Mossa d'Esquadra

Als Mossos d’Esquadra, només dues de cada 10 agents són dones. Foto: Generalitat de Catalunya

Philip Marlowe, Pepe Carvalho, Martin Riggs d’Arma Letal, Robocop, el policia Wiggum de The Simpsons… Fins i tot en Chase dels dibuixos animats infantils de La Patrulla Canina. La majoria de policies que apareixen en pel·lícules, series o llibres són homes o figures masculines. Per què? Són masclistes els seus creadors? El cert és que aquests referents culturals responen a una qüestió que va més enllà de l’art: a les policies la presència de les dones és, en molts casos, gairebé testimonial. I quan manquen referents, imaginar protagonistes femenines és difícil.

Les dades confirmen la infrarepresentació de les dones als cossos de seguretat. Segons el darrer estudi elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya sobre la presència femenina a les policies del territori, als Mossos d’Esquadra només dues de cada 10 policies són dones. Es tracta d’una situació que fa anys que es produeix, ja que el 2010 la proporció de dones policies era la mateixa que 10 anys després.

Això situa Catalunya en estàndards similars als de països com Romania, Malta o França i per sota de països com Lituània, Estònia i Letònia, on quasi el 40% de la plantilla policial està formada per dones. Alhora, però, Catalunya està per sobre de la mitjana europea (15%) i espanyola (12%).

En el cas de les policies locals catalanes, el problema encara és més greu. L’any 2020 només hi havia un 12% de dones agents, un 1% més que 10 anys abans. Amb tot, són moltes més dones de les que trobem en el darrer cos de seguretat i el qual suposa un cas a part: als Bombers, de cada 100 agents només hi ha dues dones.

Qüestió d’estereotips

La policia sempre s’ha vist com una professió d’homes. Passa amb altres feines que són assumides com a femenines o masculines. Tal com explica la psicòloga Alba Alfageme, la de policia “està molt vinculada als estereotips masculins heteronormatius”. Es refereix a la utilització de la força física i a una perspectiva per combatre la delinqüència basada en la confrontació. Per a la Sindicatura, la seguretat com l’entenem “ha exaltat i s’ha associat a l’ús de les armes, l’autoritat jeràrquica, la valentia, la fortalesa i l’ús de la violència”.

Tot això fa que moltes dones no vulguin entrar a la policia, perquè creuen que no tenen qualitats per fer-ho. Una enquesta feta a dones i homes policies dels Estats Units sobre quines eren les qüestions que més els amoïnaven quan van entrar al cos determinava que les dones expressaven la inquietud de no ser preses seriosament pels companys de feina o la possibilitat de ser discriminades per estereotips de gènere, com l’ús de la força física.

Aquesta visió de la tasca policial es transmet en les proves de selecció dels nous agents. Moltes dones pensen que no podran passar la prova per una qüestió física. No és res més que un mite, ja que tot i que elles són penalitzades en les proves de força o resistència, el cert és que els seus resultats són millors en les fases de coneixements culturals o de català.

A més, fa uns anys que el Departament d’Interior reserva un 40% de places a dones. Aquesta decisió, però, no ha agradat a tothom. Des del sindicat independent dels Mossos USPAC expressen el seu malestar amb les quotes. “Hi estem en contra perquè creiem que hi ha d’haver mèrits que facin que gent vàlida, pel fet de ser dona o home, no quedi fora del cos”, diuen. “Si en una promoció de 700 persones hi ha 400 dones que són les millors, endavant, només faltaria, però el fet que hi hagi quotes fa que es quedin policies, probablement homes, fora”, afegeixen.

Un cop a dins

La situació de desigualtat no minva quan les dones ja són policies. Això s’aprecia sobretot als Mossos, on segons explica el Síndic, elles acostumen a fer les “tasques més properes al paper que socialment tenen assignat”. “Hi ha menys dones a les patrulles del carrer i en operacions policials, o també en determinades unitats especialitzades”, afegeixen.

Tot i ser menys, les dones representen el 75% dels agents del Grup d’Atenció a les Víctimes o quasi el 50% de l’oficina de suport. En canvi, no hi ha pràcticament dones a les unitats de Medi aquàtic, Antiavalots, Intervencions especials, Mitjans aeris o Desactivació d’artefactes.

Aquesta assignació de tasques “no respon a necessitats objectives ni a les capacitats i habilitats demostrades per les aspirants en pràctiques, sinó a criteris de segregació sexual que reafirmen una visió de la dona com a subjecte vulnerable i passiu”, considera la Sindicatura.

En la mateixa línia, Alfageme afirma que cal “més pedagogia, perquè actualment molts delictes es produeixen a l’espai virtual i en molt poques ocasions s’utilitza la força física”. “L’arma o l’instrument que s’utilitza és la paraula, les capacitats comunicatives, i, per tant, la capacitat de mediar en determinats conflictes”, considera.

No ascendeixen

La discriminació no acaba aquí. Les dones tenen més dificultats per poder ascendir dins de l’estructura jeràrquica del cos. “La policia ha estat pensada, dissenyada i governada per homes i això ha marcat el seu biaix”, afirma Alfageme. De fet, si mirem les dones que ocupen càrrecs d’inspectores, intendentes o comissàries als Mossos, veiem que només són el 10%.

Això s’explica per la manca de possibilitats que tenen de conciliar la vida familiar i laboral. “La proporció de persones solteres o sense fills dins dels cossos policials acostuma a ser més elevada entre les dones que entre els homes”, explica l’informe del Síndic. “Els règims de treball a torns i la possibilitat de trasllat per raó de servei condicionen la possibilitat de tenir cura de fills o familiars”, afegeix.

Un darrer motiu

Hi ha un últim factor que fa que les dones no vulguin ser policies: les conductes d’assetjament sexual o per raó de sexe que es produeixen dins de la policia.

Segons la Sindicatura, hi ha estudis que demostren que els casos de dones que denuncien haver patit tocaments, propostes sexuals no desitjades, bromes sexistes o comentaris sobre l’aparença física són freqüents.