la taxa de suïcidis és més baixa a la demarcació de Barcelona. Aquí les morts per cada 100.000 habitants se situen vora les 7 defuncions, mentre que a Girona aquesta xifra gairebé arriba a les 10 persones.

La Fundació ANAR calcula que les trucades de menors per idees suïcides a línies de suport han augmentat un 145% en el darrer any.

Per què se suïciden?

Segons expliquen des del CNJC, no hi ha un únic motiu. “És un procés acumulatiu en què la jove, vulnerable per algunes característiques personals i socials, es va fragilitzant a mesura que viu situacions complicades”, diuen. Així, pot arribar un moment en què un esdeveniment concret dugui la persona al suïcidi. “És la gota que fa vessar el got”, afirmen des del consell.

D’aquesta manera, hi ha aspectes individuals i ambientals que porten al suïcidi, com per exemple una depressió, l’addicció a alguna droga, patir maltractaments, abús sexual, l’assetjament escolar o formar part d’un col·lectiu discriminat. Tanmateix, hi ha altres elements que poden convertir-se en la gota que fa vessar el got. En són exemple el dol, la mort o la malaltia d’un ésser estimat, una separació sentimental, els conflictes amb les amistats, el fracàs escolar, les situacions de rebuig o humiliació i els problemes econòmics o amb la justícia.

Més enllà de la pandèmia

“La situació és tràgica i no se’n parla”, expliquen des del CNJC. El 2015 l’organisme va dur a terme un procés de debat intern. “Vam detectar un augment dels problemes de salut mental, en volíem parlar perquè eren problemes que tenien les nostres amigues”, explica la integrant del secretariat del CNJC Julia Rosanna, afegint que és una realitat de la qual “no deixarem de parlar en molt de temps”.

Va ser des d’aleshores que el consell va començar a col·laborar amb entitats educatives per buscar solucions per al suïcidi juvenil. En aquesta línia, el CNJC treballa en formacions de prevenció per a organitzacions. Així, l’entitat identifica alguns senyals que cal tenir en compte per saber si un jove pot acabar suïcidant-se. La manca d’energia o l’apatia són símptomes d’un malestar emocional que va acompanyat de l’aïllament social i el trencament amb els llaços d’amistat. A més, cal saber interpretar els missatges que els joves poden llençar i que sovint s’entenen com a elements de l’edat. “Una jove pot manifestar les seves intencions a través de missatges directes (“estaria millor morta”) o indirectes (“tranquils, ja no us molestaré”)”, expliquen des del CNJC.

Les primeres sospites del CNJC sobre el fet que el suïcidi és un problema majúscul són molt anteriors a la crisi sanitària. “La pandèmia ha servit per visibilitzar un problema que ja tenim des de fa anys”, explica Rosanna. Per a ella, el suïcidi, entre d’altres, té a veure amb una joventut que viu uns alts nivells d’estrès, que té por del futur i que en moltes ocasions se sent estigmatitzada. A més, considera que “des que som petits ens manca molta educació emocional que ens porti a afrontar els problemes”. “Vivim en una societat on s’individualitza el dolor”, sentencia.